REDACCIÓ (Puigcerdà).- Diverses entitats culturals de Puigcerdà i una seixantena de particulars han fet públic un manifest per denunciar “l’asfixia” que, segons exemplifiquen, pateix la cultura per part de l’Ajuntament de Puigcerdà. Al manifest s’afirma que la cultura al municipi s’aguanta gràcies a les entitats i alerta que els recursos són cada cop més precaris.
Entre les entitats que donen suport al manifest hi ha el Grup de Recerca de Cerdanya, la Fundació Cerdanya Cinema, Puigcerdà Music, Associació cultural de promoció del cinema de Puigcerdà i una seixantena de particulars, a més, afegeixen que el manifest continua obert a les adhesions.
L’escrit està format per 10 punts claus que consideren que són bàsics per a la “dignificació” del sector cultural al municipi. “Quan la societat civil topa amb la inèrcia institucional” és títol del manifest, que assegura que “la veritable identitat d’una vila, allò que la manté viva és el batec constant d’un teixit associatiu que, des de la discreció i sovint des del voluntariat més tossut, ha construït una oferta cultural que avui dia supera amb escreix la capacitat de gestió de la mateixa administració local”.
També s’alerta que “el model actual, basat en l’explotació de la bona voluntat de les persones voluntàries i en la precarització dels recursos, ha tocat sostre. Mentre altres municipis de muntanya han entès que la cultura és un motor estratègic de desenvolupament i hi aboquen recursos per professionalitzar-la, a Puigcerdà impera una visió antiquada, on la cultura es tracta com un accessori decoratiu o, pitjor encara, com una molèstia”.
“No es tracta només que no ajudin; és que la manca de visió estratègica de l’Ajuntament està posant en risc la continuïtat de projectes que han costat dècades consolidar”, afirmen. En el document es demana que l’Ajuntament valori les associacions i el que aporten al bé comú.
També afegeix que “el deure de l’administració és garantir l’accés a la cultura cobrint els buits, coordinant, donant suport a la creació emergent i assegurant la diversitat. A Puigcerdà, però, s’ha instaurat un model pervers que capgira aquesta lògica. L’Ajuntament ha deixat de ser un facilitador neutral per convertir-se en un actor més del mercat, un competidor privilegiat que juga amb les cartes marcades, que extreu diners de la cultura per gastar-los en altres coses en comptes d’invertir-hi i que atorga o denega dates i subvencions en funció de l’alineació de l’entitat amb els objectius polítics de l’actual equip de govern”.
En aquest sentit, l’escrit denuncia que “aquesta dinàmica genera una competència deslleial flagrant. Mentre les associacions han de lluitar per cada euro de finançament, fer equilibris pressupostaris impossibles i dependre del voluntariat per tirar endavant, l’Ajuntament disposa de la maquinària pública, del personal tècnic i dels espais municipals a cost zero per muntar la seva pròpia programació. No seria greu si aquesta programació municipal complementés l’oferta existent o se centrés en àmbits desatesos. El problema, i el greuge, neix quan aquesta activitat institucional se solapa, contraprograma i, a la pràctica, canibalitza les iniciatives de la societat civil”.
També es lamenta la gestió que es fa del Casino Ceretà: “El Casino Ceretà o el Museu Cerdà no són la sala d’estar del regidor i del tècnic de torn, és la casa de la cultura de Puigcerdà, i el seu ús hauria de regir-se per criteris d’interès públic i equitat, donant prioritat a aquells que vertebren el poble tot l’any, no a l’acte lluït de l’administració”. Un aspecte que el Cerdanya Film Festival ja ha denunciat en diverses ocasions. El consistori, per la seva banda, divendres passat va apel·lar al diàleg per intentar solucionar el problema.
Titllen el pressupost de “trampós”
Les entitats alerten que “quan l’Ajuntament anuncia un pressupost de 100.000 € per a Cultura, la ciutadania ha de saber que la immensa majoria d’aquests diners no arriben mai al teixit associatiu, sinó que es queden pel camí, absorbits per la mateixa maquinària municipal”. “L’horitzó que se’ns planteja és encara més fosc. La previsió de reduir la partida de subvencions de 20.000 que arribaven a les entitats a 15.000 € per a l’exercici 2026 i el tancament encobert del mal anomenat Museu Cerdà és una declaració d’intencions que no podem acceptar”.
D’altra banda, també reclamen unes instal·lacions en condicions correctes, ja que denuncien que actualment no estan cuidades ni se’n fa el manteniment adequat.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, les entitats culturals de Puigcerdà demanen a la ciutadania que se’ls uneixi per fer sentir la seva veu i poder revertir la situació, ja que ho consideren clau per evitar que «Puigcerdà es converteixi en un desert cultural on només sobreviuen -amb més pena que glòria- els actes oficials i l’aparador turístic, mentre l’ànima real del poble s’apaga per inanició amb la connivència de l’Ajuntament”.
