AMADEU GALLART.- La recent aprovació del Decret de Reestructuració del Departament d’Interior i Seguretat Pública, volia deixar la Cerdanya fora d’una Regió d’Emergències anomenada “Pirineus”. Sembla que la qüestió ha quedat ajornada, però com podem construir un espai veguerial amb aquesta incoherència?
Senyors, l’Alt Pirineu està compost de les següents comarques: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Si volem bastir una administració operativa no podem enviar, a la més petita dificultat, una comarca cap a Lleida, una altra cap a Girona, una altra cap a Manresa i que els de l’Alt Urgell s’agermanin amb els andorrans! Si us plau, analitzem-ho amb tranquil·litat. Cal seguir un criteri constructiu i dotar a l’Alt Pirineu i Aran de totes les institucions que mantenen l’esquelet de les altres regions veguerials catalanes. Perquè se’ns entengui bé, mostrem l’exemple de les Terres de l’Ebre, regió que va començar la seva reivindicació territorial més tard que l’Alt Pirineu, però que avui ens pot donar lliçons territorials en moltes qüestions.
A més, la informació que arriba al lector és que “la Regió d’Emergències del Pirineu es desprèn de la zona de Lleida”. Amb aquesta filosofia no anem bé.
A més, la informació que arriba al lector és que “la Regió d’Emergències del Pirineu es desprèn de la zona de Lleida”. Amb aquesta filosofia no anem bé. L’Alt Pirineu i Aran, sigui per la Regió d’Emergències o per a qualsevol altre organisme o institució no ha de desprendre’s ni de Lleida ni de Girona. L’Alt Pirineu ha de vertebrar-se sense recórrer a despreniments. La Catalunya contemporània necessita que tots els territoris que la componen, inclosos l’alt pirinenc i l’aranès, disposin de la màxima eficàcia administrativa per ordenar i potenciar els seus recursos socials i econòmics. En aquestes altures, ni Lleida ni Girona ha de rebre cap perjudici per la constitució veguerial de l’Alt Pirineu amb l’Aran. Ben al contrari, la potenciació del nostre territori ha de beneficiar els nostres veïns més directes —un exemple clar el mostren les universitats de Lleida i de Girona. I en aquesta tasca, les diputacions corresponents, han de posar, amb responsabilitat institucional, tots els seus mitjans polítics i econòmics al servei del foment d’aquest bé superior que són les vegueries.
Aquest articulista pensa que, en general, la idea veguerial està acceptada pels partits catalanistes. Ben segur que els addictes del PP no han entrat gaire en aquest tema i els de VOX, suposem que l’ignoren. Malgrat aquest clima majoritari d’acceptació, el desenvolupament d’una vegueria com la nostra no és fàcil, representa variacions, trencament de rutines, canvis de funcionaments… i això a vegades fa molta mandra perquè implica uns esforços addicionals, que donaran grans rendiments, sí, però que cal materialitzar.
Hem d’insistir que la temàtica de l’Alt Pirineu no deriva de cap “patriotisme gallinaci”, d’anar per casa, sinó que és fruit d’una anàlisi racionalista arrelada en els treballs geogràfics de Pau Vila, els d’aquells llunyaníssims temps de la Segona República “on tot estava per fer i tot semblava possible”. Les nostres comarques pirinenques necessiten una planificació unitària i presentar una veu comuna per enfortir les seves reivindicacions fonamentals. La divisió, anar cadascú pel seu costat, és condemnar aquestes reivindicacions al fracàs i a la promoció de la malenconia ciutadana. En el cas de la Cerdanya observem unes característiques especials en presentar-se provincialment dividida, però és clar que és una divisió artificiosa, que no hi ha cerdans gironins i cerdans lleidatans. Una perspectiva veguerial debilitaria i acabaria anul·lant la divisió provincial. El dinamisme i la realitat geogràfica de la Cerdanya són imprescindibles per al conjunt de l’Alt Pirineu i Aran.
La mateixa nomenclatura escollida amb què s’ha presentat aquesta nova regió d’emergències ja cau en terrenys problemàtics per a una clara comprensió territorial: “Pirineus”. Pirineus francesos? Pirineus aragonesos?
La mateixa nomenclatura escollida amb què s’ha presentat aquesta nova regió d’emergències ja cau en terrenys problemàtics per a una clara comprensió territorial: “Pirineus”. Pirineus francesos? Pirineus aragonesos?… Un dia, no fa gaire, em comentava un meteoròleg conegut, que no acostumava a fer servir el topònim “Alt Pirineu” però confessava que era el més encertat geogràficament. Personalment, aquest articulista tampoc en sap trobar un de millor i pensa que la idea que representa ha anat guanyant popularitat. La Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu hauria de ser, doncs, una realitat. Amb aquest nom i amb la inclusió íntegra de totes les comarques afectades.
