ROGER J. PALACÍN.- S’acosten les festes nadalenques i, segurament, algunes cases s’estan plantejant ampliar la família. Les alegries i bons moments que donen un gos o un gat són alguns dels motius de pes pels quals decidim tenir una mascota a la llar. De fet, segons dades de l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia, a l’Estat hi ha més mascotes (15 milions) que infants menors de 15 anys (6,6 milions).
Al mateix temps, la protecció i la preocupació pel Benestar Animal va en augment a la nostra societat. Tant és així que, recentment, es va aprovar la Llei de Protecció Animal, una llei que no va tenir el suport del sector veterinari per molts motius, alguns dels quals són perquè no es va tenir en compte el col·lectiu en tot el seu procés i perquè la figura del professional veterinari queda desdibuixada i deixa algunes interpretacions perilloses.
En tot cas, a l’hora de comprar o adoptar una mascota és molt important contactar amb una clínica veterinària prèviament per tal d’aclarir dubtes sobre el seu maneig, les seues necessitats i conèixer realment la implicació que suposa tenir una mascota a la llar. No és el mateix tenir un gat que un gos. Com tampoc és el mateix tenir un Pastor alemany que un Bulldog, i no només la diferència rau entre espècies, sinó també entre races, ja que hi ha races que estan més predisposades a patir certes malalties que altres o que el seu comportament és diferent, i això és bo saber-ho abans de l’adopció.
S’ha de ser conscient que, segurament, en algun moment de la vida de l’animal s’haurà de recórrer a l’atenció veterinària i aquesta atenció, a diferència de la humana, té uns costos que ha d’assumir el propietari
També s’ha de ser conscient que, segurament, en algun moment de la vida de l’animal s’haurà de recórrer a l’atenció veterinària i aquesta atenció, a diferència de la humana, té uns costos que ha d’assumir el propietari. Els animals no són joguines, són éssers vius que requereixen atenció i els abandonaments no deixen de ser un reflex del desconeixement previ a l’adopció d’aquesta atenció. És per això que és molt important informar-se i formar-se de l’únic professional capacitat: el veterinari.
Si després de tot el procés previ finalment es decideix adoptar una mascota, el següent pas és posar-li un nom. Per a fer-se una idea, el rànquing a Catalunya en gossos és: (1) Coco; (2) Kira; (3) Nala; (4) Luna; (5) Thor. En gats: (1) Mia; (2) Coco; (3) Luna; (4) Simba; (5) Nala. Per tant, si es vol ser una mica original ja saps quins noms no posar.
Roger J. Palacín és veterinari