Els 10 punts del manifest
1. Pressupost real i blindat (El nostre 2%)
Exigim que l’Ajuntament destini un percentatge mínim del pressupost municipal consolidat (proposem el 2%) exclusivament a ajudes, convenis i suport al teixit associatiu local. Cal diferenciar clarament aquesta partida de la despesa en manteniments, personal, programació pròpia de l’Ajuntament o festes i ha de ser auditable cada any. Rebutgem frontalment la reducció de partides prevista pel 2026 i les concurrències excloents i l’arbitrarietat amb la qual es dissenya el Pla Estratègic de Subvencions.
2. L’Ajuntament com a facilitador, no com a competidor
La funció de l’administració local ha de ser donar suport a les iniciatives que sorgeixen de la societat civil, no competir-hi. Reclamem que l’Ajuntament deixi d’actuar com una promotora privada que busca rèdit econòmic i passi a ser un servei públic que nodreix i acompanya les entitats, omplint els buits de l’any en què les activitats de les entitats no podran ser mai rendibles. Reclamem que s’extingeixin els convenis amb entitats i empreses que operen en l’àmbit cultural amb ànim de lucre i es destinin aquests fons a la promoció de les entitats de la Vila i les seves respectives activitats fundacionals.
3. Prou contraprogramació: una Agenda única
Demanem respecte per la feina de les entitats. Exigim la creació d’una Taula de coordinació cultural on es consensuï el calendari anual. L’Ajuntament no pot programar activitats pròpies que solapin o restin públic a les iniciatives ja consolidades per les associacions del poble ni preveure unilateralment un calendari per a les activitats de les entitats i que aquestes s’hi emmotllin.
4. Espais culturals dignes i equipats
El Teatre del Casino Ceretà, el Museu i els espais municipals són la casa de la cultura del poble, no un privilegi. Exigim un Pla de manteniment i inversió urgent per solucionar les mancances tècniques (calefacció, ventilació, so, il·luminació, accessibilitat, seguretat, humitats) que actualment incompleixen la normativa, malmeten la qualitat de les activitats i donen mala imatge de la vila, i que aquesta feina no hagi de recaure en la bona voluntat de les entitats usuàries d’aquests espais.
5. Reglament d’usos transparent i equitatiu
S’ha d’acabar amb l’arbitrarietat en la cessió d’espais. Cal un reglament públic consensuat amb criteris clars, tarifes bonificades al 100% per a entitats sense ànim de lucre locals i un sistema de reserves transparent que garanteixi la disponibilitat de dates amb suficient antelació.
6. Reconeixement del retorn social i econòmic
Les entitats culturals som motors econòmics i de cohesió social. Generem activitat, atraiem visitants i dinamitzem el comerç i l’hostaleria. L’Ajuntament ha de valorar aquest retorn d’inversió que les entitats aporten gratuïtament al poble i correspondre-hi amb facilitats logístiques i administratives, no a partir de tractes de favor per participar gratuïtament en les iniciatives de l’ajuntament o penalitzacions si no s’hi col·labora.
7. Estabilitat per poder planificar
La cultura requereix temps. No podem viure pendents de subvencions que arriben tard o canvien cada any, o no es convoquen o no es paguen en funció de les tensions de tresoreria de l’Ajuntament. Proposem la signatura de convenis plurianuals per als projectes consolidats, per tal de garantir la seva sostenibilitat i permetre una planificació professional a mitjà termini.
8. Transparència en la gestió cultural
La ciutadania té dret a saber com es gasten els diners de cultura. Exigim que es facin públiques les despeses desglossades de les activitats organitzades directament per l’Ajuntament (cost real vs. ingressos) per poder comparar l’eficiència de la gestió pública respecte a la gestió de les entitats i s’apartin de la gestió de la cultura els polítics i tècnics municipals que hi tenen conflictes d’interessos. També exigim que no es concertin activitats sense concurrència pública prèvia amb entitats i empreses participades per tècnics municipals.
9. Suport tècnic i administratiu
Moltes entitats funcionem gràcies al voluntariat. L’Ajuntament ha de posar el seu personal tècnic i els seus canals de comunicació al servei de les entitats per ajudar en la gestió de permisos, la difusió d’actes i la logística, ajudant en la preparació i tramitació d’ajudes i subvencions dins i fora de la comarca de les seves activitats, reduint la burocràcia que ens ofega i afavorint la diversificació de les fonts de finançament i la professionalització de la gestió de les entitats.
10. Cultura com a bé essencial de Puigcerdà
La cultura no és un luxe ni un adorn per a dies festius: és un dret de la ciutadania i un element clau de la identitat de la Cerdanya. Volem un model cultural que no deixi ningú enrere, que cuidi tant els grans festivals com les petites tradicions, i que garanteixi l’accés a la cultura i a totes les manifestacions culturals per a tots els veïns i veïnes.
