Més notícies
- Els centres educatius de la Ribagorça reben maletes viatgeres per fomentar la lectura
- L’encesa de les llums de Nadal a la Seu d’Urgell es viurà en directe per Pirineus TV
- Comencen les obres a Cal Pensament de la Seu per fer 12 pisos de lloguer assequible per a joves
- Tavascan obre aquest dissabte esquí nòrdic, circuits de raquetes i els serveis del refugi
- El balanç d’ocupació turística 2025 de Cerdanya, Ripollès i Garrotxa capgira les dades dels últims anys
- Les estacions d’esquí de FGC ofereixen més de 60 km esquiables aquest Pont de la Puríssima
- El CaraAmon de la Vall de Boí acull al 2026 el Campionat de Catalunya de Quilòmetre Vertical
- La Fira de Nadal de la Pobla de Segur es trasllada a la plaça de l’Ajuntament
Autor: Amadeu Gallart
AMADEU GALLART.- Els habitants de l’Alt Urgell vivim en un estat de contínua perplexitat. Som d’un territori amb poc patriotisme comarcal —el necessari i imprescindible—, que admira la passió amb què els nostres veïns defensen el seu territori familiar. Comencem per Andorra, que amb la constitució de 1993 va aconseguir treure’s del damunt segles de feudalisme compartit entre el bisbe d’Urgell i el cap d’estat francès. Avui, Andorra viu un moment de gran esperança en el seu futur institucional, com a país nítidament independent, flairant el pas de lligar-se més amb els valors de la Unió Europea. D’altra banda, els…
AMADEU GALLART.- Cada vegada que he hagut de fer servir l’AVE i he anat a l’estació de Lleida, m’han impactat negativament els cartells de Lleida-Pirineus. Recordo —no són gaire llunyanes— les manifestacions del llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, proclamant que Lleida no hauria de perdre mai la seva capitalitat sobre el que ell considerava —i deu considerar encara— el Pirineu de Lleida. Suposem que es referia a la sobirania provincial lleidatana exercida sobre les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alt Urgell, la part de la Cerdanya “lleidatana” i el territori d’Aran. Quan van remodelar l’estació…
AMADEU GALLART.- L’estiu de 2025 ja és a les seves darreries. El setembre acostuma a ser un mes força amable, amb unes temperatures que un desitjaria gairebé perpètues. Però la naturalesa ha de fer el seu fet i les estacions passen, inexorables, una darrere l’altra. Aquest estiu hem parlat de focs, d’incendis paorosos que recorden que la naturalesa té un codi legislatiu que s’imposa a les constitucions i als estatuts. Al nostre marc pirinenc, de muntanya, ens agrada pensar que en temps anteriors, posem-hi, per exemple, la segona meitat del segle XIX, els nostres boscos, superades les guerres carlines, estaven…
AMADEU GALLART SORT.- Gaudeixo d’allò més amb la sèrie Downton Abbey. És una sèrie ben plantejada, amb uns nobles anglesos un xic rancis, respectats, i uns servents que rivalitzen amb els seus senyors en defensar els valors de l’Antic Règim. L’he vista en la tele i en Netflix. Algunes anècdotes m’agraden més que d’altres però sempre, les deficiències, al seu cas, són compensades per uns diàlegs esplendorosos i uns jocs de detalls de gran categoria. Un dels temes que toca la sèrie ―i que sempre m’ha preocupat―, és el del pacifisme. Durant la Primera Guerra Mundial els pacifistes van fer…
AMADEU GALLART SORT.- Una primera qüestió: el turisme és bo o és dolent? La resposta, avui dia, és clara, depèn. Per exemple, a Barcelona hi ha barris on els turistes són excessius, passen de ser elements creadors de treball —moltes places d’hostaleria—, a destructors de la convivència ciutadana per la seva ocupació invasiva del territori. Darrerament, un dels mals colaterals més importants que ha causat a Barcelona el turisme incontrolat és la destrucció de les residències tradicionals per dedicar-les a l’especulació. Aquesta situació és indesitjable i no la vol ningú, a part d’algun ens —físic o jurídic—, beneficiat econòmicament. Per…
AMADEU GALLART SORT*.- El dia 15 de juny és el Dia Mundial contra el Maltractament a les Persones Grans. Aquest és un segment molt important de la societat humana, gairebé un 25% si el comptem a partir de l’any emblemàtic de la jubilació, els 65 anys. No cal dir que d’entrada, tots sentim un rebuig contra els actes que representen atacs físics i morals contra els col·lectius més fràgils i vulnerables, que poden ser a qualsevol edat, però que per les circumstàncies de les amortitzacions vitals acostumen a presentar-se en edats provectes. Els maltractaments poden ser de moltes varietats, des…
AMADEU GALLART SORT.- Semblava que la implantació de les diverses delegacions dels departaments de la Generalitat era ja cosa feta, però darrerament, un té la sensació que el tema s’ha frenat. A la Seu ja comptem amb les delegacions d’Agricultura i de Territori i Habitatge que suposem en fase d’estructuració. La ciutat de Tremp disposa ja d’un bon desenvolupament de les importantíssimes delegacions de Salut i d’Ensenyament, mentre que a Puigcerdà —potser la ciutat actualment més dinàmica de la nostra potencial vegueria— no sabem encara què passa amb les delegacions d’Empresa i Treball, ni amb les d’Economia i Hisenda. També…
AMADEU GALLART.- En aquesta part del Pirineu disposem d’un petit sistema solar: el Sol és Andorra i els planetes són les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. Seguint aquest símil i en ordre de proximitat tenim: l’Alt Urgell és Mercuri; la Cerdanya, Venus; el Pallars Sobirà, Mart; el Pallars Jussà, Júpiter; l’Alta Ribagorça és Saturn, i l’Aran seria un llunyà Urà. Els rajos del Sol (Andorra), cremen l’Alt Urgell, escalfen la Cerdanya, mantenen una temperatura agradable als Pallars, arriben amb poca força a l’Alta Ribagorça, i gairebé refreden els aires de l’Aran. En aquesta part del Pirineu disposem d’un petit…
AMADEU GALLART.- En les nostres comarques de l’Alt Pirineu i Aran encara es conserva el tractament de vós, sovint substituint el vostè. Normalment, el fan servir persones joves que tenen un tracte professional amb persones grans —ben poques vegades es fa servir el vós amb persones menors dels 70 anys o amb els coetanis. També es conserva el vós en determinades famílies com una fórmula afectuosa i de respecte vers els avis, és a dir, vers els pares dels pares, o, en alguns casos, en el tracte amb els mateixos pares, tot i que en la gran majoria de famílies…
AMADEU GALLART SORT.- La tardor és l’època de les fires a l’Alt Pirineu. Segons els nostres bioritmes territorials, la terra ja havia estat treballada i havien criat els animals de casa. Les fires eren essencialment basades en els treballs del camp i sobretot, en la seva parcel·la ramadera, la cria del bestiar destinat a la venda. Una fira era comprar i vendre animals. Per a moltes cases suposava aquella transacció que quadrava uns comptes delicats i que permetia enfocar les festes nadalenques i el començament de l’any següent amb la satisfacció de no deure res a ningú. Ens preguntem, vist…

