Browsing: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- Encara que les llengües són filles de la interacció entre la gent i el seu entorn territorial, les paraules de vegades viatgen d’un territori a un altre i es modifiquen per acció d’aquests desplaçaments

MARCEL FITÉ.- Tant i tant hi va insistir que, un diumenge d’aquells, el so planyívol de l’acordió de l’Esteve de Gavarra va tornar a solcar l’aire d’una tarda grisa de diumenge

MARCEL FITÉ.- El darrer terç de l’any 1966 va tornar a ser un any complicat. Al setembre ens van sortir altra vegada amb el problema de l’esquerda i no hi va haver manera de fer ball

MARCEL FITÉ.- Avui només la gent de més edat es deu recordar de quina cosa eren les salmes, els picolls i, fins i tot, les aubardes

MARCEL FITÉ.- En un país que, des de les Homilies d’Organyà, estava tot per fer, Espunyes ha estat capaç de carregar-se la serralada al coll i, equipat únicament amb la ploma i la paraula, començar a espigolar en els records de la gent gran, en el paisatge que tant estima i en el llenguatge de les pedres, per a restaurar els viaranys de la història

MARCEL FITÉ.- Feia molt fred i no teníem calefacció, ni internet, ni televisió, ni sèries, ni esports de pagament en directe

MARCEL FITÉ.- A l’estiu podem gaudir de la verdor ufanosa i fresquívola, neta, de les poblacions dels voltants, mentre veiem com Nargó es mustia, s’eixarreeix i acaba rostint-se com un rostoll polsegós

La parla del Peret, gens contaminada, era també un testimoni valuosíssim de la varietat lingüística nargonina