Es diu, molt sovint, que les comarques de l’Alt Pirineu i Aran tenen més similituds que diferències. Un clima similar, amb els consegüents problemes derivats, unes economies molt centrades en el turisme i el sector serveis, etcètera. Però això canviarà força en els pròxims anys, a causa sobretot del canvi climàtic. Fins i tot el paisatge es pot veure notablement alterat. El motiu és que les diferents comarques, per la seva posició i orografia, reaccionaran de manera diferent a l’escalfament global.
La Val d’Aran, d’orientació atlàntica, possiblement notarà menys la minva de precipitacions, mentre que la resta de comarques de l’Alt Pirineu, de clima mediterrani de muntanya, sí que notaran dos canvis importants:
D’una banda, una major irregularitat de les precipitacions, amb una mediterraneïtat més acusada. D’una altra, temperatures més elevades i, per tant, més períodes de sequera, però també altres fenòmens impredictibles, com temporals fora de temporada.
Això, comportarà canvis de paisatge, però també d’activitat econòmica. Algunes comarques, per exemple, tornaran a recuperar la vinya i altres productes agraris que ara són força minoritaris, però que en el passat havien existit al nostre racó de món.
A més a més, l’aigua serà cada cop més valuosa. Això implica que les zones on s’ha construït més segona residència, amb presència d’infraestructures com piscines o regs per jardins, patiran un estrès hídric molt considerable.
Així, doncs, el paisatge canviarà i també ho farà l’economia de les nostres comarques i també es diferenciaran cada cop més entre elles.
Caldrà afegir a tot això l’energia i l’aigua necessària per produir neu artificial, ja que de natural cada cop en tindrem menys o més irregularment repartida. Fins i tot si acaba nevant una mica més, com preveuen alguns models matemàtics, la pujada de les temperatures, arraconarà les infraestructures d’esquí a cotes més altes.
El paisatge, fins i tot pot canviar radicalment per desgràcia si acabem patint un macroincendi. Algunes simulacions esgarrifoses preveuen la destrucció de tota la massa boscosa en amplis sectors de l’Alt Pirineu en cas que es donin les condicions “adequades”. Tot pot ser, per desgràcia i no tot és culpa del canvi climàtic, sinó de l’abandonament de la muntanya i la pèrdua d’activitats tradicionals pagesívoles que mantenien a ratlla els boscos, que es van estenent molt de pressa.
Així, doncs, el paisatge canviarà i també ho farà l’economia de les nostres comarques i també es diferenciaran cada cop més entre elles. És qüestió de temps. Algunes se n’aprofitaran, però altres, molt em temo, que no han fet els deures ni tenen intenció de fer-los, es veuran sorpreses pels canvis que, generalment són molt lents, si bé a partir d’un determinat moment poden accelerar-se de cop.
