REDACCIÓ (La Seu d’Urgell).- La CUP de la Seu d’Urgell ha comunicat que s’ha reunit aquest dilluns amb l’equip de govern de Compromís per la Seu amb la voluntat d’iniciar la negociació dels pressupostos municipals i presentar-hi les seves propostes.
Tot i que els cupaires han manifestat que han assistit a la trobada amb una actitud constructiva, però amb poca confiança, ja que consideren que el grau de compliment del darrer acord pressupostari amb ells no ha estat el pactat. En aquest sentit, fan una valoració crítica del desplegament dels pactes assolits en els darrers pressupostos, especialment pel que fa a l’execució de la partida destinada a habitatge. També assenyalen mancances en altres compromisos adquirits, com les mesures adreçades al lleure dels infants o la realització d’una auditoria sobre les actuacions de tala d’arbrat que es van dur a terme al riu Segre.
La CUP considera que el projecte de pressupostos és poc ambiciós en matèria social, i així ho ha traslladat a l’equip de govern. En aquesta línia, els cupaires destaquen especialment que no es preveu destinar cap partida específica a habitatge, una qüestió que consideren prioritària per millorar les condicions de vida de la població.
Malgrat que des del govern municipal s’apel·la a criteris d’austeritat, la CUP considera que el consistori està desaprofitant l’oportunitat que suposa disposar d’una majoria d’esquerres al ple municipal. Una majoria que, a parer seu, hauria de servir per avançar en polítiques socials i transformadores.
Durant la reunió, l’equip de govern s’ha compromès a estudiar les propostes presentades per la CUP i a traslladar-los una contraproposta pròximament. Des de la formació anticapitalista asseguren que no entendrien que Compromís per la Seu no fos valent a l’hora d’abordar aquestes propostes.
Tot i reconèixer que les posicions actuals es troben allunyades, la CUP reafirma la seva voluntat de continuar treballant per construir uns pressupostos amb un marcat caràcter social. Entre les propostes presentades pels cupaires hi ha l’augment de la inversió en polítiques d’habitatge, el foment de la cultura catalana, l’impuls del comerç local i la necessitat de repensar el model de seguretat al municipi.
