M. BELLERA-. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està elaborant un Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l’Aran per ordenar la gestió d’aquesta extensa xarxa de titularitat municipal. El Pla identificarà, en col·laboració amb les altres administracions, trams crítics per prioritzar el manteniment i la reparació, al mateix temps que s’harmonitzaran les diverses subvencions que concedeixen els ens públics.
El Pla és una de les actuacions incloses en l’Estratègia del Pirineu, l’instrument d’acció transversal de la Generalitat per generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen en aquest territori i contribuir així a un futur sostenible, pròsper i amb segell propi. L’Estratègia inclou una trentena d’actuacions actives, de les quals una quinzena les impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i, la resta, els diversos departaments de la Generalitat competents i altres organismes.
El Pirineu té una extensa xarxa de vies municipals a causa de la seva orografia i la població disseminada, a banda de la climatologia, fet que fa que els ens locals no en puguin assumir el manteniment. Actualment, diferents administracions supramunicipals hi actuen, però la idea és que el Pla de millora dels accessos a nuclis creï un marc consensuat entre totes les administracions per prioritzar i coordinar les actuacions en l’extensa xarxa de camins rodats. Així, abordarà actuacions de manteniment de la xarxa veïnal, entesa com la que dona accés als nuclis de població, com actuacions de correcció dels efectes de fenòmens meteorològics i geològics extraordinaris i de prevenció en aquells punts especialment sensibles als geoperills.
Territori vol posar en marxa el Pla l’any 2030, en aquest sentit, ja hi ha actuacions en marxa per enllestir-lo a temps, com ara la cartografia la xarxa veïnal de camins rodats. Posteriorment, se n’identificarà els trams crítics o amb risc amb el suport de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Protocol d’actuacions d’emergència a finals del 2026
Paral·lelament, la Direcció General de Polítiques de Muntanya i l’ICGC treballen per poder comptar a finals de 2026 amb un protocol d’actuació en el cas d’urgències i emergències, amb participació interadministrativa, per a la reparació dels camins un cop s’hagi produït algun esdeveniment que hagi causat desperfectes, com ara esllavissades.
Difusió de l’Estratègia del Pirineu
El Departament ha posat a disposició de la ciutadania en el seu web un document de resum de l’Estratègia del Pirineu que dona resposta a les preguntes més freqüents sobre aquesta iniciativa. L’àmbit territorial de l’Estratègia abasta l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès; en total, 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i un 2% de la seva població.
El 2026 s’han redefinit les accions previstes, que s’han acabat concretant en una trentena d’actuacions estratègiques. L’Estratègia del Pirineu, amb el seu llistat de projectes, el Govern la considera la llavor del que serà el principal instrument de desplegament de la nova Llei d’alta muntanya -en fase d’avantprojecte-, el Pla d’actuacions estratègiques de l’Alta Muntanya. Aquest Pla tindrà una vigència de sis anys i, a diferència de les mesures incloses en l’Estratègia, disposarà d’un nou fons de finançament específic.
Actualment, l’Estratègia resumeix les actuacions en vuit eixos: l’habitatge com a eina clau per a l’arrelament, el Pirineu com a territori de coneixement, la fusta com a recurs a través d’una gestió forestal sostenible, l’especificitat de la mobilitat pirinenca, la producció agroalimentària, el turisme regeneratiu i sostenible, les activitats esportives i la potenciació de les energies renovables al territori.
