Browsing: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- Des de temps immemorials, tal com el llenguatge i els escrits antics testimonien, la fusta es va transportar…

MARCEL FITÉ.- El mot rai, en aquest primer article, té el sentit de «tramada de troncs menats riu avall». Al…

MARCEL FITÉ.- La muntanya de Turp, en aquell temps, era molt a prop del poble de Nargó. Només calia passar…

MARCEL FITÉ.- El cafè de la Societat, durant la postguerra, s’anomenava Café España, per decret de la «autoridad competente», naturalment,…

MARCEL FITÉ.-  Des del primer dia, el cafè va constituir una part essencial de la Germandat de Sant Sebastià, la…

MARCEL FITÉ.- En aquell temps, Nargó era pobre, molt pobre, i dies ha que la fil·loxera ho havia arrasat tot.…

MARCEL FITÉ.- Jo vaig néixer en una biblioteca. Més ben dit, en dues biblioteques, a la de Catalunya i a…

MARCEL FITÉ.- M’agraden els gossos. M’agraden el gossos perquè m’agraden els animals. M’agraden els gossos malgrat que, una vegada, tres…

MARCEL FITÉ.- Jo encara soc dels qui vam aprendre a nedar a Segre. Eren els anys en què el pantà…

MARCEL FITÉ.- Molt poc després de l’aixecament militar de Mola, Sanjurjo i Franco, les principals poblacions frontereres del Pirineu s’ompliren…