MARCEL FITÉ ARGERICH.- En aquest indret del Pirineu on habito ─el poble de Nargó, situat a la part baixa de l’Alt Urgell─ les fires més conegudes de les meues ja molt llunyanes infantesa i joventut eren la d’Organyà i la de Salàs. Aquelles eren unes fires principalment de bestiar de peu rodó, és a dir, de mules, matxos, cavalls, egües, rucs, someres, etc., uns animals aleshores imprescindibles per a les feines de la terra i el transport de certes mercaderies. Però no hi mancaven altres menes d’animals ni tampoc una multitud de marxants i venedors ambulants que amb les seues parades i les seues cridaneres i enginyoses estratègies comercials creaven una atmosfera festiva i enlluernadora que a les criatures sorgides de la postguerra ens semblaven com de conte de fades.
Recordo molt bé el primer any que vaig anar a la fira d’Organyà. Em va passar a recollir el meu padrí (avi) matern i cap a Organyà falta gent. Com la majoria de firandants, vam fer el camí a peu. Una hora, més o menys. Cap cotxe en tot el trajecte. Però una corrua de gent carretera amunt, de vegades amb algun animal per a vendre agafat del ramal. L’arribada a la fira em va fer una forta impressió. Els meus ulls d’infant no estaven avesats a tanta gent, a tanta activitat, a tanta agitació, a tant terbolosi.
El firal s’estenia per uns llocs i carrers que semblaven no tenir fi. Hi havia eres plenes d’animals, tractants, compradors i venedors ─firandants─ i tota mena de parades. A mi me’n va encaterinà una en què hi havia un home amb un micròfon a la mà que subhastava mantes i més mantes a preus, segons ell, regalats. Li deien “lo Xarlatán” i agombolava una munió d’espectadors al seu voltant. Entre una cosa i una altra, vam passar el dia a Organyà. El meu padrí es va interessar per alguns animals. A mi em va impressionar molt un gitano bigotut, amb una bata fosca de ratlleta grisa, gorra de plat i un bastó llarg i prim a la mà que, per ratificar l’edat d’un cavall, li va fer badar la boca amb els dits i li va fer mostrar les dents. Al final, quan el sol encara jugava a l’amagar-amagar per les carenes de ponent, vam tornar a agafar la carretera i, espardenyant, vam refer el camí cap a Nargó. Jo baixava content pel dia que havíem passat i perquè a la butxaca hi duia un ganivet nou per a fer punxa al llapis i, a les mans, una bossa amb torrons d’Agramunt.
l firal s’estenia per uns llocs i carrers que semblaven no tenir fi. Hi havia eres plenes d’animals, tractants, compradors i venedors ─firandants─ i tota mena de parades.
La fira d’Organyà, també coneguda com de Sant Andreu, es celebra cada any a la darreria de novembre, pels volts de Sant Andreu. Enguany serà els dies 26 i 27. Actualment, la part dedicada al bestiar, com és natural, ha quedat molt reduïda, però aquesta mancança ha quedat parcialment compensada amb l’oferta de productes artesanals i de proximitat, especialment embotits del país, concursos, cercaviles, passejades i degustacions. Sense oblidar la Fira del Llibre del Pirineu que cada any s’hi celebra uns mesos abans.
No conec de prop l’actual fira de Salàs, però em consta que actualment se celebra una diada de record de l’antiga fira, amb exposició d’animals, recuperació de la memòria històrica, dels espais comercials, d’antics personatges, mostres gastronòmiques, recuperació de llegendes, etc. Aquest any es celebrarà el dia 13 de novembre.
Que la paraula fira té un atractiu que li permet travessar les circumstàncies i els canvis dels temps ens ho demostra la persistència d’aquestes dues fires històriques i l’impuls que van agafant altres de noves. Així, aquest cap de setmana passat es va celebrar la Fira de Sant Ermengol de la Seu (Per Sant Ermengol, fira si Déu vol!), en què el sector lleter i més concretament, formatger, hi ocupen des de fa prop de tres dècades un lloc destacat. Al costat d’un repertori inacabable de formatges, els firandants van poder gaudir de desenes de parades d’artesania gastronòmica, de tota mena de productes de proximitat, de cursos i tallers de formatgeria, exposicions de cotxes clàssics i moderns, etc.
Una altra fira que es prepara per aquest cap de setmana que estem a punt d’iniciar, és a dir, el dels dies 22 i 23 del mes actual, és la Fira del Rovelló de Coll de Nargó. Segons els organitzadors, “a més de poder comprar bolets i productes artesanals, es podrà participar al concurs de boletaires, en tota mena de tallers per a xics i grans i en un esmorzar popular (…) La mostra, de la qual s’han celebrat més de vint edicions, ha anat ampliant l’oferta: a més del característic i deliciós rovelló, també s’hi poden tastar i adquirir tota mena de productes artesanals i tradicionals, i s’hi organitzaran tallers per a grans i menuts, com el d’estampació de samarretes o el tast de bolets. A més, s’hi oferirà esmorzar per a tots els visitants”.
