El desenvolupament i l’assoliment de la maduresa de la ment humana és un fenomen d’una gran complexitat en el qual intervenen infinites variables. Cada una de les franges d’edat del creixement personal presenta les seves característiques pròpies a les quals cal respondre d’una manera ben diferenciada. Sabem que l’accés a una educació ben programada és fonamental. Però també sabem que l’educació dins de l’àmbit familiar encara n’és més.
En qualsevol cas, no és correcte delegar en els professionals de l’ensenyament la responsabilitat de participar assertivament en l’educació dels nostres fills. Les societats que s’autoanomenen avançades i els col·lectius que en formen part, han donat mostres de greus trastorns socials que hem anat aprenent que són de difícil prevenció, interpretació i resolució. No es tracta, doncs de problemàtiques individualitzades pures i aïllades sinó que és la mateixa societat la que presenta determinades patologies derivades de conductes grupals. Conflictes ètnics, religiosos i culturals; canvis climàtics, marginalitats, pobresa, desocupació, racisme, refugiats; de la incapacitat de gestionar amb eines de pau els conflictes armats, dels dubtes en l’origen de les pandèmies, en l’eficàcia de les vacunacions, intoleràncies entre col·lectius, violències de gènere… i molts altres fenòmens que són mostra de la claudicació del nostre model d’organització social en mantenir els mínims estàndards de consens sobre els elements primordials de preservació de la qualitat de la vida en el nostre planeta.
Qualsevol de les formes de tensions de les emocions humanes que hem esmentat en el paràgraf anterior, sotmeten els individus a una exigència d’adaptació a un entorn canviant i inhòspit. Les emocions es transmeten com vasos comunicants en els individus. La capacitat de reacció individual és diversa i està en íntima relació amb la possibilitat d’haver pogut fer un procés d’adquisició prèvia d’aprenentatge en la gestió de les emocions. Sabem que és fonamental saber identificar les emocions.
Aquests coneixements, que habitualment es consideren exclusius de la feina dels especialistes, han de formar part de l’aprenentatge de nivell general de qualsevol persona. Observar-les, sentir-les, escoltar-les. Saber entendre el seu motiu d’aparició i el seu significat. Ser capaços de modular les nostres reaccions i les nostres respostes de manera que no resultin – a curt, a mitjà o a llarg termini – ni agressives per a nosaltres mateixos ni per al nostre entorn familiar o social. Sabem que hem de ser capaços de reflexionar uns instants amb la finalitat de no generar-nos un sentiment de frustració que no sigui acceptable per a nosaltres mateixos o de generar rebuig en els grups humans en els quals estem integrats.
El fet que no tots els col·lectius reaccionin de la mateixa manera a algunes situacions, que consideren agressives per als seus valors morals, individuals o col·lectius, porta com a conseqüència que alguns grups siguin pejorativament estigmatitzats pel que podríem anomenar la majoria que pot accedir a tenir més capacitats i oportunitats de lideratge dels moviments socials. És ben sabut que la manca d’informació i la desinformació, o simplement el desinterès i la manca de coneixement sobre aquests temes, poden derivar en l’aparició d’estigmatitzacions de col·lectius o de persones sense les exigibles dades sociodemogràfiques clares i protocolitzades per poder aplicar una metodologia correcta.
La informació que les persones expertes i la població en general puguin tenir de les característiques pròpies de les reaccions globalment considerades inadequades, de desviacions en els estàndards acceptables, és de cabdal importància per poder avançar en el seu coneixement i poder generar estratègies eficaces de tractament. Per acabar aquest article, voldria fer una reflexió concreta sobre un exemple d’una de les xacres socials que estem patint. Tenim notícies, gairebé a diari, de nous episodis de violències de gènere. Una altra mostra de la incapacitat de gestionar les emocions de les persones que deriven en conductes agressives i violentes fins als extrems de la màxima gravetat.
Els coneixements i les informacions dels quals es pugui disposar per aprofundir en l’estudi de les característiques determinants del problema han de servir, amb tota seguretat, per fer les anàlisis de les dades que se’n derivin i poder-ne treure conclusions. Hem de ser capaços de poder mirar a la cara al problema i de fer el possible per trobar-hi solucions.
Com va deixar escrit el científic i escriptor alemany Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799) “Entre els savis més assenyats, el convenciment de la seva ignorància augmenta al mateix temps que creix el seu coneixement”. En aquest sentit, doncs, la transparència i la transmissió d’informació resulta imprescindible per continuar el camí de manera ferma cap a l’adquisició d’expertesa que ens ajudi a trobar elements útils i a establir mesures eficaces per trobar solucions a aquest greu problema.