AMADEU GALLART SORT.- L’amic lector recorda prou bé que la regió veguerial de l’Alt Pirineu i Aran comprèn les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el territori d’Aran. Aquest darrer, l’Aran, amb la seva idiosincràsia particular, la seva llengua, però amb unes característiques socials i demogràfiques que el delimiten com un obligat company de viatge. Tant la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, com la de l’Alt Urgell, la Seu d’Urgell, són les principals ciutats de la regió, i mostren un dinamisme demogràfic considerable. La nostra regió disposa de dues subregions molt ben delimitades. La primera és la dels Pallars i la Ribagorça catalana, assistides per l’Aran. La segona, és la subregió formada per la Cerdanya i l’Alt Urgell.
Des d’aquestes mateixes pàgines he clamat repetides vegades per la falta d’embranzida del desplegament dels diversos serveis territorials, en especial els que corresponen a Puigcerdà
El govern de la Generalitat de Catalunya, amb empentes i a rodolons, va emplenant de sentit institucional la regió pirinenca. Des d’aquestes mateixes pàgines he clamat repetides vegades per la falta d’embranzida del desplegament dels diversos serveis territorials, en especial els que corresponen a Puigcerdà. Des de la Seu d’Urgell ho tenim molt clar —perdona’m lector aquesta primera persona del plural tan emfàtica— però no ens podem ni tan sols imaginar una regió altpirinenca sense la companyia dels cerdans. Avui, en la vida de cada dia no podem caminar pels carrers de la Seu sense veure furgons i furgonetes puigcerdaneses que distribueixen mercaderies pels nostres establiments. I al qui sota signa, que també ha distribuït mercaderies pels carrers de Puigcerdà, això el fa feliç.
Anecdotaris a part, les relacions humanes i culturals entre les dues poblacions han estat sempre força consistents i si bé no han derivat en fenòmens de masses sí que ens hem trobat en una gran multiplicitat de presentacions i debats. Els alturgellencs, lògicament, sentim el pes de l’“ombra andorrana” i volem potenciar la seva força motora per totes les contrades altpirinenques. Els cerdans sentiu, al vostre voraviu més sagnant, la fragmentació de la vostra comarca en dues províncies amb dues bel·licoses diputacions que no volen cedir ni en lleidatanisme ni en gironitat. A més, la ratlla fronterera amb França, que és una ferida ignominiosa producte històric d’un Madrid llunyà i ignorant.
Els Consells Comarcals respectius són avui institucions que representen el conjunt d’alturgellencs i de cerdans. Tenint-los sempre en compte, demano un eix Puigcerdà-la Seu per la rapidesa amb què els dos ajuntaments poden prendre qualsevol decisió. Puigcerdà i la Seu pesen molt com a capitals de les seves respectives comarques i, difícilment, les reivindicacions territorials que emprenguin no deixaran de comptar amb la solidaritat dels Consells Comarcals.
La idea actual és la de la distribució dels serveis territorials de la Generalitat de manera extensiva per tota la regió. Això comporta una pluja institucional ben repartida i de fruits abundants i saborosos si es fa bé i amb decisió
Que quedi ben clar que tampoc suggereixo cap front advers als interessos del Pallars-Ribagorça-Aran, ben al contrari. La idea actual, a la qual dono suport total, és la de la distribució dels serveis territorials de la Generalitat de manera extensiva per tota la regió. Això comporta una pluja institucional ben repartida i de fruits abundants i saborosos si es fa bé i amb decisió. Aquí és on entra en joc l’Eix la Seu-Puigcerdà, en fer el contrabalanç de la part de l’Alt Pirineu que es veu “ombrejada” per Andorra i per França —en el sentit més positiu del concepte.
“Puigcerdà” i “la Seu”, avui, haurien de fer dues coses: una, una reclamació urgent dels Serveis Territorials de la Generalitat que els pertoquen; dues, establir —conjuntament?—una visió clara del fet que el seu desenvolupament futur passa per ser uns centres essencials de l’Alt Pirineu i no resignar-se a ser unes cues provincials. Puigcerdà aporta les relacions territorials amb els francesos veïns i la Seu la relació amb els andorrans. Tot plegat gens senzill, però en ambdós casos, amb fets ben concrets.
