Close Menu
    Més notícies

    La Diputació de Lleida destina 125.000 euros al nou consultori mèdic de Montellà i Martinet

    7 de novembre, 2026 - 21:06

    La Cerdanya condiciona 12 quilòmetres de la Via Blava del Segre amb una inversió de 324.000 euros

    7 de novembre, 2026 - 21:02

    El Pirineu Tech Talk defensa la capacitat del territori per liderar projectes tecnològics pioners

    6 de novembre, 2026 - 18:36

    La C-14 al pas per l’Alt Urgell registra aquest divendres a la tarda dos accidents de trànsit

    6 de novembre, 2026 - 18:15

    Un dia de l’esquiador i una botiga digital unificada, novetats de les estacions de FGC per la temporada d’hivern

    6 de novembre, 2026 - 17:57

    Els tres detinguts acusats del segrest a la Seu d’Urgell ingressen a presó provisional sense fiança

    6 de novembre, 2026 - 12:00
    Facebook X (Twitter) LinkedIn WhatsApp
    Últimes notícies:
    • La Diputació de Lleida destina 125.000 euros al nou consultori mèdic de Montellà i Martinet
    • La Cerdanya condiciona 12 quilòmetres de la Via Blava del Segre amb una inversió de 324.000 euros
    • El Pirineu Tech Talk defensa la capacitat del territori per liderar projectes tecnològics pioners
    • La C-14 al pas per l’Alt Urgell registra aquest divendres a la tarda dos accidents de trànsit
    • Un dia de l’esquiador i una botiga digital unificada, novetats de les estacions de FGC per la temporada d’hivern
    • Els tres detinguts acusats del segrest a la Seu d’Urgell ingressen a presó provisional sense fiança
    • La modificació del servei alternatiu per carretera per noves obres afecta la línia de tren R3 de Puigcerdà
    • Subhastats 11 exemplars de sementals de raça bruna dels Pirineus i se n’ha pagat fins a 3.000 euros
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Successos
    • Medi ambient
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • agenda
    • Opinió
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Home»Medi Ambient»Un catàleg recull per primera vegada el nom i les característiques dels més de 6.000 estanys del Pirineu
    Medi Ambient

    Un catàleg recull per primera vegada el nom i les característiques dels més de 6.000 estanys del Pirineu

    S'hi troben curiositats com organismes adaptats a la dessecació o espais que han canviat de nom al llarg de la història
    4 de novembre, 2026 - 10:00
    Estany de Llebreta, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici / Galdric Mossoll

    MERITXELL BELLERA.- Ja es pot trobar publicat en línia el primer inventari que recull com es diuen i quant mesuren els més de 6000 estanys i basses dels Pirineus catalans, espanyols, andorrans i francesos.

    El catàleg conté la informació sobre els 6.361 estanys i basses d’aquest territori, el punt de detall de l’inventari arriba fins i tot a basses que poden mesurar només 2 metres quadrats i són intermitents, ja que s’assequen en períodes de sequera i tornen a omplir-se amb la precipitació. A més, hi viuen organismes curiosos com ara com els anostracis, un invertebrat que produeixen ous resistents capaços de sobreviure a la dessecació. Són uns crustacis prou aparents visualment, amb un aspecte una mica alienígena que poden presentar colors vermellosos o blavosos i arribar a formar poblacions molt nombroses.

    Entre les dades, hi ha les característiques geomorfològiques de cada estany o bassa, com ara la superfície i la fondària, com la toponímia: el nom oficial, les variants i les denominacions històriques, ja que hi ha estanys dels Pirineus que han canviat de nom al llarg de la història.

    Un mateix espai, diferents noms
    Un cas destacat és el dels estanys de Plan i Cabidornats, que històricament haurien intercanviat els noms. També hi ha exemples de variacions lingüístiques i fonètiques, com les formes Redondo, emprada durant l’època franquista, per alguns estanys actualment anomenats Redó, o Redon, en territori aranès.

    Un cas especialment il·lustratiu és el dels estanys de Plan i Cabidornats ubicats a la Val d’Aran, al circ de Colomèrs, dins l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les seves denominacions han anat intercanviant-se en la cartografia oficial al llarg de les darreres dècades i les denominacions que apareixien a les guies de muntanya no sempre coincideixen amb les que es van establir posteriorment en la cartografia oficial. Aquesta confusió també ha arribat a la literatura científica i alguns estudis han utilitzat noms que, arran de canvis toponímics posteriors, ja no es corresponen amb la denominació cartogràfica actual.

