Autor: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- L’adjectiu numeral set significa, simplement, sis més un. Però el mot, com tots els mots, porta darrere seu una motxilla carregada d’història i creativitat de la qual sovint no som conscients. El set, de fet, és un nombre màgic que viu entre nosaltres des dels orígens més remots del llenguatge i, amb el pas dels anys, s’ha anat carregant de referents significatius i simbòlics. En indoeuropeu hauria estat septm, nom que s’obté de formes com saptá (sànscrit), hapta (avèstic), evt’n (armeni), secht-n (gòtic), sibum (anglosaxó), hepta (grec), etc. Sí, el set és un nombre que té quelcom de…

MARCEL FITÉ.- De vegades penso que algunes paraules són com arbres; com arbres majestuosos i sorprenents que amaguen sota el seu dens brancatge tresors lingüístics, històrics i culturals insospitats, d’aquells que, de tan sabuts i intuïts, esdevenen imperceptibles i tendim a oblidar-los. Hi ha paraules que, en efecte, com si fossin un arbre intangible, també tenen arrels, soca, tronc, branques, rames, fulles i fins i tot fruita. La paraula pa en seria una. Si l’hagués de representar gràficament ho faria a través de la meravellosa il·lustració del «Somni de l’arbre gegant» del “Beatus” que es guarda al Museu Diocesà de…

MARCEL FITÉ.- La paraula pa, com no podia ser d’una altra manera, apareix ja als primers textos de la llengua catalana; així, per exemple, a les Homilies d’Organyà hi trobem: «…lo  Diable volg-lo temtar e dix: ─Si tu és fil de Déu, di a les pedres que es tornen pa, e mengan». Des d’aleshores la presència del mot que designa aquest producte de primera necessitat al nostre cabal lingüístic ha estat constant i, per tant, generador d’una multitud de dites i expressions que per si soles ens permetrien refer un hipotètic canemàs de la nostra existència com a poble. O…

MARCEL FITÉ.- Per a tancar el tema del «Cas del cadàver aparegut al rasper d’Armena (X)», cal tenir en compte que al voltant del primer terç del segle XIXè, es va estendre en molts països (França, Suïssa, Gran Bretanya, EE. UU., etc.) un notable interès per la frenologia. Aquesta disciplina, si se’n pot dir així, partia de la creença que hi havia una relació directa i determinant entre l’estructura òssia del crani i les característiques físiques del cervell amb la personalitat moral i intel·lectual dels individus. D’aquí que l’interès per analitzar els cranis de personatges singulars, ja fossin extravagants, cruels,…

MARCEL FITÉ.- Un cop destituït el comte com a cap de les forces carlines del Principat, el dia 27 d’octubre l’enviaren, escortat per alguns membres de la Junta i un escamot de Mossos d’Esquadra, per la vall d’Alinyà, camí del Segre. A Sisquer li van fer canviar la roba militar per la civil “per a no despertar sospites”, cosa que militarment l’ofengué i psicològicament afeblí el seu orgull malaltís. Després de caminar tota la nit, el dia 28 van arribar a la masia coneguda com Call d’Odèn, on van parar a descansar. El dia 29 va arribar un altre escamot…

MARCEL FITÉ.- Després d’un breu descans a Oliana, les forces de l’Espanya van tornar al Berguedà i es van establir a Casserres. El comte, indignat pel fracàs de la desastrosa expedició a la Val d’Aran, va introduir diversos canvis a l’exèrcit. El principal va ser la destitució del Ros d’Eroles com a comandant de la 1a divisió i el càstig de deixar-lo al quarter de Casserres, a les ordres directes del comte. No va ser fins passat l’abril que tornà a ser al capdavant de la Companyia d’Honor d’Organyà. Aquella destitució era una nova sanció del comte contra lo Ros…

MARCEL FITÉ.- El dia 27 de novembre de 1938, el comte d’Espanya, els tres batallons del Pep de l’Oli, la 1a divisió del Ros d’Eroles, cinc peces d’artilleria, sapadors i diverses forces de cavalleria sortien de Puig-reig. Els acompanyava, a més, el príncep Fèlix de Lichnowsky, un personatge curiós i sorprenent que tindria un paper destacat en aquesta història i en el record que ens n’ha quedat. Fèlix de Lichnowsky era un noble austríac riquíssim, amb una sòlida formació militar i cultural. A l’edat de 23 anys va abandonar les seues extenses possessions i palaus; la privilegiada companyia de Von…

MARCEL FITÉ.- El dia 4 de juliol de 1838, el comte d’Espanya va arribar a Berga, provinent de Sant Llorenç de Morunys. Les campanes van començar a repicar; les bandes van entonar estridents concerts de música militar; la tropa, perfectament formada, encapçalada pel cos de zeladors, li va oferir una recepció honorífica mai vista ni imaginada en aquells topants i, per a rematar la festa, l’artilleria el va saludar amb un esclat eixordador de salves de canó. La rebuda no podia ser pas més triomfal i joiosa. Tan aviat com prengué possessió del comandament va fer la seua primera proclama…

MARCEL FITÉ.- Mentre el totpoderós i sàdic comte d’Espanya va ser capità general de Catalunya no em consta que tingués cap contacte personal amb el Pirineu. I si en va tenir algun, devia ser poc significatiu. No es pot pas dir el mateix, però, del període en què va estar al front de les tropes carlines esteses per una part del Principat. Per a reprendre el fil d’articles anteriors, cal situar-nos al dia 19 de desembre de 1832, en què el comte d’Espanya ja havia estat destituït i havia de donar la benvinguda al general Llauder, que el substituïa al…

MARCEL FITÉ.- Abans d’endinsar-nos en l’enigma de l’aparició del cadàver del comte d’Espanya al rasper d’Armena i dels contactes previs del comte amb el Pirineu, convé explicar amb quins mecanismes de poder comptava per a dur a terme les crueltats i salvatjades que va protagonitzar durant el seu pas per la Capitania General de Catalunya. Perquè, per moltes insígnies i galons de virrei que portés penjats a la pitrera, per a implantar una política de terror com la que va aconseguir desplegar a Catalunya calien unes complicitats, uns mitjans i uns instruments humans amb prou fetge i manca de consciència…