Autor: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- Tinc un quadern on m’apunto una rastellera de notes sota l’etiqueta de “Coses que no s’expliquen”. Coses que semblen inexplicables o, més simplement, coses que passen quasi desapercebudes.

MARCEL FITÉ.- No tinc cap dubte que el públic sabrà valorar el ric ventall de propostes que aquest Sant Jordi li ofereixen les editorials de les nostres terres i els autors que hi publiquen

MARCEL FITÉ.- Nosaltres, a més d’una important riquesa forestal, tenim la mare i el pare de totes les riqueses, no sempre prou valorades: l’aigua i el sol

MARCEL FITE.- La llengua no morirà, potser es modificarà substancialment, tal com denunciava molt lúcidament el poeta i escriptor Josep Espunyes en una entrevista recent

MARCEL FITÉ.- Sempre havia tingut la impressió que havien estat les circumstàncies o la iniciativa forassenyada d’alguns líders polítics els qui havien empès una nació a envair-ne una altra

MARCEL FITÉ.- Un parell de paraules molt nostres són borrufa i rufaca. Totes dues, curiosament i, a més a més, han donat nom a dues publicacions nostres molt estimades i valorades: ‘La Borrufa’ i la ‘Rufaca’

MARCEL FITÉ.- Dijous passat, en plena ofensiva russa contra la «germana» Ucraïna, es complien 161 anys de la mort del poeta ucraïnès Taràs Xevtxenko, el gran poeta nacional d’aquell país

MARCEL FITÉ.- Quina injustícia fora que s’abandonés aquests arbres, aquestes flors tan belles, aquesta fragància, a les forces de la natura, a l’imperialisme desfermat, persistent i implacable dels roures, que ja disposen del seu domini perfectament delimitat

MARCEL FITÉ.- Tant i tant hi va insistir que, un diumenge d’aquells, el so planyívol de l’acordió de l’Esteve de Gavarra va tornar a solcar l’aire d’una tarda grisa de diumenge

MARCEL FITÉ.- Avui només la gent de més edat es deu recordar de quina cosa eren les salmes, els picolls i, fins i tot, les aubardes