Autor: Amadeu Gallart

AMADEU GALLART SORT.- He de confessar que no soc caçador. Tota la meva relació amb el món de la caça resideix en la relació amb algun amic caçador i als records de la meva infantesa quan alguns comerços de la meva ciutat, la Seu d’Urgell, lluïen, com un dels millors reclams possibles, les llebres penjades —que així encara allargaven més la seva figura— o les preuades perdius, que a poc a poc anirien envolant-se cap a la figura difusa del record, sense oblidar mai els més modestos i simpàtics conills. Per què en parlo? Perquè com articulista m’interessa el tema,…

AMADEU GALLART SORT.- En un territori com el nostre, de comarques de muntanya de baixa densitat demogràfica, cada empresa pot ser un petit tresor. Algunes caldria engrandir-les, altres mantenir-les i per alguna minoria cal admetre la seva ineludible desaparició. El gran objectiu és disposar d’un parc empresarial suficient, que generi vitalitat social i econòmica i que permeti que les nostres comarques tinguin una existència digna. Ens enfrontem, doncs, amb dos grans problemes, el primer és el desenvolupament d’una xarxa empresarial nova, diversa i activa, i el segon el manteniment de les empreses que han demostrat capacitat de generació de riquesa…

AMADEU GALLART SORT.- Realment, a l’Alt Pirineu tenim uns esperits reivindicatius ben curiosos. Demanem solucions per al tema dels habitatges, per als nostres hospitals depauperats, per la falta d’equipaments per a la gent gran, per als camins i carreteres de muntanya i alcem les nostres veus discordants i desordenades, per comarques o per municipis, pensant moltes vegades que som més llestos que els de les comarques veïnes… Què poques vegades que anem a l’arrel del problema, a la falta d’institucions que defensin unitàriament el territori. Què poca gent que se’n recorda, quan es manifesta per diversos mitjans, de reivindicar uns…

AMADEU GALLART.- Quantes vegades hem parlat de l’Eix Pirinenc? Quantes vegades en parlarem? La resposta és clara, moltes. Personalment, recordo una trobada de fa més de quaranta anys, a la casa que la llavors totopoderosa companyia elèctrica ENHER –després absorbida per ENDESA—tenia a la Vall de Boí. Es deia que la companyia la tenia per tal de festejar i obsequiar els personatges del règim franquista. En aquest cas, en aquells moments de democràcia incipient, érem una colla de persones que ens podíem considerar representatives d’administracions locals del territori de l’Alt Pirineu. La reunió es va fer, a finals dels anys…

AMADEU GALLART.- Encetem una nova etapa. Els grups polítics municipals han completat les seves polítiques d’aliances o s’han imposat, o s’han respectat, els vencedors per majories relatives o absolutes. Tan legítim és una cosa com una altra, en el fons el que mana en la nostra vida de cada dia, institucional o fins i tot personal, és la negociació i l’acord. A més, no s’ha d’oblidar mai que les municipals tenen un camp de joc molt específic, al nostre cas, els problemes de la nostra població, de la nostra comarca i hauria de ser també de la nostra vegueria; a…

AMADEU GALLART.- Tornem a tenir al davant una nova campanya electoral. És un bon moment -el moment!- per fer bugada de les nostres problemàtiques locals i, si ens queda prou força, per les comarcals i les territorials. Hauria de ser l’hora d’elegir també les nostres autoritats veguerials, però les inèrcies provincialistes mantenen la seva força i, contra els nostres interessos més punyents , ho impedeixen, malgrat la legalitat vigent. Però bé, ens queda encara molt camp per córrer. Personalment, m’he presentat a les llistes municipals dels del 1979 fins als 2019. Tinc 76 anys, cosa que tampoc no és cap…

AMADEU GALLART SORT.- La diada del 8 de març ha anat conquerint els més diversos espais de difusió cultural, des de costellades a organitzacions “no mixtes” de manifestacions anticapitalistes. Tenim de tot i és bo que així sigui, en la meva opinió. Hi ha un consens general que fins que la dona no disposi d’una posició social i econòmica igual que l’home no començarà a córrer el rellotge que marca la història d’una societat civilitzada. És a dir, que ara vivim, en temes generals, en una espècie de prehistòria cultural, potser un neolític avançat. També hi ha un consens general…

AMADEU GALLART.- Fa una mica més de tres anys que vaig acceptar ser president del Consell Comarcal Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Urgell. Aquesta entitat, que ostenta un nom molt potent, a l’Alt Urgell pertany a l’estructura del CAPAU, dit de manera més explícita, al Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, una organització que suma els serveis socials de la ciutat de la Seu i els corresponents a les altres poblacions de la comarca. Se’m va proposar el “càrrec” perquè era imminent la celebració del vuitè Congrés de la Gent Gran de Catalunya i calia representació…

AMADEU GALLART.- La presència cada vegada més decidida de les cadenes comercials no pot pas deixar de tenir conseqüències per a les botigues del Pirineu. Mirem d’entrada la part positiva: en força casos posen els preus a nivells molt similars al d’altres comarques amb més potència demogràfica, i en molts d’altres assimilen les seves relacions laborals als convenis provincials o sectorials, que sense que siguin cap meravella, normalitzen contractes laborals, sous i cotitzacions a la seguretat social. Tot seguit, la part negativa: la irrupció de les grans superfícies implica un desplaçament de l’activitat comercial dels centres històrics als espais urbans…

AMADEU GALLART SORT.- No voldria pas que el meu amable lector, sobretot les lectores, com deia el company arbequí Francesc Pané, pensin que m’ha agafat un atac de nervis amb el tema de la província de Lleida actualitzada com a Terres de Lleida. No, ho desmenteixo rotundament. Fa cinquanta anys que reclamo, en grup i individualment, que el Pirineu de la província de Lleida no és el Pirineu de Lleida, és una part molt important del que coneixem com a Alt Pirineu i Aran, regió de la qual també en forma part la meitat de la comarca de la Cerdanya…