AMADEU GALLART.- Normalment, quan et planteges escriure el primer article de l’any, tens la tendència a fer una carta de desigs per al nou exercici. D’altres anys, m’he resistit a caure en aquesta temptació; aquest any, no, perquè penso que s’han d’accentuar reivindicacions territorials ben concretes.
L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya sembla dotat d’una certa capacitat de resiliència i ara és, doncs, l’hora de fer passos gairebé definitius en alguns temes. Ja sabem que la consecució de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no serà factible a curt termini. De tota manera, no hem d’abandonar la idea de fer experiències pilot en algunes àrees de Catalunya, com, per exemple, la nostra i la de les Terres de l’Ebre. I no hauríem de descartar la possibilitat de fer-ho també a la Catalunya Central. Però, de moment, però, apartem aquest tema de la nostra carta als Reis.
Primer, hauríem d’exigir més determinació a les actuals autoritats territorials en l’àmbit de Catalunya, començant pel mateix president de la Generalitat de Catalunya. Senyor Salvador Illa, és molt important per al desenvolupament d’àrees com les de l’Alt Pirineu i Aran, el ple desenvolupament dels serveis territorials (SS.TT.) com a eina descentralitzadora de les actuacions de les diverses conselleries. I és important, sobretot per a vostès, perquè si es queden a mig camí ocasionaran una despesa en un funcionariat que no rendirà i faran més mal que bé als esforços per fer demarcacions no provincials ben definides i ben administrades.
Gosaria qualificar de poc responsable el fet que a Puigcerdà encara no s’hi hagi establert formalment cap servei territorial. I sense aquesta part de l’Alt Pirineu i Aran que és la Cerdanya, no és factible construir una regió de muntanya digna d’aquest nom
Li posaré, en el cas de casa nostra, de l’Alt Pirineu i Aran, els exemples de SS.TT. tan importants com el de Drets Socials o el de Cultura. I, a més, gosaria qualificar de poc responsable el fet que a Puigcerdà encara no s’hi hagi establert formalment cap servei territorial. I sense aquesta part de l’Alt Pirineu i Aran que és la Cerdanya, no és factible construir una regió de muntanya digna d’aquest nom. Una regió que alguns polítics, que ara i aquí tenen responsabilitats directes en la gestió del territori, encara la confonen amb la cua de la província de Lleida. La famosa frase: “Lleida, Pirineu i Aran”.
És clar que, avançant a batzegades, avancem malament, i desacreditem les persones i els equips que haurien de significar noves formes de representació del territori. Només cal escoltar discursos com el de la delegada de la Generalitat a l’Alta Pirineu i Aran, (APiA). El seu resum de l’any 2025, no conté ni una sola reivindicació institucional, ni se l’espera…; o el d’una directora territorial de Cultura que encara no ha fet cap pas perquè passin a formar part de la seva potestat administrativa les biblioteques o els museus altpirinencs. Segurament perquè li han suggerit que no molesti els funcionaris provincials, que estan molt carregats de feina per ocupar-se d’aquestes ruqueries ideades per gent desvagada. És l’hora també de posar al dia eines tan bàsiques com el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran, que va veure la llum del dia l’any 2006 i que, des de llavors, ha estat molt consultat pels insectes productors de teranyines.
Si sobrepassar la visió provinciana ja és difícil, també és una aventura anar més enllà de la idea de comarca
No s’estranyi l’amic lector o lectora que m’hagués plantejat no escriure un article d’aquest caire. Un articulista sempre queda més bé felicitant i agraint! El que més em dol és que ara és un moment en què hi ha una certa claredat d’idees a la capital catalana, però, com no es pot tenir tot, en temes territorials, hem d’empènyer, com diu el mateix concepte, des del territori. No és gens fàcil tot plegat. Si sobrepassar la visió provinciana ja és difícil, també és una aventura anar més enllà de la idea de comarca. El gran problema és que, per falta de funcionariat, es deleguen responsabilitats “veguerials” en polítics o polítiques que no tenen vocació de lluita per la reivindicació altpirinenca, i que saben que si hi ha un canvi de govern, els seus càrrecs desapareixeran de manera simultània. I vet aquí que ningú no vol crear-se enemistats amb els centres provincials, centres on es fan les llistes electorals autonòmiques i estatals.
Malgrat tot, goso presentar dues propostes—de fet, dos desigs— per a l’any 2026. La primera seria el nomenament de directors territorials partint de la seva experiència professional per tal que un canvi polític no signifiqués el cessament immediat. Així, la persona afectada gaudiria d’una seguretat jurídica i no tindria la sensació que l’han nomenat només perquè la seva filiació política era propera als que la nomenaven. La segona, seria la creació d’un comitè d’experts, de caràcter voluntari, que analitzés els diferents Serveis Territorials i les causes que impedeixen el seu ple funcionament. Per tal que no hi hagi males interpretacions, aquest comitè d’experts hauria de ser compost per persones que han demostrat el seu interès en el funcionament de les institucions “veguerials”, sense tenir en compte el seu color polític. I que, encara que es constituïssin com a meres eines consultives, comptessin obligadament amb la col·laboració dels diferents responsables territorials. I si pot ser, que se’ls convidés a dinar els dies de reunió.
