CHRISTINA MORENO.- Avui us vull escriure per donar-vos les gràcies. Gràcies per la confiança que vau dipositar en el nostre equip, i en la meva persona, ara fa tres anys.
Durant aquests anys he donat tot de mi, absolutament tot. Això no vol dir que hagi acomplert les expectatives de tothom. Ho entenc i ho accepto, sempre amb voluntat de millora. Ara bé, crido als quatre vents que estimo la nostra ciutat i que, cada dia em llevava intentant donar el millor de mi, com ho feu tots i totes des dels vostres espais i amb les vostres veus. Sí, també quan les alceu i ens dieu el que us agrada i el que no.
Aquests darrers mesos no han estat fàcils i no vull dedicar ni una línia al que ja sabeu, però si es tracta de parlar de la Christina Moreno, alguna cosa hi tindré a dir.
La vostra regidora, amb els seus errors i encerts, mai us ha enganyat
I vull dir-vos-la a vosaltres, a les persones a les quals he pretès servir amb una estima i respecte màxim. La vostra regidora, amb els seus errors i encerts, mai us ha enganyat. Vaig acollir les regidories que tinc, i les he defensat fins a quedar-me sense alè. I vull aprofitar per agrair la gran feina que fan diàriament tots els treballadors i treballadores municipals i comarcals. Als de les meves regidories i als que no ho eren, perquè si hi ha quelcom que m’emporto d’aquesta experiència transformadora són les persones. Les magnífiques persones amb qui he tingut el plaer de compartir. Gràcies, de veritat.
He intentat cobrir amb la mateixa responsabilitat la meva feina a la Diputació de Barcelona, que mai va ser un secret i que vaig compaginar dies sencers; matins, tardes i nits.
Gràcies també a tothom que m’ha escrit durant aquests dies. Els que ho han fet per privat i els que també ho heu fet públic. Això és el que sempre queda; l’amor, la confiança i el respecte mutu. Això és el que construeix societats pròsperes i sanes.
I ara, precisament per aquests tres pilars, vull explicar per què no vaig anar al Ple del passat dilluns. El 9 de juny del 2026, molt segurament serà una data que mai oblidaré. Han diagnosticat al meu pare d’una malaltia greu. Ell, qui m’ha ensenyat tot el que avui sé i practico. Ell que és fonamental en el meu dia a dia fins i tot, per silenciar el soroll i aportar ordre i serenitat a la meva vida personal i professional. Possiblement, mai hauria escrit aquestes línies per mi, però aquest nou escenari, ho canvia tot.
Crec fermament en el nostre projecte, en l’horitzó cap al qual anem i en el gran equip que hi ha al darrere, polític i tècnic
En cap altre cas m’hauria fet a un costat, perquè crec fermament en el nostre projecte, en l’horitzó cap al qual anem i en el gran equip que hi ha al darrere, polític i tècnic. Però igual que vaig acceptar el 2023 el repte d’aportar el meu granet de sorra a la nostra ciutat, des de dilluns he acceptat, el temps que calgui, el repte de caminar al costat de l’home que m’ho ha donat tot i la qual vull cuidar i retornar temps, atencions i estima.
Us obro el cor perquè ningú hauria de poder destruir el que s’ha consolidat amb confiança, compromís, perseverança, honestedat i màxim respecte. I alço la veu, perquè us ho mereixeu. Mereixeu la veritat.
