Autor: Enric Quilez

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa, amb una certa sorpresa, les recents declaracions de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, sobre l’ampliació que s’ha fet del refugi del Niu de l’Àliga, a la Tosa. Segons ella, aquestes reformes han convertit el refugi en una instal·lació més sostenible, on es podran fer simposis, conferències i altres coses per l’estil. Bé, per començar em sembla molt bé l’ampliació que s’ha fet del Niu de l’Àliga. Crec que ja li tocava una rentada de cara i modernitzar les instal·lacions. Sobre la necessitat d’ampliar-les, no opinaré perquè suposo que és…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Llegeixo amb una certa ambivalència de sentiments el recent manifest de l’autoanomenat Empresariat del Pirineu. Crec que és més un espeternec, que no un crit serè demanant inversions o un canvi de model econòmic, cosa que no es desprèn gens del contingut del manifest. Els dono la raó en algunes coses importants: és cert que a Barcelona no es fan referèndums preguntant sobre esdeveniments econòmics que afecten la ciutat. Però això no obsta que al Pirineu se’n pugui fer un. Això és democràcia. Alguna por? Particularment crec que s’hauria d’haver fet el referèndum, tot preguntant-nos si…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Cada cop és més freqüent llegir en premsa (o veure en altres mitjans de comunicació) que tal o qual acte ha tingut un “èxit espaterrant”. Especialment, quan es tracta d’actes culturals allunyats una mica del gust majoritari de les “masses”, això no sol ser cert, ni de bon tros. Però, és clar, el periodista, que molts cops no pot o no vol anar a l’acte en qüestió, se sol refiar de la nota de premsa que envia l’entitat o entitats organitzadores de l’acte on es fa constar, gairebé sempre, l’èxit de l’activitat. Sovint, hi van quatre gats,…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Cada any, quan s’acaba l’octubre, apareix a les xarxes socials, i de vegades també en mitjans seriosos, l’etern debat entre Castanyada i Halloween: que si la Castanyada és nostrada i el Halloween un invent dels americans, que les tradicions catalanes, etc. Alguns fins i tot les fusionen i parlen de Castalloween. Particularment, he de dir-vos que començo a estar fart d’aquest ridícul debat i que cada any acabo dient el mateix i enguany no serà pas diferent: tot i que la Castanyada i el Halloween són festes lleugerament diferents, les arrels són les mateixes i que són…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Algun cop m’he plantejat seriosament dissenyar una mena de joc de l’oca sobre tota la gent que transita per les nostres muntanyes pirinenques, però al final acabo desistint-ne, per temor a ser apedregat o alguna cosa pitjor. Antigament, la gent anava a la muntanya a treballar i poca cosa més, que no era poc, és clar. Però ara, les muntanyes s’han convertit en la versió rural de les Rambles de Barcelona. Anava a dir en una època concreta de l’any, però és que ja ni això. A l’hivern, tenim els esquiadors, que ja no es limiten…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Durant segles, a la Cerdanya s’ha parlat una varietat septentrional del català, englobada en el conjunt de les parles derivades del rossellonès que en diem la parla cerdana. Per desgràcia, i com a signe dels temps, possiblement, aquesta varietat dialectal del català s’ha anat perdent per la influència dels mitjans de comunicació de masses que empren, sobretot, el català estàndard, i per la presència nombrosa de visitants a la comarca provinents de la zona metropolitana de Barcelona, on impera el català central. Alguns trets específics molt marcats del cerdà, com fer la primera persona del singular…

ENRIC QUÍLEZ.- Parafrasejant la frase llatina ‘homo homini lupus’ (l’home és un llop per a l’home), també podríem dir que ‘homo lupo lupus’ (l’home és un llop per al llop). Tot això ve perquè el ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà acaba d’aprovar una declaració segons la qual “el Pallars Jussà es declara comarca lliure de llops” (dels de quatre potes, s’entén), a petició de l’Associació de Ramaders d’Oví i Cabrum del Pallars, a la qual ja s’havia donat suport en algun municipi. Situació complicada. D’una banda, tenim l’equilibri natural. El llop és un gran predador (molt menys que…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- S’anuncia que el govern municipal de l’Ajuntament de Puigcerdà ha decidit instal·lar tres radars de control de velocitat en tres punts més o menys estratègics de la perifèria de Puigcerdà: a la zona industrial, a l’avinguda Pirineus i a l’avinguda del Segre. En principi, aquestes zones estan limitades a 30 km/Hora, i segons el primer tinent d’alcalde, el Francesc Armengol, no hi ha una intenció recaptatòria, sinó que es vol augmentar la seguretat viària. Com a mesura, en principi, em sembla molt bé. He vist veritables animalades en alguna d’aquestes vies, especialment a l’avinguda del Segre,…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Acabem de celebrar una altra edició de la Festa del Trinxat, amb menys pressupost que les anteriors, amb menys gent (tot i que s’han volgut inflar les xifres d’assistents), i això és bona cosa. M’explicaré. He anat a la Festa del Trinxat en tres ocasions, i tots tres cops he pensat el mateix: aquí, si hi ha un ensurt, com un foc, una estampida, una alarma, el que sigui que calgui evacuar la sala en poc temps, tindríem una desgràcia monumental i sortiríem en tots els mitjans de comunicació. El motiu és molt simple: les taules…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Darrerament, molts mitjans de comunicació s’han fet ressò d’unes pintades aparegudes a la segona residència cerdana del Gerard Piqué (“Fora pijos”), per reivindicar els problemes de turistificació i gentrificació que pateix la comarca, que afecten, especialment, la gent jove. En primer lloc, vull manifestar que entrar en una propietat privada, gravar imatges per després difondre-les per les xarxes socials (sense permís, és clar) i a sobre, fer pintades en una casa, no és acceptable. No entro només en la il·legalitat del fet, sinó que crec que són desafortunades i desprestigien les lloables intencions dels actors dels fets.…