JORDI NAVARRA I TORRES*.- El Pallars Jussà és, actualment, la comarca amb més caps de bestiar oví de Catalunya, i també un dels primers territoris del país on s’han confirmat diversos atacs de llop en poc temps. Aquesta realitat ha encès les alarmes entre els ramaders i ha generat una gran inquietud que va molt més enllà de les pèrdues econòmiques.
Des de les institucions s’han ofert algunes mesures per fer-hi front: tancats elèctrics, indemnitzacions, assessorament tècnic, etc. Vistes des de fora, poden semblar solucions raonables, però per a qui viu del bestiar, per a qui hi conviu dia rere dia i coneix cada animal, aquestes mesures són clarament insuficients.
Els ramats extensius, per definició, es mouen lliurement per la muntanya. Tot i estar vigilats, un atac de llop provoca una cadena de conseqüències difícils de revertir. Demostrar que l’atac ha estat causat per un llop és gairebé impossible: en poques hores, els voltors poden fer desaparèixer qualsevol evidència. I més enllà dels animals morts, hi ha el patiment silenciós dels vius, que fugen, es desorienten, s’estressen i, sovint, veuen interromput el seu cicle reproductiu. Això, per un ramader, no es compensa amb diners.
Criar un ramat no és una feina de dies. És fruit d’anys de dedicació, d’esforç constant, de selecció curosa i adaptació als ritmes de la natura. Molts ramats són hereus de generacions de pastors, amb una relació íntima i profunda amb el territori. No estem parlant només de producció ramadera, estem parlant de cultura, de paisatge i de sostenibilitat.
Criar un ramat no és una feina de dies. És fruit d’anys de dedicació, d’esforç constant, de selecció curosa i adaptació als ritmes de la natura
El bestiar oví i cabrum és típic de zones rurals amb menys recursos perquè s’adapta bé a entorns difícils, no requereix grans infraestructures ni grans consums d’aigua, i és capaç d’aprofitar el sotabosc. De fet, contribueix activament a la prevenció d’incendis forestals. Els ramaders d’extensiu som, sovint, l’últim vincle amb un territori que sense nosaltres quedaria despoblat. Fixem població, mantenim viva la cultura pagesa i oferim un producte de gran qualitat: una carn natural, arrelada i respectuosa amb el medi.
Per això ens preguntem de què serveix el retorn del llop al nostre territori? Què ens aporta? Millora realment el nostre entorn o bé posa en risc un model de vida que ha demostrat, amb escreix, ser sostenible, eficient i valuós per al país?
Els ramaders no estem contra la natura. En som part. Però no podem permetre que decisions preses des de despatxos allunyats del camp posin en perill el nostre futur.
Alcalde de Sant Esteve de la Sarga, secretari comarcal de Transició Ecològica de l’Executiva d’ERC al Pallars Jussà, ramader i membre de l’Associació Pallaresa de Ramaders Oví (APROVI).