    Assignació d’un DNI
    Aquest inventari, que evidencia la riquesa d’aquests ecosistemes aquàtics, ha estat batejat com LacusPyr i publicat a la revista científica Geoscience Data Journal. A més, assigna a cada espai una identificació pròpia georeferenciada o ‘DNI’ per facilitar-ne la identificació i l’estudi científic entre diferents països. Jordi Catalan, investigador del CREAF i del CSIC i primer autor de l’estudi, ha remarcat que «aquest inventari és especialment rellevant, perquè aquesta georeferenciació permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics. També pot accedir-hi qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització».

    La creació de l’inventari i la publicació a la revista científica ha estat liderat pel CREAF, en col·laboració amb el CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
    Respecte al terme per referir-se a les masses d’aigua, la publicació també indica les variacions geogràfiques genèriques, en català, ‘estany’, en aranès ‘estanh’ o ‘lac’, especialment per als estanys de dimensions més grans. Pel que fa a l’Aragó, el terme ‘ibón’ és habitual per referir-se als estanys d’alta muntanya.
    Entre els estanys més grans i profunds d’Espanya
    L’inventari permet comparar les dimensions i fondària dels estanys dels Pirineus. Per exemple, Certascan, amb més de 60 hectàrees, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més gran de Catalunya. Per la seva banda Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, és un dels estanys més profunds del Pirineu amb una fondària de més de 100 metres. Aquest darrer, juntament amb el Lac Redon són dels estanys més profunds que no s’han modificat per l’aprofitament elèctric i, per tant, de gran interès per la conservació.
    El Lac Redon també és conegut perquè és un dels estanys d’alta muntanya més estudiats del món i s’hi han publicat aproximadament 105 articles científics. De fet, Jordi Catalan i Marisol Felip fa més de quatre dècades que fan recerca allà i moltes d’aquestes publicacions les signen ells.
    D’acord amb els investigadors, «mantenir aquesta recerca al llarg del temps és molt valuós per obtenir sèries llargues i estudiar com responen els ecosistemes lacustres als canvis ambientals i climàtics, i també conèixer l’impacte humà al llarg de la història», finalitzen.




    basses catàleg coneixement estanys estudi medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Pirineu preservació
    Share. Facebook WhatsApp Twitter Email LinkedIn Telegram

    TAMBÉ ET POT INTERESSAR

    El Pirineu Tech Talk defensa la capacitat del territori per liderar projectes tecnològics pioners

    6 de novembre, 2026 - 18:36

    Un dia de l’esquiador i una botiga digital unificada, novetats de les estacions de FGC per la temporada d’hivern

    6 de novembre, 2026 - 17:57

    L’helicòpter dels GRAE rescata mitjançant gruatge un boletaire perdut a la Josa i Tuixent

    6 de novembre, 2026 - 10:55
    Cinc escapades de mar i de munt per viure la tardor al Maresme
    Segueix-nos
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    • YouTube
    La teva opinió importa

    Creus que les pluges de començament de tardor fan augurar una bona temporada de bolets?
    38 Vots
    Vota

    Som el nou diari digital de l’Alt Pirineu. T’apropem l’actualitat de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Cerdanya i els Pallars Jussà i Sobirà.

    Email : mbellera@cadenapirenaica.com
    Contacte: +34 653 14 37 29

    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    últimes notícies

    La Diputació de Lleida destina 125.000 euros al nou consultori mèdic de Montellà i Martinet

    7 de novembre, 2026 - 21:06

    La Cerdanya condiciona 12 quilòmetres de la Via Blava del Segre amb una inversió de 324.000 euros

    7 de novembre, 2026 - 21:02

    El Pirineu Tech Talk defensa la capacitat del territori per liderar projectes tecnològics pioners

    6 de novembre, 2026 - 18:36
    Publicacions més vistes

    Rescaten dues famílies que feien barranquisme a Bóixols perquè els nens no podien continuar per cansament i fred

    13 de maig, 2023 - 19:3318.061

    Denuncien l’obertura d’una pista de més de 300 metres de llarg en una zona boscosa protegida de Coll de Nargó

    5 de setembre, 2023 - 08:0017.269

    Un veí de Puigcerdà deixa en herència 7,2 MEUR a la Residència i a l’Hospital de Cerdanya

    20 de desembre, 2022 - 11:499.574
    Pirineus Digital
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    • Avís legal
    • Cookies
    © 2026 Pirineus Digital - Cadena Pirenaica.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.