CARMEN SALAS.- L’escriptora pirinenca Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973) acaba de publicar Neu a la porta/Ull de gat, ull de bou (Comanegra), una interessant proposta que neix a partir d’un projecte de Manuel de Pedrolo. L’escriptora ha acceptat el repte de l’autor lleidatà mort al 1990 per crear dos finals independents per a alguna de les nou novel·les que conformen la col·lecció ‘Temps Obert’. En el cas de Colom el resultat ha estat dos novel·les curtes protagonitzades per una mateixa dona a partir d’un mateix punt de partida: una infidelitat.
D’aquesta última incursió literària i de la seva vinculació amb el territori hem volgut parlar amb l’escriptora.
Com li va arribar la proposta per participar al projecte ‘Temps Obert’?
Em van contactar des de Comanegra, amb qui no havia treballat fins el moment, i em van demanar de formar-ne part.
Per què una novel·la doble? No en tenia prou amb una?
El format de dues novel·les curtes en un sol volum era part de la proposta. Pedrolo ja havia iniciat el projecte Temps obert amb aquesta idea, que a partir d’alterar un conflicte d’una de les nou novel·les de la sèrie, es creessin dues de noves i independents.
Quina relació mantenen entre elles?
Les dues novel·les del volum, Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, són independents entre elles i també ho son de Des d’uns ulls de dona, de Pedrolo, la novel·la que m’havien assignat abans de fer-me la proposta, és a dir, no cal anar a buscar la de Pedrolo per llegir-les. Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou es llegeixen de forma independent, son dues possibilitats alternatives de la vida de la Teresa, la protagonista.
Coneixia les propostes dels altres quatre autors?
En el moment de proposar-m’ho, només sabia que Borja Bagunyà estava treballant en les seves. No coneixia com ho havien encarat els altres.
Vostè fixa l’atenció en una dona en comptes de continuar amb el protagonista de Pedrolo, Daniel Bastida. Per què?
A Des d’uns ulls de dona, la novel·la de Pedrolo, a diferència de la resta de peces de la sèrie, la dona del Daniel Bastida és la protagonista, és ella qui et parla. En les meves, no m’interessava canviar-ho, al contrari, m’interessava parlar des de la perspectiva d’una dona.
Va haver de revisar l’univers Pedrolo abans de començar a crear o ha necessitat distanciar-se?
No era especialment pedroliana ni coneixia bé tot el seu univers. Hi havia obres seves, com Totes les bèsties de càrrega, que m’havia agradat molt. Vaig llegir Des d’uns ulls de dona sense pensar en res més i, de seguida, em van brotar inquietuds que he desenvolupat a altres llibres; com ara la relació entre ment i cos, més lligada a la segona de les novel·les (Ull de gat, ull de bou), que comença en un manicomi; la influència de la nostra infantesa en les nostres decisions i vides futures; o com fer front a l’existència quan sents que la teva llibertat està escanyada i no acabes de saber com canviar-ho.
Recorda quan va descobrir Manuel de Pedrolo?
Juraria que a l’escola o a l’institut vam llegir Mecanoscrit del segon origen.
Vostè es andorrana però va néixer a la Seu d’Urgell. Quina relació hi manté?
Part de la família materna havia baixat d’Andorra a la Seu quan Andorra no comptava amb la riquesa d’ara, i jo hi vaig pujar a viure amb 22 anys, hi tinc part de la família, entre ella, tres germans, i és on he escrit la majoria dels meus llibres. A la Seu hi vaig néixer, hi vaig passar la infantesa, l’adolescència, és on vaig créixer i anar a l’escola, on tinc la colla d’amigues de sempre, és on hi viuen dos dels meus germans i la meva mare.
A la Seu hi vaig néixer, hi vaig passar la infantesa, l’adolescència, és on vaig créixer i on tinc la colla d’amigues de sempre
En el seu cas, diria que l’entorn pirinenc li resulta procliu per a la creació literària?
És un entorn on em sento còmoda i que sento com a meu.
Com respira literàriament l’Alt Pirineu?
No en deixen de sortir propostes i veus interessants.
Creu que hi ha prou teixit cultural en la zona nord dels Pirineus catalans per donar a conèixer les noves propostes? Com es podria millorar?
La meva percepció és que cada cop apareixen més iniciatives per donar veu i sortida a la creació que arriba des de l’entorn pirinenc o que hi està vinculada: fires, festivals, premis. Més que desaparèixer propostes, se’n creen de noves, i això son bones notícies.