Autor: Amadeu Gallart

AMADEU GALLART SORT.- Aquest articulista és un ferm partidari de no crear confrontacions territorials. Gairebé sempre són estèrils i improductives. Un criteri que em sembla molt interessant és el d’espargir les seus de les delegacions de les conselleries de la Generalitat per a diferents capitals de comarca de l’Alt Pirineu. M’agrada la idea que Cultura sigui al Pont de Suert, que Sanitat sigui a Tremp, que els Afers Socials s’estableixin a Sort, que Territori tingui la seu a la Seu i que Economia i Empresa romangui a Puigcerdà. Això és construir una vertebració institucional del territori. Aquest camí és bo,…

AMADEU GALLART SORT.- Tots els lectors d’aquest article convindran en què la llengua parlada ho és tot menys neutra. Igualment, que el lèxic que emprem reflecteix els arquetips que estructuren el nostre discurs verbal. Per exemple, tota la qüestió de gènere, parlar de ‘tots o de totes’, de ‘ciutadans o de ciutadanes’, d’homes o de dones, en definitiva. No oblidem tampoc el lèxic edatista: quan diem la innocent expressió ‘casal d’avis’ introduïm tota una sèrie de conceptes que menyspreen ―sense voler i amb la més bona de les intencions―, la condició de la gent gran, persones de més de 60…

AMADEU GALLART SORT.- L’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA acostuma a aparèixer a la tardor. El del 2024 ha acomplert aquest ritme temporal i ens ofereix dades econòmiques de l’Alt Pirineu i l’Aran (APIA) dignes de ser comentades. En primer lloc, a partir de les dades demogràfiques extretes de l’IDESCAT, observem que durant els darrers dos o tres anys, coincidint amb la sortida de la pandèmia de la COVID-19, es produeix un moderat creixement de la població altpirinenca i aranesa. Aquest increment, a més, té una certa força, encara que de manera desigual segons les comarques. La Cerdanya, amb 19.885 habitants,…

AMADEU GALLART SORT.- La ciutadania aranesa i altpirinenca es troba, ens trobem, com a ciutadans, amb uns equipaments hospitalaris infradotats, abandonats a la pròpia inèrcia, per tal que cadascun s’espavili en la mesura de les seves forces. Aquesta situació produeix, en la meva opinió, dues conseqüències. La primera, una falta endèmica d’especialistes en no haver-hi una voluntat potent de les autoritats sanitàries per promoure serveis coordinats entre els hospitals de Vielha, Tremp, la Seu i Puigcerdà. Gairebé al contrari, sembla que es vulgui que cada hospital miri de reüll els altres tres, a veure qui queda a la cua i…

AMADEU GALLART SORT.- Cada dia sento més admiració per les gran aportacions d’aquell equip de geògrafs catalans que, encapçalats per Pau Vila, van practicar el més autèntic dels catalanismes, posar-se el territori de Catalunya al cap i proposar una organització territorial que fos operativa per a millorar les condicions de vida del seus habitants. A més, cal agrair-los la potència intel·lectual que suposava superar la concepció merament comarcalista de Catalunya per haver arribat a un autèntic Regional Planning a través de les vegueries. I això ho van fer els anys trenta de la Segona República, quan avui, agost de l’any…

AMADEU GALLART SORT.- He estat tres dies a Benasc, el temps suficient per passejar per una població arrelada a la ramaderia de muntanya i dotada per la naturalesa d’un paisatge d’escenografia de gran bellesa, imponent i determinista de la nostra petitesa. Prèviament a la sortida, vaig mantenir una conversa orientadora, parlant de la Ribagorça aragonesa —geografia, gastronomia i cultura— amb el Joan Obiols. El Joan, dins del marc de la seva gran obra Viatge Universal pel Pirineu, té un llibre, el número vuit, dedicat a la Ribagorça aragonesa. En aquest bellíssim espai, el que queda de la cultura tradicional és…

AMADEU GALLART.- No ens hem d’esverar! Quan demano política a les escoles em refereixo a unes sessions regulars (una vegada a l’any?) que, en el nostre cas, tinguin lloc a l’Alt Pirineu i l’Aran, en les quals una o dues persones, significades políticament i coordinades amb el professorat, expliquin uns sèrie de temes que puguin interessar a l’alumnat. Com més veïns dels alumnes siguin els ponents, millor. Així, aquests veuran que la parafernàlia que es mostra als mitjans de comunicació només és la punta d’un iceberg constituït per materials molt sòlids i molt lligats a la vida de cada dia.…

AMADEU GALLART SORT.- Aquests dies ens veiem immersos en una campanya electoral intensa. Les eleccions catalanes acostumen a ser-ne perquè encara que es vulguin menystenir les nostres institucions autonòmiques, aquestes són molt importants pel que representen, pel que poden representar en un futur proper i pel molt que ens afecten en la vida de cada dia. I en aquest marc dol veure la pràctica inanitat política i institucional en què cau la problemàtica de l’Alt Pirineu i l’Aran. Els partits, gairebé tots, fan un esforç de retòrica quan fan actes electorals dins del nostre territori. Parlen, lògicament, de les seves…

AMADEU GALLART SORT.- Quan es parla de pressupostos són inevitables les odioses comparacions territorials. També és inevitable que els diputats de les organitzacions polítiques que no governen posin el crit al cel per l’oblit de les nostres comarques pirinenques. Tothom té raó perquè aquestes temàtiques poden ser extremadament flexibles i a més, també depenen del color del cristall amb què es miren. Posats a escriure obvietats cal no deixar-se la més important, el fet que la zona que coneixem com a Alt Pirineu i Aran acostuma a ser una autèntica ventafocs. Això sí, com uns bons macarrons polititzats, les proclames…

AMADEU GALLART SORT.- L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) no va ser gens fàcil d’aconseguir. No es tracta ara d’entrar en els motius pels quals un partit polític s’hi oposava sistemàticament. Deixem la història per als historiadors i anem per feina. El fet és que el mes de desembre de l’any 2002 va néixer l’IDAPA i es va convertir en un petit buc insígnia del que algun dia pot ser la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Però vet aquí que les aigües que anaven en contra de la seva formació, i que…