J.F.D. / M.B.F. (Aransa).- El balanç climàtic de l’hivern 2025-2026, és a dir, dels mesos de desembre, gener i febrer, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, confirma que l’estació ha estat molt plujosa al conjunt del país i càlida pel que fa a la temperatura. La precipitació acumulada ha superat fins i tot la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i cal remuntar-se fins a l’hivern 1995-1996 per trobar-ne un de tan plujós a escala de Catalunya.
Pel que fa a la temperatura, l’hivern només es pot considerar normal a àrees del Pirineu, Prepirineu i zones elevades. A la resta ha estat càlid, com a resultat del balanç entre un desembre càlid, un gener amb valors pròxims a la normalitat i un febrer molt càlid. Aquest comportament tèrmic s’explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s’han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l’estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d’hivern i durant el període de Nadal.
La precipitació acumulada entre desembre i febrer ha estat molt copiosa arreu de Catalunya. El desembre va resultar extremadament plujós al sud i al quadrant nord-est, mentre que el gener va ser molt plujós a gran part del territori i el febrer va mantenir precipitacions destacades sobretot a Ponent.
Els registres històrics confirmen la magnitud de l’episodi. L’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que a l’Observatori Fabra, l’hivern 2025-2026 se situa com el cinquè més plujós d’una sèrie de 113 anys. La successió d’episodis de precipitació també ha generat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (1.971 m, Ripollès) va assolir 144 cm de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades, i que supera els 142 cm registrats el gener de 2006. “Aquests gruixos són conseqüència directa de la persistència de nevades durant setmanes consecutives, més que no pas d’un únic temporal intens”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat.
Durant el gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va provocar episodis reiterats de pluja i neu. Entre el 16 i el 20 de gener una llevantada va deixar més de 200 mm de manera puntual a la Costa Brava i gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu. A finals de mes, una nova pertorbació va portar neu a cotes baixes, en alguns casos per sota dels 500 metres.
Amb aquestes dades queda palès que la neu al Pirineu durant aquest hivern ha estat una constant. També un gran atractiu i, per aquest motiu precisament, per la presència de l’acció humana a la muntanya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya treballa intensament en les prediccions i l’estudi de les allaus.
Per conèixer una mica més sobre aquest fenomen, parlem amb els geògrafs Carles García i Santi Manguan, que formen part de l’equip de cinc persones de l’ICGC que s’encarreguen d’analitzar diàriament el terreny i que expliquen com és aquesta temporada amb relació a aquest fenomen.
Santi Manguan remarca que els gruixos de neu al Pirineu Oriental sí que superen els gruixos habituals per l’època, però que això no es tradueix directament en risc més elevat d’allaus. En aquest sentit, Carles García explica que “el que és fonamental és l’estratificació del mantell, l’estabilitat de les capes. Tu pots tenir un gran gruix, però ser estable, i de vegades tens poc gruix, però és molt inestable. De fet, la majoria d’accidents que s’han donat aquest any s’han produït quan els gruixos de neu estaven per sota de la mitjana i, de fet, els accidents no han sigut al Pirineu Oriental, sinó a Aragó i Pirineu Occidental”. Es tracta d’un problema més relacionat amb el que es coneix com a capes febles persistents.
El butlletí de perill d’allaus
Per conèixer tot això, per difondre-ho i que arribi a tothom, hi ha una feina diària al darrere molt important. “Monitoritzem el mantell nival a tot el Pirineu a partir d’un equip d’observadors. Nosaltres mateixos també sortim a fer observació al camp i col·laborem amb altres equips de la Generalitat. S’obtenen dades de l’estratificació de la neu i aquesta informació s’envia a un predictor que s’encarrega de fer l’anàlisi, que és d’on en surt el butlletí de perill d’allaus”, exposa Manguan.
Aquest butlletí, que és públic i fàcilment localitzable, informa cada dia de la setmana, de dilluns a dissabte, de quin perill hi ha, quins són els problemes, quin tipus d’allau es poden esperar, quines serien les zones més perilloses, etc. Dissabte, també es fa la predicció de cara a diumenge, ja que no surt un butlletí aquest dia de la setmana. De manera que dissabte dona ja informació de cara a diumenge i també dilluns.
Per fer un perfil estratigràfic es fa un tall a la neu, i així es veu quines capes hi ha. La idea és veure si aquestes capes suporten bé el pes de les capes superiors i preveure quin és el problema d’allaus que hi pot haver.
García comenta que amb el perfil estratigràfic es veuen els diferents nivells de neu i que “cada una d’aquestes capes té unes propietats mecàniques que la fan que sigui més estable, és a dir, els grans més units, més durs, o, al contrari, grans més separats, més inestables, que poden generar una allau a partir d’un dels nivells més solts”.
No totes les allaus són iguals: per exemple, quan plou i hi ha penetració de l’aigua líquida en la neu, aquesta capa de neu amb aigua és la que donarà lloc a un problema d’allaus de neu humida, les típiques en forma de bola, molt pesants.
Els dos experts ressalten que “a dalt hi pot haver capes més dures, però a sota pot ser que hi hagi una capa solta. Això és una capa feble, persistent, que vol dir que una capa de neu que no té lligam entre si està aquí soterrada i si el nostre pes damunt de la neu amb esquís o raquetes arriba fins a ella, tot el mantell pot cedir”.
La importància de la meteorologia
La neu va canviant segons la meteorologia, per això és molt important tenir-la en compte sempre. De manera que per poder saber si es poden produir allaus, és necessari conèixer la neu, però també tenir en compte altres factors, com són el terreny i el factor humà.
“Perquè tinguem una allau, necessitem que el terreny tingui més de 28 graus, que és l’angle crític a partir del qual la neu pot lliscar i, d’una altra banda, que aquesta neu estigui en condicions de lliscar. Per tant, un dia que tenim un perill d’allaus fort, podem moure’ns per muntanya, però per pendents moderats, pendents per sota de 25-28 graus, ja que per molt inestable que sigui el mantell, les allaus no poden arrencar perquè no arriben a aquest pendent”, apunta Carles García. I aquí també hi entra en joc la nostra presència. “Podem tenir tota una muntanya a vista sense allaus, pensant que està segura perquè no hi ha activitat d’allaus, però quan hi entrem nosaltres, amb el nostre pes, sobrecarreguem alguna possible capa feble i aleshores tenim col·lapses, fracturacions, i, per pendent, tot allò que trenquem tirarà avall en forma d’allau”, afegeix. Davant d’aquest risc, és imprescindible que cada persona porti sempre el material de rescat d’allaus: el detector de víctimes (DVA), la pala i la sonda.
El coneixement de la muntanya
Un altre aspecte que es remarca a l’hora de fer muntanya és el coneixement de la zona, el seu estudi i previsió. En aquest sentit, els experts apunten que “hem de tenir certes nocions sobre el comportament de les allaus i per això és important informar-se, consultar el butlletí”. Tot i que també insisteixen en el fet que “el butlletí que nosaltres fem és un butlletí regional, però podem trobar particularitats, diferències entre vessants i, per tant, cal saber interpretar la neu que tenim i que podem trobar”.
En aquesta línia, els tècnics apunten que el risc d’allaus no és per atzar, ja que la majoria d’accidents són provocats per l’acció humana. “Si som capaços d’identificar aquestes condicions i evitar els vessants perillosos, podem disminuir aquest risc, i això es fa informant-nos a través del butlletí de perill d’allaus i tenint una formació prèvia que ens permeti escollir el millor itinerari en cada condició”.
