MERITXELL BELLERA (La Seu d’Urgell).- El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la delimitació del conjunt de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, de la Seu d’Urgell, com a únic Bé Cultural d’Interès Nacional.
Això significa que l’acord integra la catedral i els edificis històrics vinculats al recinte en un mateix àmbit de protecció. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha recordat que el conjunt ja havia estat declarat monument historicoartístic l’any 1931, però ha assenyalat que fins ara no disposava d’una delimitació concreta ni d’un entorn de protecció prou definit. El recinte catedralici comprèn, a més del volum de la catedral, el claustre, l’església de Sant Miquel i l’església de la Pietat.
En aquest sentit, l’acord justifica aquesta delimitació explicant que les catedrals, tradicionalment, no eren edificis aïllats, sinó que formaven part d’un conjunt episcopal més ampli que incloïa dependències, espais litúrgics complementaris i llocs per a la conservació del patrimoni. Seguint doncs aquesta definició, la delimitació unifica en un únic bé cultural d’interès nacional-monument històric, la catedral amb les esglésies adossades, l’antic Deganat, i en delimita un entorn de protecció comú.
Precisament, des de diferents punts pròxims a la Seu d’Urgell és fàcil veure el conjunt arquitectònic i històric com un tot al centre del nucli històric de la ciutat. Fet que en deixa clar també la seva clara delimitació com a unitat.
La catedral com a centre de poder del bisbat d’Urgell
La catedral ha estat el centre del poder religiós i administratiu del Bisbat d’Urgell i les altres edificacions van sorgir i evolucionar al seu voltant. A més, es destaca la importància arquitectònica dins del romànic català de la catedral de Santa Maria d’Urgell.
L’acord remarca també aquesta importància del temple i explica que l’actual edifici de la catedral és el quart aixecat al mateix emplaçament, començat l’any 1090 pel bisbe Ot i que s’acaba a finals del segle XII. Malgrat que la seva aparença original no va ser recuperada fins a la intervenció de Josep Puig i Cadafalch a partir de 1918.
Sant Miquel, Santa Pietat i el Deganat
Hi ha dos temples indissociables del conjunt, es tracta de l’església de Sant Miquel, l’edifici més antic de la Seu d’Urgell, i de l’església de la Pietat, d’arquitectura renaixentista, que ara és el Museu Diocesà i s’inclou en el recinte catedralici per la part de la galeria oest del claustre.
El Deganat tanca el conjunt per la façana sud del claustre. La seva importància històrica prové del fet d’haver estat la seu de la Regència d’Urgell.
L’acord que delimita el conjunt destaca que «tots aquests elements es troben connectats tant des del punt de vista arquitectònic, amb el claustre com a espai distribuïdor, com des del punt de vista històric. Per tant, representen una unitat configurada al llarg dels segles. El conjunt ha mantingut cohesió i continuïtat d’ús respecte als seus orígens. A més, urbanísticament, el conjunt queda ben definit al centre del nucli antic amb la majoria d’espais oberts al seu voltant, fet que permet apreciar la seva importància com una unitat coherent».
