MARCEL FITÉ.- Després d’un breu descans a Oliana, les forces de l’Espanya van tornar al Berguedà i es van establir a Casserres. El comte, indignat pel fracàs de la desastrosa expedició a la Val d’Aran, va introduir diversos canvis a l’exèrcit. El principal va ser la destitució del Ros d’Eroles com a comandant de la 1a divisió i el càstig de deixar-lo al quarter de Casserres, a les ordres directes del comte. No va ser fins passat l’abril que tornà a ser al capdavant de la Companyia d’Honor d’Organyà. Aquella destitució era una nova sanció del comte contra lo Ros d’Eroles, que poc s’imaginava que acabaria girant-se en contra seu aquell mateix any i li costaria la vida.
Les coses, malgrat els canvis, continuaren anant malament per als plans dels carlins. El dia 12 de febrer perdien Àger, i no trigaren a tenir notícies sobre els afusellaments d’Estella, esdevinguts el dia 18 d’aquell mateix mes, a mans de Maroto, que ja estava en tractes amb Espartero des del mes abans. El nerviosisme a les files carlines de Berga, per tant, cada dia pujava un graó més.
Aleshores el comte inicià una política de terra cremada que va quedar gravada en la memòria popular de molta gent, malgrat el temps transcorregut. El dia 27 d’abril, les tropes del comte van atacar, saquejar i cremar Manlleu (l’assalt a la muralla el van iniciar els sapadors pel sud, però, el Pep de l’Oli i la seva divisió el van fer, pujant els uns sobre els altres, com els castellers, pel nord); el dia 27 de maig Ripoll va caure en mans dels carlins, que van cremar, saquejar i destruir la ciutat; els dies 2 i 3 de setembre, l’Espanya va fer cremar les poblacions d’Olvan i Gironella, poblacions habitades per gent carlina que, en la seva majoria, ho havia donat tot, béns i salut, per la causa que acabaria arruïnant-los i destruint-los.
El comte d’Espanya, cada vegada més aïllat i espantat, embogit, tan sols es mantenia al poder pel terror que generava. Paral·lelament a aquests fets, continuava amb la seva política interna d’execucions, d’acord amb el ritual que tenia establert: als condemnats se’ls tallava la mà dreta abans de ser penjats i rematats amb fusells. De totes les execucions que va fer, la que va causar més horror i indignació a la tropa i a la Junta Carlista va ser la del corneta Batalla. El corneta es deia Josep Fuster i Grau. Era fill de Tremp i era molt jove i estimat pels companys. Se l’acusava d’haver obert el cap a un caporal de la guàrdia una nit que tornava a la caserna amb altres soldats, tots ells embriagats. L’acusació era greu i sentir explicar allò va desfermar la ira del comte, que va voler donar un càstig exemplar al corneta. La sentència a mort va ordenar que no fos a la forca ni per afusellament, sinó amb destral. El botxí, seguint les instruccions rebudes, primer li va tallar la mà i després el cap, enmig de crits esgarrifosos i d’una tensió generalitzada. Després el corneta trempolí va ser esquarterat i les parts del seu cos van ser exposades a les cruïlles dels camins de la comarca.
El comte d’Espanya, cada vegada més aïllat i espantat, embogit, tan sols es mantenia al poder pel terror que generava. Paral·lelament a aquests fets, continuava amb la seva política interna d’execucions, d’acord amb el ritual que tenia establert: als condemnats se’ls tallava la mà dreta abans de ser penjats i rematats amb fusells
Explicar amb un mínim de detall les atrocitats que es van perpetrar aquells dies requeriria les pàgines d’un llibre o potser d’una enciclopèdia. El cas és que alguns membres de la Junta Carlista que havien avalat l’Espanya van anar distanciant-se’n. El comte de Fonollar (un dels seus principals avaladors) i el marquès de Monistrol, per exemple, se’n van anar cap a Tolosa, on el baró de Peramola ja feia vida des de 1837.
Amb motiu de l’abraçada de Maroto i Espartero a Bergara, la Junta Carlina va voler expressar la seva adhesió al rei carlí. D’acord amb el comte, li van enviar un emissari, Antoni Espar, que, a més d’antic professor del seminari de la Seu, era un doble agent. Per una part, presentaria en persona l’adhesió dels carlins catalans al presumpte monarca, Carlos Maria Isidro, però per l’altra, ─en missió secreta de la Junta i a l’esquena del comte─ demanaria la destitució d’aquest. Quan a Berga van saber que la destitució havia estat aprovada, la van comunicar al comte. Per a fer-ho, però, el van haver d’immobilitzar, prendre-li el sabre i posar-li un ganivet al pit. Tant era el terror que inspirava als mateixos membres de la Junta. L’acte va tenir lloc a la rectoria d’Avià, durant una reunió de la Junta. A partir d’aquell moment començava la seva darrera visita al Pirineu. Un itinerari costerut i tortuós, ple de secretismes i traïcions, que el duria a jaure al rasper d’Armena, en forma de cadàver.
Al pròxim capítol, el detallarem.
