MERITXELL BELLERA.- Ja es pot trobar publicat en línia el primer inventari que recull com es diuen i quant mesuren els més de 6000 estanys i basses dels Pirineus catalans, espanyols, andorrans i francesos.
El catàleg conté la informació sobre els 6.361 estanys i basses d’aquest territori, el punt de detall de l’inventari arriba fins i tot a basses que poden mesurar només 2 metres quadrats i són intermitents, ja que s’assequen en períodes de sequera i tornen a omplir-se amb la precipitació. A més, hi viuen organismes curiosos com ara com els anostracis, un invertebrat que produeixen ous resistents capaços de sobreviure a la dessecació. Són uns crustacis prou aparents visualment, amb un aspecte una mica alienígena que poden presentar colors vermellosos o blavosos i arribar a formar poblacions molt nombroses.
Entre les dades, hi ha les característiques geomorfològiques de cada estany o bassa, com ara la superfície i la fondària, com la toponímia: el nom oficial, les variants i les denominacions històriques, ja que hi ha estanys dels Pirineus que han canviat de nom al llarg de la història.
Un mateix espai, diferents noms
Un cas destacat és el dels estanys de Plan i Cabidornats, que històricament haurien intercanviat els noms. També hi ha exemples de variacions lingüístiques i fonètiques, com les formes Redondo, emprada durant l’època franquista, per alguns estanys actualment anomenats Redó, o Redon, en territori aranès.
Un cas especialment il·lustratiu és el dels estanys de Plan i Cabidornats ubicats a la Val d’Aran, al circ de Colomèrs, dins l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les seves denominacions han anat intercanviant-se en la cartografia oficial al llarg de les darreres dècades i les denominacions que apareixien a les guies de muntanya no sempre coincideixen amb les que es van establir posteriorment en la cartografia oficial. Aquesta confusió també ha arribat a la literatura científica i alguns estudis han utilitzat noms que, arran de canvis toponímics posteriors, ja no es corresponen amb la denominació cartogràfica actual.
Assignació d’un DNI
Aquest inventari, que evidencia la riquesa d’aquests ecosistemes aquàtics, ha estat batejat com LacusPyr i publicat a la revista científica Geoscience Data Journal. A més, assigna a cada espai una identificació pròpia georeferenciada o ‘DNI’ per facilitar-ne la identificació i l’estudi científic entre diferents països. Jordi Catalan, investigador del CREAF i del CSIC i primer autor de l’estudi, ha remarcat que «aquest inventari és especialment rellevant, perquè aquesta georeferenciació permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics. També pot accedir-hi qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització».
L’inventari permet comparar les dimensions i fondària dels estanys dels Pirineus. Per exemple, Certascan, amb més de 60 hectàrees, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més gran de Catalunya. Per la seva banda Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, és un dels estanys més profunds del Pirineu amb una fondària de més de 100 metres. Aquest darrer, juntament amb el Lac Redon són dels estanys més profunds que no s’han modificat per l’aprofitament elèctric i, per tant, de gran interès per la conservació.
