El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha donat compte al Consell Executiu del primer document que marca l’inici de l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030 i que serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques els pròxims anys amb un segell i identitat propi.
El Govern inicia ara un procés participatiu per elaborar una Agenda prèvia, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del territori. Des de l’executiu asseguren que «serà una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu». El procés participatiu de l’Agenda estarà obert a tothom fins al mes d’octubre i es desenvoluparà a partir d’un document d’avanç que avui ha rebut el vistiplau del Consell Executiu.
L’objectiu del Govern és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.
L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les comarques del Pirineu.
Quatre eixos de debat
La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets. El primer és el de les persones i la governança i preveu accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics; l’accés a l’habitatge; la creació de serveis mancomunats; la creació de l’Agència de desenvolupament dels territoris del Pirineu; el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda rural i l’Agenda urbana de Catalunya.
En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
Un altre eix és el de Medi ambient i sostenibilitat. Aquí s’inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals; la gestió dels boscos i sòls agrícoles; la potenciació d’una indústria verda; els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
El tercer eix és el del desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament; la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
Finalment, el quart i últim eix serà el de la Mobilitat i connectivitat, on s’abordarà la millora de les infraestructures; l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat; la integració de la tarifació i el transport a la demanda, juntament amb el manteniment dels camins i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.
En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la qual s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.
