JUDIT PUJOL (La Seu d’Urgell).- La darrera troballa al jaciment del pati de les Monges, a la Seu d’Urgell, ha impulsat un estudi etnogràfic sobre la història de la terrissa a la comarca. Tot i que se sabia que la ciutat era un lloc de creació de ceràmica, fins ara no n’hi havia cap testimoni físic. La descoberta de dos forns en confirma la producció en grans quantitats.
Segons explica l’arqueòloga Carla Garrido, l’interessant seria “veure si aquesta argila prové de les mateixes bòbiles que tenim documentades fins a finals del segle xix i principis del segle xx perquè això ens parlaria d’una tradició mantinguda al llarg del temps. Aquestes troballes mostren que no tota la ceràmica que arribava a l’Alt Urgell venia de Barcelona”.
El projecte també busca peces antigues que es puguin trobar a cases de particulars per a fer-ne inventari. Per fer una recerca productiva, tal com comenta Natàlia Martí, antropòloga social i cultural, cal “recollir la memòria popular i entrevistar les famílies per conèixer les seves històries de vida: com vivien, com era el seu dia a dia, i quines eren les relacions que establien entre les famílies de ceramistes de l’Alt Urgell, Cerdanya o Pallars”.
La investigació es durà a terme fins el desembre i es centrarà en dues famílies productores de ceràmica a la Seu d’Urgell i Castellciutat.
De moment, el que tenen clar, segons confirma l’antropòloga social i cultural Júlia Albós, és que “la de Castellciutat té unes característiques molt concretes típiques del centre productor d’aquí”.
La proposta ha estat impulsada per l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell, amb el suport de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
