Autor: Marcel Fité

MARCEL FITÉ ARGERICH.- Recordo aquells temps en què Nargó era un poble en blanc i negre i no hi havia llums de Nadal als balcons de les cases, ni als carrers (en els quals amb prou feines pampalluguejava una trista bombeta mal penjada en un pal), ni al cap del campanar de l’església parroquial, i els enfaristolats arbres de Nadal, amb les seues músiques i garlandes platejades, boles de colors i llums intermitents, eren encara una quimera que tan sols es veia a les pel·lícules que ens arribaven d’Amèrica. Sí, eren uns dies tristos: obscurs, gèlids, reconcentrats, pobres… Però, renoi!,…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- No em cansaré pas de repetir que les paraules més complexes, més abstractes, més elevades intel·lectualment parlant, en realitat provenen del món de la pagesia, del món de les coses quotidianes, de la vida ran de terra. En el cas de la paraula “malversació”, aquesta circumstància encara és més profunda ─mai tan ben dit─  i evident. El seu origen l’hauríem de cercar en una hipotètica forma wer que, en la llengua indoeuropea hauria significat “cuc” (vegeu: irmr, significa “cuc” en islandès antic, waúrms, “serp” en gòtic, etc.) i, per associació amb les seues accions, “regirar” i “girar”.…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- Dijous passat, dia 1 de desembre, es va celebrar al Saló Víctor Siurana de la Universitat de Lleida una jornada dedicada a promocionar, estudiar i homenatjar el poeta peramolí Josep Espunyes. L’acte, intitulat Diàlegs: Jornada Josep Espunyes, s’inscriu dins les activitats de l’”Any literari Josep Espunyes al Pirineu” i era organitzat per l’Associació del Llibre del Pirineu, la Càtedra Màrius Torres i els Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La jornada va començar a les 11 del matí i es va cloure a les 7 del vespre, amb la corresponent…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- Més enllà de Nargó i de la seua rodalia, no sé si hi ha gaires lectors i lectores d’aquest digital a qui el nom de Jordi Capdevila els digui alguna cosa. M’agradaria pensar que sí. Que el seu nom havia aconseguit saltar les carenes que ens separen, els torrents i els roquissars que ens aïllen, les males comunicacions que ens haurien d’unir, les fronteres mentals que un determinat colonialisme mediàtic i cultural (?) ha acabat imposant-nos. El Jordi Capdevila havia nascut a Nargó l’any 1952. Veí i company dels jocs de carrer d’aleshores, havia anat a estudi…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- Que hi ha una certa correlació entre la natura i la llengua és un fet evident, avalat per una infinitat d’estudiosos. J. Gottfried Herder, al seu Assaig sobre l’origen del llenguatge, ja ens mostrà les relacions entre la idiosincràsia de cada llengua i les circumstàncies del poble que la parlava: “L’àrab disposa de tantes paraules per dir ‘pedra’, ‘camell’, ‘espasa’, ‘serp’ perquè aquestes corresponen a coses entre les quals han viscut els seus parlants”.  W. Von Humboldt ho va sintetitzar i enriquir a la perfecció: “Tota llengua constitueix un acte de creació (…) Un acte de transformació…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- Aquests dies em dedico a dues activitats força diferents: als matins, si fa bon temps, acostumo a anar al tros a aplegar olives i, a les tardes, passo força estones llegint. Lectura i recol·lecció. O recol·lecció i lectura, tant se val. És curiós que, malgrat que es tracti de dues activitats tan diferents ꟷl’una física, l’altra intel·lectualꟷ, totes dues tenen un origen verbal comú. En efecte, en els orígens remots de la llengua, concretament en la llengua indoeuropea, hauria existit una arrel leg que significava bàsicament recollir o recol·lectar. Aquest significat, però, en llatí es va mantenir…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- De tots els indrets de Nargó que l’aigua del pantà va condemnar al silenci, i potser a un oblit definitiu, el més carismàtic de tots gosaria dir que és el del forat de les Encantades. Lo forat de els Encantades, situat a ran de Segre abans que el pantà el colgués, és un d’aquells llocs mítics, transmès a través de la memòria dels raiers de generació en generació, amb tot de llegendes perdudes, imatges i esquitxos lluminosos formats per aquelles bellíssimes dones que a les nits sortien a fer la bugada a la vora del riu, sense…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- La secada que viu el país aquests darrers temps ha deixat el nivell de l’aigua del pantà d’Oliana a uns mínims històrics com no es recordaven. Aquest fet ha posat al descobert una colla de llocs, d’antigues cases, i per tant també de noms quasi perduts, que ja només formen part de la memòria vacil·lant i llunyana de la gent més gran de la contrada. Alguns d’aquests llocs i topants estan carregats d’històries i de records. L’antiga font dels Espluvins, avui desviada del seu curs natural. Lo rasper d’Armena, platgeta on els antics raiers desenraiaven els troncs…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- És una pregunta que m’han fet diverses vegades i que, tot i això, de tant en tant, encara em tornen a fer. La gent troba estrany que la primera vocal de Sallent ꟷem refereixo al poble quasi extingit de Sallent que actualment és un agregat del municipi de Nargóꟷ s’escrigui amb a i no amb e. El dubte és raonable tenint en compte que la pronúncia local del mot és “Sellent”, amb una vocal e clarament tancada, malgrat la posició pretònica que ocupa, en què tant la a com la e solen pronunciar-se força neutres per aquests…

MARCEL FITÉ ARGERICH.- En aquest indret del Pirineu on habito ─el poble de Nargó, situat a la part baixa de l’Alt Urgell─ les fires més conegudes de les meues ja molt llunyanes infantesa i joventut eren la d’Organyà i la de Salàs.  Aquelles eren unes fires principalment de bestiar de peu rodó, és a dir, de mules, matxos, cavalls, egües, rucs, someres, etc., uns animals aleshores imprescindibles per a les feines de la terra i el transport de certes mercaderies. Però no hi mancaven altres menes d’animals ni tampoc una multitud de marxants i venedors ambulants que amb les seues…