Autor: Amadeu Gallart

AMADEU GALLART SORT.- Durant els segles passats molts propietaris i algunes propietàries han donat, normalment mortis causa, és a dir via testamentària, les seves possessions a l’Església. Suposem que, o bé no tenien uns hereus clars, o bé tenien una acumulació de riqueses que feien possible el seu repartiment o bé que així desheretaven hereus desafectes. La finalitat bàsica era, gairebé sempre, assegurar-se la vida eterna en la pau celestial. El negoci, si no hi havia vicis ocults, era perfecte, uns quants anys de vida terrenal en bones condicions materials i tota una eternitat gaudint d’una bona llotja al cel…

AMADEU GALLART SORT.- Els habitants de la Seu, en un bon nombre, sentim una gran curiositat i estimació vers els nostres territoris veïns. No cal dir que llegim amb pruïja la premsa andorrana i que observem encuriosits tot el que passa a l’Alt Urgell, a la Cerdanya i als Pallars. Darrerament, ens té molt entretinguts la saga de la Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu. Els responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, sabedors que s’ha de crear una Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu han descobert que una bona part de les comarques alt pirinenques — Pallars, Alta…

AMADEU GALLART SORT.- Darrerament, un dels clams més utilitzat, i més celebrat, és la crítica generalitzada a la burocràcia. Volem, però, garanties ciutadanes per evitar que se’ns tracti injustament, volem jutges treballadors i justos, fiscals que ataquin els depredadors de tota mena. Volem ajuts si patim dependències, no volem paperassa si som metges, infermeres, mestres, professors o, fins i tot, si som catedràtics de dret administratiu… Ja no dic res dels pagesos perquè, en aquesta part del Pirineu, el sector primari està més aviat representat per granges ramaderes societàries, capaces de complexes inversions empresarials. En principi, quan sento clams, no…

AMADEU GALLART.- Els pirinencs, en concret els alt pirinencs, observem, amb una melangia no dissimulada, com es van produint inversions copioses en un dels hospitals de referència de les nostres comarques. Parlem de l’ubicat a Lleida—no entrem ara en el de Manresa que és l’hospital de referència dels cerdans— quan els nostres hospitals comarcals romanen en un nivell d’inversions més que precari —sense entrar en el tema del dèficit dels professionals mèdics. En qualsevol cas, imaginem que, durant un període llarg de temps, per resoldre temes sanitaris importants ens tocarà fer els desplaçaments corresponents. Volem deixar ben clar que constatem…

AMADEU GALLART.- La recent aprovació del Decret de Reestructuració del Departament d’Interior i Seguretat Pública, volia deixar la Cerdanya fora d’una Regió d’Emergències anomenada “Pirineus”. Sembla que la qüestió ha quedat ajornada, però com podem construir un espai veguerial amb aquesta incoherència? Senyors, l’Alt Pirineu està compost de les següents comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Si volem bastir una administració operativa no podem enviar, a la més petita dificultat, una comarca cap a Lleida, una altra cap a Girona, una altra cap a Manresa i que els de l’Alt Urgell s’agermanin…

AMADEU GALLART.- Normalment, quan et planteges escriure el primer article de l’any, tens la tendència a fer una carta de desigs per al nou exercici. D’altres anys, m’he resistit a caure en aquesta temptació; aquest any, no, perquè penso que s’han d’accentuar reivindicacions territorials ben concretes. L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya sembla dotat d’una certa capacitat de resiliència i ara és, doncs, l’hora de fer passos gairebé definitius en alguns temes. Ja sabem que la consecució de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no serà factible a curt termini. De tota manera, no hem d’abandonar la idea…

AMADEU GALLART.- Manifesto des d’aquí la meva admiració pels vins que s’elaboren a l’Alt Pirineu i Aran, en especial per aquesta “milla d’or” —com en diuen de la terra d’on emana el Vega Sicilia— que és la Conca de Tremp. Al llarg de la història, el vi ha jugat un paper important en les nostres comarques, especialment al Pallars Jussà i l’Alt Urgell, i amb incidències més anecdòtiques al Pallars Sobirà i a la Cerdanya. L’arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, va fer net i va enviar al cel dels ceps la totalitat de les nostres vinyes.…

AMADEU GALLART.- Els habitants de l’Alt Urgell vivim en un estat de contínua perplexitat. Som d’un territori amb poc patriotisme comarcal —el necessari i imprescindible—, que admira la passió amb què els nostres veïns defensen el seu territori familiar. Comencem per Andorra, que amb la constitució de 1993 va aconseguir treure’s del damunt segles de feudalisme compartit entre el bisbe d’Urgell i el cap d’estat francès. Avui, Andorra viu un moment de gran esperança en el seu futur institucional, com a país nítidament independent, flairant el pas de lligar-se més amb els valors de la Unió Europea. D’altra banda, els…

AMADEU GALLART.- Cada vegada que he hagut de fer servir l’AVE i he anat a l’estació de Lleida, m’han impactat negativament els cartells de Lleida-Pirineus. Recordo —no són gaire llunyanes—  les manifestacions del llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, proclamant que Lleida no hauria de perdre mai la seva capitalitat sobre el que ell considerava —i deu considerar encara—  el Pirineu de Lleida. Suposem que es referia a la sobirania provincial lleidatana exercida sobre les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alt Urgell, la part de la Cerdanya “lleidatana” i el territori d’Aran. Quan van remodelar l’estació…

AMADEU GALLART.- L’estiu de 2025 ja és a les seves darreries. El setembre acostuma a ser un mes força amable, amb unes temperatures que un desitjaria gairebé perpètues. Però la naturalesa ha de fer el seu fet i les estacions passen, inexorables, una darrere l’altra. Aquest estiu hem parlat de focs, d’incendis paorosos que recorden que la naturalesa té un codi legislatiu que s’imposa a les constitucions i als estatuts. Al nostre marc pirinenc, de muntanya, ens agrada pensar que en temps anteriors, posem-hi, per exemple, la segona meitat del segle XIX, els nostres boscos, superades les guerres carlines, estaven…