Autor: Amadeu Gallart

AMADEU GALLART SORT.- Darrerament, un dels clams més utilitzat, i més celebrat, és la crítica generalitzada a la burocràcia. Volem, però, garanties ciutadanes per evitar que se’ns tracti injustament, volem jutges treballadors i justos, fiscals que ataquin els depredadors de tota mena. Volem ajuts si patim dependències, no volem paperassa si som metges, infermeres, mestres, professors o, fins i tot, si som catedràtics de dret administratiu… Ja no dic res dels pagesos perquè, en aquesta part del Pirineu, el sector primari està més aviat representat per granges ramaderes societàries, capaces de complexes inversions empresarials. En principi, quan sento clams, no…

AMADEU GALLART.- Els pirinencs, en concret els alt pirinencs, observem, amb una melangia no dissimulada, com es van produint inversions copioses en un dels hospitals de referència de les nostres comarques. Parlem de l’ubicat a Lleida—no entrem ara en el de Manresa que és l’hospital de referència dels cerdans— quan els nostres hospitals comarcals romanen en un nivell d’inversions més que precari —sense entrar en el tema del dèficit dels professionals mèdics. En qualsevol cas, imaginem que, durant un període llarg de temps, per resoldre temes sanitaris importants ens tocarà fer els desplaçaments corresponents. Volem deixar ben clar que constatem…

AMADEU GALLART.- La recent aprovació del Decret de Reestructuració del Departament d’Interior i Seguretat Pública, volia deixar la Cerdanya fora d’una Regió d’Emergències anomenada “Pirineus”. Sembla que la qüestió ha quedat ajornada, però com podem construir un espai veguerial amb aquesta incoherència? Senyors, l’Alt Pirineu està compost de les següents comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Si volem bastir una administració operativa no podem enviar, a la més petita dificultat, una comarca cap a Lleida, una altra cap a Girona, una altra cap a Manresa i que els de l’Alt Urgell s’agermanin…

AMADEU GALLART.- Normalment, quan et planteges escriure el primer article de l’any, tens la tendència a fer una carta de desigs per al nou exercici. D’altres anys, m’he resistit a caure en aquesta temptació; aquest any, no, perquè penso que s’han d’accentuar reivindicacions territorials ben concretes. L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya sembla dotat d’una certa capacitat de resiliència i ara és, doncs, l’hora de fer passos gairebé definitius en alguns temes. Ja sabem que la consecució de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no serà factible a curt termini. De tota manera, no hem d’abandonar la idea…

AMADEU GALLART.- Manifesto des d’aquí la meva admiració pels vins que s’elaboren a l’Alt Pirineu i Aran, en especial per aquesta “milla d’or” —com en diuen de la terra d’on emana el Vega Sicilia— que és la Conca de Tremp. Al llarg de la història, el vi ha jugat un paper important en les nostres comarques, especialment al Pallars Jussà i l’Alt Urgell, i amb incidències més anecdòtiques al Pallars Sobirà i a la Cerdanya. L’arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, va fer net i va enviar al cel dels ceps la totalitat de les nostres vinyes.…

AMADEU GALLART.- Els habitants de l’Alt Urgell vivim en un estat de contínua perplexitat. Som d’un territori amb poc patriotisme comarcal —el necessari i imprescindible—, que admira la passió amb què els nostres veïns defensen el seu territori familiar. Comencem per Andorra, que amb la constitució de 1993 va aconseguir treure’s del damunt segles de feudalisme compartit entre el bisbe d’Urgell i el cap d’estat francès. Avui, Andorra viu un moment de gran esperança en el seu futur institucional, com a país nítidament independent, flairant el pas de lligar-se més amb els valors de la Unió Europea. D’altra banda, els…

AMADEU GALLART.- Cada vegada que he hagut de fer servir l’AVE i he anat a l’estació de Lleida, m’han impactat negativament els cartells de Lleida-Pirineus. Recordo —no són gaire llunyanes—  les manifestacions del llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, proclamant que Lleida no hauria de perdre mai la seva capitalitat sobre el que ell considerava —i deu considerar encara—  el Pirineu de Lleida. Suposem que es referia a la sobirania provincial lleidatana exercida sobre les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alt Urgell, la part de la Cerdanya “lleidatana” i el territori d’Aran. Quan van remodelar l’estació…

AMADEU GALLART.- L’estiu de 2025 ja és a les seves darreries. El setembre acostuma a ser un mes força amable, amb unes temperatures que un desitjaria gairebé perpètues. Però la naturalesa ha de fer el seu fet i les estacions passen, inexorables, una darrere l’altra. Aquest estiu hem parlat de focs, d’incendis paorosos que recorden que la naturalesa té un codi legislatiu que s’imposa a les constitucions i als estatuts. Al nostre marc pirinenc, de muntanya, ens agrada pensar que en temps anteriors, posem-hi, per exemple, la segona meitat del segle XIX, els nostres boscos, superades les guerres carlines, estaven…

AMADEU GALLART SORT.- Gaudeixo d’allò més amb la sèrie Downton Abbey. És una sèrie ben plantejada, amb uns nobles anglesos un xic rancis, respectats, i uns servents que rivalitzen amb els seus senyors en defensar els valors de l’Antic Règim. L’he vista en la tele i en Netflix. Algunes anècdotes m’agraden més que d’altres però sempre, les deficiències, al seu cas, són compensades per uns diàlegs esplendorosos i uns jocs de detalls de gran categoria. Un dels temes que toca la sèrie ―i que sempre m’ha preocupat―, és el del pacifisme. Durant la Primera Guerra Mundial els pacifistes van fer…

AMADEU GALLART SORT.- Una primera qüestió: el turisme és bo o és dolent? La resposta, avui dia, és clara, depèn. Per exemple, a Barcelona hi ha barris on els turistes són excessius, passen de ser elements creadors de treball —moltes places d’hostaleria—, a destructors de la convivència ciutadana per la seva ocupació invasiva del territori. Darrerament, un dels mals colaterals més importants que ha causat a Barcelona el turisme incontrolat és la destrucció de les residències tradicionals per dedicar-les a l’especulació. Aquesta situació és indesitjable i no la vol ningú, a part d’algun ens —físic o jurídic—, beneficiat econòmicament. Per…