Autor: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- Segurament no hi ha una única raó que expliqui el motiu que va dur tants personatges importants de la nostra cultura a visitar Nargó durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat. Va ser pel fet que al cementiri d’aquell lloc hi havia enterrat el cadàver del famós comte d’Espanya? Va ser per l’impacte que va causar l’obertura de la nova carretera? Va ser per la decisió dels “Amics de l’Art Vell” de restaurar l’antiga església romànica de Sant Climent? Va ser per la rica i a voltes abrupta bellesa dels seus paisatges? Alguns, com…

MARCEL FITÉ.- Ningú que tingui uns coneixements mínims de la llengua no confondria una tolla amb una bassa. No caldria ni tan sols consultar el diccionari. Tothom sap que una tolla és un indret profund d’un riu on l’aigua sol tenir poc moviment. Quan la cavitat no és tan grossa el nom amb què es coneix és el de toll; així, la tolla del Codó és la que hi ha al peu de tot del conegut salt d’aigua; el toll Redó és el que hi ha incrustat a la roca, a la part superior de la cascada, tot just a…

MARCEL FITÉ.- Quan arriba aquest temps, de vegades em recordo de la tolla del Codó. Jo soc de la generació que encara va aprendre de nedar al toll del Calderó, un toll que hi havia a Nargó, en una raconada del Segre, a sota de les antigues fondes de cal Not i de cal Genot vells. Un toll meravellós, que la no menys meravellosa ploma de Mercè Rodoreda no es va oblidar d’esmentar als seus escrits nargonins. En quina de les dues fondes es devia allotjar en les seues primeres estades al poble? Aprendre de nedar al toll del Calderó…

MARCEL FITÉ.- Aquest any es compleixen 90 anys de la publicació de la novel·la de Mercè Rodoreda Del que hom no pot fugir (Ed. Clarisme, Barcelona 1934), reeditada l’any 2008 per la Fundació Mercè Rodoreda, a cura de la periodista Roser Porta. Com és prou sabut la novel·la transcorre al Nargó dels anys trenta. De fet, Mercè Rodoreda, abans del temps que va passar al poble per escriure-hi la novel·la, ja hi havia fet una estada durant la qual va redactar un reportatge per a la revista Clarisme sobre l’església romànica de Sant Climenç i el seu entorn. En aquell…

MARCEL FITÉ.- Aquesta setmana Peramola està d’enhorabona. Me n’arriben dues notícies, totes dues són esperançadores i exemplaritzants malgrat que, com a nargoní, em facin enaiguar una mica. Les comentaré tot seguit. La primera: cap a la darreria d’any, si tot va bé, Peramola estrenarà un nou centre d’escalada que permetrà ampliar l’oferta dels serveis actuals i suposarà un magnífic dinamitzador turístic i social per a la població. Aquest centre es farà mitjançant una subvenció, d’uns 330.000 euros, provinents del fons Next Generation, dins el Programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions. Aquest nou centre ocuparà la planta superior de…

MARCEL FITÉ.- Sempre hi ha hagut una tendència a pensar que el passat va ser més fosc que el present i que el present ho serà més que no pas el futur. Una de les raons principals d’aquest punt de vista és que en les èpoques que ens han precedit circulava molta menys informació que en l’actualitat, i que en l’actualitat no en circula tanta com previsiblement ho farà en el futur. No se sol tenir en compte, però, que malgrat que nosaltres puguem saber moltes coses que les generacions precedents no sabien, no deixa de ser cert que els…

MARCEL FITÉ.- Maria Barbal va néixer i passà la seva infantesa a Tremp, capital de Pallars Jussà, però les seves arrels familiars s’estenen també al Sobirà, fet que lingüísticament i temàticament es manifestarà en força de les seves obres. Als 14 anys es va traslladar a Barcelona, on va cursar el batxillerat superior i la carrera de Filologia, activitats que la portarien a convertir-se en una de les escriptores més valorades i reconegudes de la literatura catalana contemporània. No és pas estrany, doncs, que moltes de les seues creacions literàries es situïn en l’espai físic i vital del seu Pallars…

MARCEL FITÉ.- El Pirineu està d’enhorabona: tenim una nova revista! Es diu Clarícies i es publica, molt ben editada, a Puigcerdà. La dirigeix Ramon Sangles i Moles i l’edita Edicions Mentalitat Nova (carrer Hostal del sol, 7, 17520 Puigcerdà, edicions@mentalitatnova.org). Clarícies conté articles d’Albert Jané ─flamant Premin d’Honor de les Lletres Catalanes─, Francesc Xavier Domènech, Xavier Segura, M. Teresa Secall, Joan Perera, Sabrina Guitart, Ramon Sangles, i també de qui signa. Conté també una molt interessant entrevista a Lourdes Campi i Sirvent sobre el tema candent del cohabitatge per a gent gran, una presentació del pensament de Francesc Casanovas a…

MARCEL FITÉ.- Roland Barthes va ser professor de la Sorbona. Observador amatent de la realitat comunicativa, ens va fer saber que les coses parlen. És a dir, seguint la genial intuïció de Ferdinand de Saussure, segons la qual calia «una ciència que estudiés la vida dels signes en la vida social», va posar les bases de la semiòtica actual com a disciplina científica. Després, Umberto Eco tancaria el cercle. Roland Barthes va morir el 25 de febrer de 1980 atropellat per una camioneta, quan es dirigia cap a la Sorbona. Desconec si la camioneta havia fet sonar la botzina. Al…

MARCEL FITÉ.- Els camins han estat i encara són les artèries que han configurat l’articulació del cos i de l’ànima del territori. A l’Alt Urgell, els camins, al llarg de la història, han estat majoritàriament de bast. Quan a la Cerdanya i al Pallars ja disposaven de tren, a l’Alt Urgell ─i a Andorra, naturalment─ moltes poblacions encara no disposaven de carros ni de camins aptes per a la roda. Els àrguens i les panistres ─sense oblidar els venerables rais, és clar─ eren els mitjans de transport per antonomàsia. De vegades ens sorprèn que la roda trigués 2.000 anys per…