AMADEU GALLART SORT.- Darrerament, un dels clams més utilitzat, i més celebrat, és la crítica generalitzada a la burocràcia. Volem, però, garanties ciutadanes per evitar que se’ns tracti injustament, volem jutges treballadors i justos, fiscals que ataquin els depredadors de tota mena. Volem ajuts si patim dependències, no volem paperassa si som metges, infermeres, mestres, professors o, fins i tot, si som catedràtics de dret administratiu… Ja no dic res dels pagesos perquè, en aquesta part del Pirineu, el sector primari està més aviat representat per granges ramaderes societàries, capaces de complexes inversions empresarials.
En principi, quan sento clams, no matisats ni precisats, contra els buròcrates, em poso la mà a la cartera.
Com ho barregem tot plegat? Com aconseguirem materialitzar drets o complir obligacions si no emplenem papers que, per altra banda, en la gran majoria dels casos no són massa complicats? Els clams antiburòcrates no sempre són innocents, perquè a vegades coincideixen amb corrents ideològics que proclamen la voluntat d’aprimar les administracions públiques. Recordem aquell polític argentí, el Milei, que es presentava amb una serradora mecànica destinada a tallar processos burocràtics dependents dels eraris públics. Molts d’aquests polítics d’extrema dreta, diguem-ho clar, són enemics declarats de la Unió Europea i dels que ells en diuen “els buròcrates de Brussel·les”. En principi, quan sento clams, no matisats ni precisats, contra els buròcrates, em poso la mà a la cartera.
El concepte “buròcrata” segueix el camí de perdició social que ha anat assolint el de “polític”. Algun lector em dirà que, a veure… si és que ja ni podem criticar els buròcrates i els polítics. Els respondré, agraït per la seva atenció de llegir-me, que en tenim tot el dret, i que no hi ha res més pecaminós que un polític corrupte ni més antipàtic que un buròcrata sorrut. Però, dit això, reivindico l’actuació del funcionari volenterós, d’aquell que sap que sense la declaració prolixa de les diverses situacions s’obren tota mena d’arbitrarietats. I, cal remarcar-ho, en força casos, quan les activitats econòmiques que necessiten atencions administratives produeixen beneficis, hi ha una caterva de professionals preparats i disposats a emplenar correctament tots els documents haguts i per haver.
Des d’una altra perspectiva, els procediments informàtics han triomfat en tots els fronts administratius. Als darrers exercicis fiscals, és una “delícia” tramitar l’IRPF per l’Agència Tributària. Són programes complets, ben explicats, sobretot per a les rendes més senzilles. Evidentment, per a les activitats econòmiques o per transmissions patrimonials importants o per comoditat, és recomanable acudir al despatx professional. En moltes altres actuacions relacionades amb l’administració pública, la cosa no és tan clara. En aquest sentit, topem amb “bretxes digitals” derivades no tan sols del desconeixement dels “subjectes passius”, sinó de la imperfecció o de la debilitat dels programes informàtics de l’administració. També cal comptar amb les actuacions dels pirates informàtics que posen autèntics paranys en aquest camp. Avui, són d’actualitat els problemes originats pels programes informàtics destinats a la regularització dels nous immigrants.
El clam ha de ser que necessitem funcionaris arrelats al territori i promotors de riquesa econòmica.
Em pregunto si no és un recurs massa fàcil atacar la burocràcia en general. En aquest atac, hi trobem sovint la defensa d’interessos espuris —com per exemple, no pagar impostos o eludir responsabilitats—, que arriben a tallar carreteres amb cartells on es llegeix que no es vol tanta burocràcia. Actituds que es poden considerar legítimes, però que no exposen el que alguns volen en realitat. Segur que hi ha bases per a la protesta, però cal destriar el gra de la palla.
Avui dia, quan molts demanem que s’instal·li una burocràcia imprescindible a l’Alt Pirineu i Aran per tal de crear organismes de desenvolupament econòmic i de promoció empresarial, el clam ha de ser que necessitem funcionaris arrelats al territori i promotors de riquesa econòmica. En aquest cas, direm: que sigui benvinguda la burocràcia!
