AMADEU GALLART SORT.- L’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA acostuma a aparèixer a la tardor. El del 2024 ha acomplert aquest ritme temporal i ens ofereix dades econòmiques de l’Alt Pirineu i l’Aran (APIA) dignes de ser comentades. En primer lloc, a partir de les dades demogràfiques extretes de l’IDESCAT, observem que durant els darrers dos o tres anys, coincidint amb la sortida de la pandèmia de la COVID-19, es produeix un moderat creixement de la població altpirinenca i aranesa. Aquest increment, a més, té una certa força, encara que de manera desigual segons les comarques.
La Cerdanya, amb 19.885 habitants, és la que manté el motor demogràfic més potent; durant l’exercici 2023 ha augmentat la seva població en 416 habitants i té la densitat poblacional més alta de l’Alt Pirineu i l’Aran, amb 36,4 hab/km2. La segueix l’Aran, amb 10.496 habitants, un creixement de 253 habitants i una densitat de 16,6 hab/km2. A continuació ve l’Alt Urgell, amb 20.762 habitants, un increment de 304 habitants i una densitat de 14,3 hab/km2. En quart lloc, hi tenim el Pallars Jussà, amb 13.409 habitants, un creixement de 155 habitants i una densitat de 10,0 hab/km2. El Pallars Sobirà, amb 7.288 habitants, és la cinquena comarca demogràficament parlant, amb un un creixement de 70 habitants i una densitat de 5,3 hab/km2. Finalment, l’Alta Ribagorça, amb 4.019 habitants, un creixement de 30 habitants i una densitat de 9,4 hab/km2 tanca la llista. D’aquestes comarques, només han recuperat les xifres demogràfiques de 2011, la Cerdanya i l’Aran. L’Alt Pirineu i Aran, en el seu conjunt, encara és lluny, a 1.330 habitants, de la població del 2011. No hem d’oblidar tampoc que la densitat de població de Catalunya és de 246,10 hab/km2.
Hem de tenir en compte un factor nou i molt important, la immigració. A L’Alt Pirineu i Aran, la taxa de població immigrada de diverses procedències és gairebé d’un 15%. És a dir, del total actual de la població del nostre Pirineu, 75.859 persones, més d’11.000 residents no han nascut a les nostres muntanyes. On seríem sense aquesta immigració? Només de pensar-ho, produeix calfreds. Lògicament, aquesta característica també es pot predicar d’altres territoris catalans, espanyols i europeus però aquí podem visualitzar el fenomen migratori amb tot el seu relleu.
I ara passem a la nostra estructura econòmica d’acord amb l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. En primer lloc, el sector de l’agricultura i la ramaderia. Les xifres són espectaculars. La comarca que té el sector primari més potent és l’Alt Urgell, on la producció del sector respecte al total de la seva producció comarcal és el 4,1% —val a dir que arrossega una indústria lletera bàsica per a la comarca—, acompanyada del Pallars Jussà, amb un 3,80% del total comarcal —també en aquest cas hem de remarcar l’increment de cellers productors de vi. Les segueix la Cerdanya, amb un 2% —amb un sector productor de llet molt lligat a l’Alt Urgell. El Pallars Sobirà, amb un 1%, i l’Alta Ribagorça amb un 0,8% són a la frontera d’una presència testimonial d’empreses agràries i ramaderes. L’Aran, amb un 0,2% representa la pràctica desaparició del sector. D’aquestes xifres, tan rotundes, ens permetem d’extreure’n dues consideracions. La primera és que cal donar suport al sector per evitar la seva total desaparició en alguna de les comarques esmentades, no tan sols per les activitats que li són pròpies, sinó perquè poden ser catalitzadores d’altres actuacions mediambientals. La segona és que hem d’entendre, d’una vegada per totes, si és que volem parlar de comarques rurals, que la utilització del concepte ‘rural’ va lligat indefectiblement a la baixa densitat demogràfica i no pas a l’activitat agrària o ramadera.
Quant als altres sectors, podem comentar que la indústria es mou en percentatges baixos, que van del 16,80% del Pallars Jussà al més reduït, el de la Cerdanya, del 3,20%. Per contra, la Cerdanya és la comarca més ‘constructora’, amb un 20,10% de percentatge sobre la seva capacitat productiva. La segueix l’Aran, amb un 15,30%. El sector serveis —hostaleria, comerç, oficines, serveis públics i privats, etc.— és el ‘rei’ i s’hi concentren les habilitats dels habitants de l’Alt Pirineu i Aran: un 86,30%, a l’Alta Ribagorça; un 80,40%, al Pallars Sobirà; un 78,20%, a l’Alt Urgell;un 76,20%, a l’Aran; un 74,60%, a la Cerdanya, i tanca el Pallars Jussà amb un 71,60%. L’Aran i la Cerdanya veuen disminuïts els seus percentatges de serveis per la major activitat constructora, i el Pallars Jussà, per la influència de les empreses hidroelèctriques.
Seguint la tendència general, es pot dir que l’economia de l’Alt Pirineu i Aran ha crescut moderadament durant l’exercici 2023, cosa que comporta una recuperació demogràfica provocada en bona part per la immigració. Tot perfila l’inici d’una etapa on les inversions públiques poden ser molt benèfiques. En aquest sentit, hi podem destacar tres línies: la primera és la humana, a partir del ple desenvolupament de les delegacions de les conselleries de la Generalitat, que representen un contingent de persones de bon nivell tècnic dedicades al desenvolupament del territori. La segona, la creació i el manteniment d’equipaments com les residències i els hospitals que, a part de la seva necessitat, impliquen llocs de treball qualificats, i finalment, cal que es materialitzi la desitjable onada inversora que s’anuncia per a l’oferta d’habitatges.
Desitgem un període d’estabilitat política, si més no a Catalunya, que permeti garantir a l’Alt Pirineu i l’Aran la solidesa de la tendència demogràfica positiva i el foment de les inversions públiques i privades.
