Autor: Amadeu Gallart

AMADEU GALLART SORT.- Dijous i divendres passat es van celebrar a Estamariu i la Seu unes jornades en què la intel·ligència artificial ha estat la protagonista. Vaig assistir a les conferències de divendres al matí i em va agradar força la que va fer Rodolfo Tesone, que va exposar el que significa la IA en el nostre present i el que significarà en el nostre futur. Tesone exposava la seva preocupació per com cal canalitzar l’energia gairebé nuclear del funcionament de la IA. En una exposició que, segons la meva opinió, va anar millorant de contingut al llarg del seu…

AMADEU GALLART SORT.- La Diputació de Lleida ens obsequia quotidianament amb missatges dirigits a impulsar la visió territorial d’una Lleida unida.  Perdoneu-m’ho amics lectors, però es veu que el surrealisme no és només un moviment cultural. La Diputació de Lleida, amb un irredemptisme agressiu, gairebé ens fa recordar allò que la pàtria provincial és “una unidad de destino en lo universal”. Els seus promotors turístics han inventat un nou eslògan. Acostumats als prodigis de l’“Ara Lleida”, “La neu de Lleida” i “El Pirineu de Lleida”… ens preguntàvem quin podia ser el següent invent. La veritat és que es posa al…

AMADEU GALLART SORT.- L’amic lector recorda prou bé que la regió veguerial de l’Alt Pirineu i Aran comprèn les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el territori d’Aran. Aquest darrer, l’Aran, amb la seva idiosincràsia particular, la seva llengua, però amb unes característiques socials i demogràfiques que el delimiten com un obligat company de viatge. Tant la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, com la de l’Alt Urgell, la Seu d’Urgell, són les principals ciutats de la regió, i mostren un dinamisme demogràfic considerable. La nostra regió disposa de dues subregions molt…

AMADEU GALLART SORT.- L’oficina d’atenció al públic de l’Institut Nacional de la Seguretat Social a la Seu d’Urgell ha desaparegut. Després d’una trajectòria divagant als darrers mesos, amb eclipsis parcials per raons diverses, avui dia l’oficina roman tancada, amb els cartells arrancats, cosa que en un llenguatge ben explícit vol dir: tancat definitivament. Ja no parlem de la dependència encara més divagant, la de la Tresoreria General de la Seguretat Social; ambdues oficines, germanes, ofereixen el ventall de temes laborals i socials que afecten les persones i les empreses de l’Alt Urgell. I podria afegir que fan d’oficines de consulta…

AMADEU GALLART I SORT.- La mort de Jordi Borja m’ha situat davant d’un mirall fet de temps, que va des dels anys seixanta a l’actualitat. Tota una vida. A mitjan de la dècada dels seixanta, el Sindicat d’Estudiants Universitaris de Barcelona —SDEUB— tenia una gran influència del PSUC. Estudiant acabat d’arribar de la Seu, vaig sentir una gran admiració per la joventut que plantava cara a la dictadura, als carrers i a les aules. Rebut aquell impacte ideològic, he acabat residint tota la meva vida a l’Alt Pirineu, a la Seu d’Urgell, i gosaria dir que, d’alguna manera, també a…

AMADEU GALLART SORT.- Durant els segles passats molts propietaris i algunes propietàries han donat, normalment mortis causa, és a dir via testamentària, les seves possessions a l’Església. Suposem que, o bé no tenien uns hereus clars, o bé tenien una acumulació de riqueses que feien possible el seu repartiment o bé que així desheretaven hereus desafectes. La finalitat bàsica era, gairebé sempre, assegurar-se la vida eterna en la pau celestial. El negoci, si no hi havia vicis ocults, era perfecte, uns quants anys de vida terrenal en bones condicions materials i tota una eternitat gaudint d’una bona llotja al cel…

AMADEU GALLART SORT.- Els habitants de la Seu, en un bon nombre, sentim una gran curiositat i estimació vers els nostres territoris veïns. No cal dir que llegim amb pruïja la premsa andorrana i que observem encuriosits tot el que passa a l’Alt Urgell, a la Cerdanya i als Pallars. Darrerament, ens té molt entretinguts la saga de la Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu. Els responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, sabedors que s’ha de crear una Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu han descobert que una bona part de les comarques alt pirinenques — Pallars, Alta…

AMADEU GALLART SORT.- Darrerament, un dels clams més utilitzat, i més celebrat, és la crítica generalitzada a la burocràcia. Volem, però, garanties ciutadanes per evitar que se’ns tracti injustament, volem jutges treballadors i justos, fiscals que ataquin els depredadors de tota mena. Volem ajuts si patim dependències, no volem paperassa si som metges, infermeres, mestres, professors o, fins i tot, si som catedràtics de dret administratiu… Ja no dic res dels pagesos perquè, en aquesta part del Pirineu, el sector primari està més aviat representat per granges ramaderes societàries, capaces de complexes inversions empresarials. En principi, quan sento clams, no…

AMADEU GALLART.- Els pirinencs, en concret els alt pirinencs, observem, amb una melangia no dissimulada, com es van produint inversions copioses en un dels hospitals de referència de les nostres comarques. Parlem de l’ubicat a Lleida—no entrem ara en el de Manresa que és l’hospital de referència dels cerdans— quan els nostres hospitals comarcals romanen en un nivell d’inversions més que precari —sense entrar en el tema del dèficit dels professionals mèdics. En qualsevol cas, imaginem que, durant un període llarg de temps, per resoldre temes sanitaris importants ens tocarà fer els desplaçaments corresponents. Volem deixar ben clar que constatem…

AMADEU GALLART.- La recent aprovació del Decret de Reestructuració del Departament d’Interior i Seguretat Pública, volia deixar la Cerdanya fora d’una Regió d’Emergències anomenada “Pirineus”. Sembla que la qüestió ha quedat ajornada, però com podem construir un espai veguerial amb aquesta incoherència? Senyors, l’Alt Pirineu està compost de les següents comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Si volem bastir una administració operativa no podem enviar, a la més petita dificultat, una comarca cap a Lleida, una altra cap a Girona, una altra cap a Manresa i que els de l’Alt Urgell s’agermanin…