Bernat Lavaquiol és el candidat de la CUP per Lleida, l’Alt Pirineu i Aran en les eleccions del diumenge 12 de maig. Molt arrelat a la Seu d’Urgell, d’on és originari, i als Pirineus en general, si surt elegit diputat al Parlament de Catalunya, haurà de canviar el paisatge muntanyenc pel de la city catalana. Sembla decidit al sacrifici, ja que per sobre de tot, aquest enginyer agrònom i forestal vol defensar un model econòmic i de vida més respectuós amb l’entorn pirinenc i amb les persones que hi viuen.
Quines mesures proposen des de la CUP per sortir de la precarietat en què transita el sector primari a l’Alt Pirineu i Aran actualment?
El que veiem és que el monocultiu turístic del Pirineu no és una opció de futur, perquè genera feina precària i temporal i encareix el preu de l’habitatge. Es pot veure a l’Alt Urgell, a la Cerdanya i a Andorra. Nosaltres creiem que el que fa falta és una diversificació de l’economia. Primer de tot, amb una voluntat política. Si el 80% de la inversió productiva dels pressupostos de la Generalitat de l’any 2023 van al sector turístic és evident que prevaldrà per sobre de tots els altres. Potser amb un 20% ja n’hi hauria prou i es podria destinar una part significativa a l’agricultura, a la ramaderia i a la indústria, que també ens fa falta.
En quin tipus d’indústria pensa?
Al Pirineu hi pot haver tota una indústria relacionada amb el sector primari com ara producció de formatges, com és el cas de la Cooperativa Cadí, l’empresa més important de l’Alt Urgell. En general, tot allò que estigui relacionat amb la transformació de productes agroalimentaris funcionaria; també hi pot haver empreses de fusta estructural per construir cases, que a més ajudaria a controlar els boscos, perquè el procés de turistificació ha suposat l’abandonament de molts camps en substituir l’agricultura pel turisme. En aquest sentit, es podria crear un tipus d’indústria relacionada amb la producció de biomassa i de calderes per escalfar les cases. També indústria de mobles, recordem que a la Pobla de Seguir hi havia hagut. Creiem que en el context de canvi climàtic s’ha de mirar els recursos dels quals disposem, saber quines són les necessitats de la població i produir allò que li cal.
Històricament, la zona dels Pirineus ha estat molt poc representada a nivell polític. Això sembla que canviarà en aquestes eleccions, però què creu cal perquè al Parlament es prioritzin les seves necessitats?
No només passa amb els polítics a Barcelona, sinó amb la majoria d’alcaldes i alcaldesses dels Pirineus. A Barcelona es va decidir fer un Jocs Olímpics als Pirineus i la majora d’alcaldes ho aplaudia, i això no pot ser. Això passa perquè no hi ha un full de ruta pel Pirineu. El seu únic full de ruta és deixar el Pirineu a la deriva del monocultiu turístic i ja sabem el que genera això. Molta gent ha hagut de marxar quan ha acabat els estudis de batxillerat a Barcelona o Lleida i no pot tornar a casa a desenvolupar les seves vides perquè només troben feina temporal i precària. Com deia abans, fa falta una diversificació de l’economia que generi feina estable i de qualitat i serveis públics que sustentin la vida. Nosaltres estem batallant molt fort perquè els hospitals del Pirineu s’incloguin a l’ICS enlloc de privatitzar els serveis, i ens fa falta aturar l’augment desorbitat que hi ha del preu de l’habitatge, any rere any.
A les grans ciutats, com Barcelona s’han pogut comptabilitzar el pisos que hi ha buits a la recerca de més oferta pel mercat de lloguer. Tanmateix, la realitat del Pirineu té les seves particularitats. Què proposen per què hi puguin accedir els joves?
A les zones rurals dels Pirineus també hi ha molta presència de grans tenidors i no queden pobles que no pateixin un procés de turistificació. Per exemple, a la parròquia d’Hortó, un poblet de 48 habitants, hi ha tres Airbnb i una casa rural. Hi ha pobles a la Cerdanya on el 92% de l’habitatge és segona o tercera residència, i treballadors fills de la Cerdanya viuen en càmpings o a l’altra banda del Túnel del Cadí.
És evident que no hi ha solucions màgiques, s’han de fer múltiples accions de manera coordinada com expropiar pisos de grans tenidors, limitar la construcció de segones i terceres residències, i fer parc públic d’habitatge. Els ajuntaments no el poden generar perquè no tenen prou recursos, i ho ha de fer la Generalitat. També s’han de limitar els preus de lloguer, però tot ha d’anar acompanyat d’un canvi de model econòmic perquè si es continua intensificant el monocultiu turístic les mesures anteriors són només pegats.
També hi ha gent jove que no vol vincular-se al sector primari professionalment, generant la problemàtica de la manca de relleu generacional. Com és pot solucionar?
És evident que molt jovent fill de pagès no vol continuar en el sector primari perquè no s’hi guanyen la vida, i no volen o no poden treballar en això. Fa falta diversificació econòmica, reforçar el sector primari, que al Pirineu representa menys de l’1% de la població, quan fa poques dècades era del 60-70%. S’ha de potenciar per la feina que dona i per la gestió del territori que realitza. Nosaltres a nivell de país el que proposem és que hi hagi una distribuïdora pública perquè ara mateix les grans distribuïdores estan pagant per sota del preu de producció a la pagesia per inflar després els preus de venda al client.
CiU va deixar entrar Mercadona a la Seu i el govern d’Esquerra i Junts han deixat entrar dos o tres grans superfícies a la Seu al mateix temps que demanen suport pel comerç local, quan amb mesures com aquestes s’acabarà morint.
El Pirineu també pateix de males comunicacions. L’Estat espanyol acaba d’aprovar una partida de 260 milions d’euros per millorar l’Eix Pirinenc. Des de la CUP on creu que caldria invertir en primer lloc?
Ha sortit publicat al DOGC l’ampliació de la C-16, és a dir, una carretera que està buida durant tota la setmana i col·lapsada en direcció a Cerdanya el divendres a la tarda, i diumenge a la nit, en sentit Barcelona. És a dir, que faran un desdoblament multimilionari per portar més turisme a una comarca que ja està saturada, quan els que ens fa falta és millorar les connexions en xarxa entre pobles i valls. Ara mateix no hi ha una línia d’autocars que connecti les diferents capitals de comarca del Pirineu.
Els sondejos donen guanyador al PSC. Si els seus vots resulten decisius donaran suport a Salvador Illa?
El que tenim clar és que serem la garantia perquè no governi Salvador Illa amb el PSC més a la dreta de la història, més a dreta que el PSOE i més espanyolista que mai. El que veiem és que quan Esquerra Republicana dialoga amb la CUP, el país avança a nivell nacional i social; i que quan dialoga amb el PSC, el país retrocedeix, a nivell nacional amb una ofensiva contra el català, i a nivell social amb la liberalització absoluta i les receptes de la patronal de Jocs Olímpics, Hard Rock i ampliacions d’aeroports.