Autor: Marcel Fité

MARCEL FITÉ.- En aquell temps, Nargó era pobre, molt pobre, i dies ha que la fil·loxera ho havia arrasat tot. La gent es guanyava la vida com podia. Els homes, al rai, al bosc o llaurant al secà eixarreït i desagraït —aleshores encara no hi havia ni tan sols el rec de la República (el de Sallent)—, i les dones, a les hortes, als corrals, a rentar al riu, a fer les feines de casa, a garantir la més que precària subsistència i la reproducció de l’espècie. Tothom s’escarrassava a la seua manera, però la vida continuava essent pobra, molt…

MARCEL FITÉ.- Jo vaig néixer en una biblioteca. Més ben dit, en dues biblioteques, a la de Catalunya i a la de l’Ateneu Barcelonès. Una vintena d’anys abans, l’any 1949, ja havia nascut, biològicament parlant, a Nargó. Però la meua segona i definitiva naixença va ser en les dues biblioteques de Barcelona que acabo d’esmentar. Aleshores, en ple franquisme, n’hi havia molt poques i t’havies d’adaptar a l’escassa oferta pública o privada que hi havia. Durant la setmana, als matins o a les tardes que podia, anava a la de Catalunya —que feia uns horaris estrictament funcionarials— i els caps…

MARCEL FITÉ.- M’agraden els gossos. M’agraden el gossos perquè m’agraden els animals. M’agraden els gossos malgrat que, una vegada, tres que s’havien escapat d’una granja van atacar el meu pare i li van esdarnar (destrossar) els canells —un dels quals li van travessar amb els seus potents i esmolats ullals—, els turmells i diverses parts del cos. Aquell atac va ser la porta d’entrada a un calvari que el va acabar duent a la tomba. Per aquest motiu m’agraden els gossos quan van estacats i, si són perillosos, porten morrió. M’agraden els gossos, però no m’agraden els amos i les…

MARCEL FITÉ.- Jo encara soc dels qui vam aprendre a nedar a Segre. Eren els anys en què el pantà d’Oliana s’estava construint i nosaltres mentrestant podíem gaudir dels tolls de sempre: lo Calderó, lo toll de les Campanetes, lo pilot de les Pórques, dit també de cal Tonís… Lo Calderó era a sota de l’antic cal Not. Lo Segre hi feia una recolzada molt pronunciada —més o menys com la que aleshores hi havia a la carretera que passava pocs metres més amunt— i, en aquell lloc, s’hi formava un toll profund i calmós que era una delícia. A…

MARCEL FITÉ.- Molt poc després de l’aixecament militar de Mola, Sanjurjo i Franco, les principals poblacions frontereres del Pirineu s’ompliren de milicians que, amb la missió inicial de controlar els passos fronterers, van acabar fent-se amos d’aquelles localitats, deixant els ajuntaments arraconats a un segon pla. Encara que el nombre exacte de milicians que hi participaren és pràcticament impossible de determinar, en una població com la Seu d’aleshores, es parla de més de 150 membres, els quals, tan bon punt van tenir el poder, van començar un procés de repressió a la rereguarda que va causar molt dolor i va…

MARCEL FITÉ.- Algunes de les informacions que apareixeran en aquest escrit seran incompletes. Algunes altres potser no prou exactes. Els arxius municipals de Nargó es van cremar per la guerra i ara només disposo de les dades d’alguns anuaris, de les pinzellades literàries de Mercè Rodoreda, de les recerques d’alguns historiadors i de les informacions que m’han facilitat algunes persones d’edat amb qui he parlat. Tenim una foto fixa, força precisa, de poc abans que finís l’activitat raiera. L’any 1924, concretament, Nargó tenia 881 habitants de fet i 913 de dret. L’únic agregat d’aquells temps, les Masies, tenia 72 habitants…

MARCEL FITÉ.- El darrer cap de setmana, al Grup de Lectura de Nargó, vam tenir la sort de poder-nos reunir amb l’historiador i economista Amadeu Gallart per parlar del seu llibre La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra. La figura d’Enric Canturri (1931-1939), publicat per Edicions Salòria. La trobada va resultar molt enriquidora i, segons el parer d’alguns components del grup amb qui vaig enraonar, es va fer curta, malgrat que es va allargar ben bé un parell d’hores. Poder conèixer i rememorar el conflicte que es va desencadenar a la Seu i…

MARCEL FITÉ.- Les arrels dels mots, com les arrels dels arbres i de les plantes, de vegades es barregen, s’entortolliguen i es confonen amb altres arrels molt similars, cosa que les fa molt complicat de destriar. Un cop s’aconsegueix, però, el resultat sol ser força gratificant i enriquidor. O com a mínim, aclaridor. Segons el diccionari, diem que una cosa, una paraula, una persona, etc., és genuïna quan «té realment l’origen o el caràcter que afecta tenir».  És a dir, quan és autèntica, quan no és falsa, quan actua segons els seus principis: Hem visitat un dels indrets més genuïns…

MARCEL FITÉ.- No sé si s’ha valorat prou la notícia que ha aparegut aquests dies als mitjans de comunicació. Em refereixo al fet que el nivell de comprensió lectora de l’alumnat de quart de primària (9 anys) s’hagi ensorrat a Catalunya —a la Catalunya de les quatre províncies, és clar— per sota de la mitjana espanyola, només per sobre de Ceuta i Melilla, i al nivell més baix d’Europa. Això és el que es desprèn de l’informe PIRLS 2021, que ens indica que durant els darrers quatre anys aquesta habilitat ha baixat 15 punts, respecte a l’estudi anterior de 2016.…

Temps era temps, les criatures i els joves no disposaven de la multitud d’eines que actualment els permeten jugar, sense moure’s de casa: ordinadors, videojocs, consoles i tota mena de sistemes audiovisuals. Això probablement representa un avantatge respecte al passat. En contrapartida, però, força joves semblen haver perdut espais de relació interpersonal i també algunes de les possibilitats de desenvolupament de les seues habilitats manuals i corporals, que la pràctica dels jocs d’abans requerien i, per tant, fomentaven. Els carrers i les places, cada cop més atapeïdes de vehicles de tota mena, han deixat de ser camps de futbol improvisats,…