REDACCIÓ.- El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica conjuntament amb el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat Pública, intensifiquen a la primavera les accions de seguiment i protecció del gall fer (Tetrao urogallus), espècie catalogada en perill d’extinció.
El gall fer és una espècie molt sensible a les molèsties durant tot l’any. Però, ara durant la primavera, quan els mascles es concentren en els cants o leks, la presència humana pot provocar-los estrès fins al punt de condicionar-ne la presència en aquestes zones, fet que pot reduir les probabilitats de fecundació de les femelles, que visiten el cant durant pocs dies. El gall fer és un dels ocells més emblemàtics de Catalunya, ja que té una distribució restringida als boscos d’alta muntanya de la serralada pirinenca, una gran mida i un comportament nupcial espectacular.
Entre les línies principals d’actuació d’aquest any, destaca el monitoratge telemàtic de les zones amb presència de galls que realitza el Cos d’Agents Rurals amb l’objectiu de reduir al màxim les molèsties d’origen humà. En concret, s’instal·laran càmeres de parany fotogràfic (amb cartells informatius) per tal de fer seguiment intensiu que ha de permetre detectar l’accés de persones no autoritzades a les zones sensibles de l’espècie. La vigilància s’intensificarà durant l’època de cria i també durant l’hivern, períodes crítics en la biologia del gall fer.
Aquestes actuacions se sumen a les que fa temps que s’implanten com el monitoratge de la població i dels seus paràmetres poblacions, per determinar l’estat de conservació del gall fer i entendre quines són les causes del declivi i com mitigar-les, campanyes de sensibilització i ordenació de l’ús públic, entre altres.
Cal recordar que la normativa catalana vigent preveu sancions per a qui molesti de manera intencionada espècies en perill d’extinció i molt sensibles com és el gall fer. Les sancions poden arribar a ser de fins a 3.000 euros.
L’any 2025 es va dur a terme el cens global de gall fer a Catalunya, a partir del nombre de mascles detectats als cants. Els resultats han corroborat la tendència negativa dels darrers censos: s’estima que només queden uns 245 mascles, la qual cosa suposa una reducció del 58% dels exemplars en els darrers 20 anys, i es calcula que té una probabilitat d’extinció de més del 50% en els pròxims 40 anys si no es mitiguen les seves amenaces.
Millorar l’èxit de reproducció i evitar la predació de nius
El factor clau que cal millorar és l’èxit reproductor i augmentar el percentatge de supervivència de les postes. L’èxit reproductor ve determinat en gran part per la depredació dels nius per part de mamífers. Les poblacions d’aquests depredadors s’ha recuperat les últimes dècades, després d’una forta persecució durant el s. XX, fet que comporta una gran pressió en la depredació dels nius, que s’afegeix a les diferents amenaces d’origen antròpic que pateix el gall.
En col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Instituto Mixto de Investigación en Biodiversidad (CSIC-Universidad de Oviedo-Principado de Asturias), s’està avaluant l’eficàcia de l’alimentació dissuasiva com a eina potencial per reduir la predació d’ous. El treball parteix del fet que els mamífers que depreden nius de gall fer tendeixen a consumir menys ous quan disposen d’altres fonts d’aliment més fàcilment disponibles o més abundants, com pot passar en anys d’alta abundància de talpons. En aquesta línia, s’avalua si el subministrament d’aliment alternatiu per als depredadors, en forma de carronya o restes de caça, pot produir un efecte semblant i, en conseqüència, augmentar la supervivència dels ous i dels polls de gall fer.
Aquesta mesura ja s’ha incorporat com a mesura de recuperació en altres zones amb presència de gall fer, com en el Pla d’Emergència del gall fer d’Escòcia, on s’ha determinat que incrementa la supervivència dels polls de gall fins a un 130%. Actualment, el Departament està estudiant si aquesta actuació podria aportar un benefici real i sostingut per a la productivitat del gall fer a Catalunya i la viabilitat de la seva implementació als Pirineus.
Les mesures de conservació que es duen a terme a Catalunya es fan de manera coordinada amb els territoris propers amb els quals comparteix la població de gall. Per això, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica forma part del grup de treball estatal per a la conservació del gall fer, liderat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i de la Xarxa d’Investigació del Gall fer als Pirineus, d’abast transfronterer, juntament amb Andorra i França.
El treball conjunt amb aquests territoris permet compartir experiències, actuacions i metodologies orientades a frenar la davallada de l’espècie, així com millorar el coneixement sobre les amenaces que poden tenir un paper més rellevant. Entre aquestes actuacions hi ha, per exemple, programes de cria en captivitat o diferents mesures de gestió de depredadors desenvolupades en altres territoris, com la serralada Cantàbrica. Tot plegat contribueix a ampliar el coneixement sobre un declivi generalitzat que afecta les poblacions de gall fer del centre i sud d’Europa.
Responsabilitat de tothom
Una altra de les línies del pla de conservació del gall fer és incrementar la conscienciació social envers les amenaces de l’espècie com a mesura de prevenció i protecció. Per això, el cos d’Agents Rurals en col·laboració amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té prevista una campanya de conscienciació especialment adreçada a la comunitat naturalista i de fotografia de natura perquè s’eviti anar a fotografiar els galls fers en l’època de cria, que portarà el títol “Deixem-los cantar!”. El Cos fa una crida a la responsabilitat de tothom, però especialment de tothom qui s’estima la natura, per col·laborar en la protecció de l’espècie.
