Browsing: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- El cafè de la Societat, durant la postguerra, s’anomenava Café España, per decret de la «autoridad competente», naturalment,…

MARCEL FITÉ.-  Des del primer dia, el cafè va constituir una part essencial de la Germandat de Sant Sebastià, la…

MARCEL FITÉ.- En aquell temps, Nargó era pobre, molt pobre, i dies ha que la fil·loxera ho havia arrasat tot.…

MARCEL FITÉ.- Jo vaig néixer en una biblioteca. Més ben dit, en dues biblioteques, a la de Catalunya i a…

MARCEL FITÉ.- M’agraden els gossos. M’agraden el gossos perquè m’agraden els animals. M’agraden els gossos malgrat que, una vegada, tres…

MARCEL FITÉ.- Jo encara soc dels qui vam aprendre a nedar a Segre. Eren els anys en què el pantà…

MARCEL FITÉ.- Molt poc després de l’aixecament militar de Mola, Sanjurjo i Franco, les principals poblacions frontereres del Pirineu s’ompliren…

MARCEL FITÉ.- Algunes de les informacions que apareixeran en aquest escrit seran incompletes. Algunes altres potser no prou exactes. Els…

MARCEL FITÉ.- El darrer cap de setmana, al Grup de Lectura de Nargó, vam tenir la sort de poder-nos reunir…

MARCEL FITÉ.- Les arrels dels mots, com les arrels dels arbres i de les plantes, de vegades es barregen, s’entortolliguen…