Autor: Enric Quilez

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Acabem de celebrar una altra edició de la Festa del Trinxat, amb menys pressupost que les anteriors, amb menys gent (tot i que s’han volgut inflar les xifres d’assistents), i això és bona cosa. M’explicaré. He anat a la Festa del Trinxat en tres ocasions, i tots tres cops he pensat el mateix: aquí, si hi ha un ensurt, com un foc, una estampida, una alarma, el que sigui que calgui evacuar la sala en poc temps, tindríem una desgràcia monumental i sortiríem en tots els mitjans de comunicació. El motiu és molt simple: les taules…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Darrerament, molts mitjans de comunicació s’han fet ressò d’unes pintades aparegudes a la segona residència cerdana del Gerard Piqué (“Fora pijos”), per reivindicar els problemes de turistificació i gentrificació que pateix la comarca, que afecten, especialment, la gent jove. En primer lloc, vull manifestar que entrar en una propietat privada, gravar imatges per després difondre-les per les xarxes socials (sense permís, és clar) i a sobre, fer pintades en una casa, no és acceptable. No entro només en la il·legalitat del fet, sinó que crec que són desafortunades i desprestigien les lloables intencions dels actors dels fets.…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Darrerament, s’està parlant molt de la gentrificació al Pirineu. Comarques com la Cerdanya i l’Alt Urgell la pateixen, amb major o menor severitat, i altres de limítrofes, com el Berguedà, fa temps que la comencen a sentir, també. La conversió de l’Alt Pirineu en una mena de parc temàtic per als habitants de la zona metropolitana, primer, i ara, com un pol d’inversió per a persones i empreses que especulen amb terrenys i habitatges, sobretot a Cerdanya, està generant una reacció de rebuig envers aquests moviments i, de pas, contra aquells que ho promouen. Fa dies…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- La pregunta faria riure si no fos perquè de vegades tinc la sensació que molta gent d’aquest país, especialment els que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, no ho tenen gaire o gens clar. L’altre dia va sortir a tota la premsa catalana i part de l’estrangera (no em refereixo a Espanya, que també, sinó que fins i tot va sortir al Newsweek) la notícia que al tossal de Baltarga, en un remot indret del Pirineu cerdà, s’havien trobat proves fefaents que confirmarien que Anníbal va passar per la Cerdanya en el seu tour turístic pels…

ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Entrem als mesos de maig i juny, potser, els més bonics quant a paisatge i vegetació del Pirineu. I, en canvi, la presència de turistes i de visitants a les nostres terres és escassa. Per a mi, és la millor època, perquè el dia ja allarga, comença a fer una mica de caloreta i la vegetació està radiant. La natura desperta. Curiosament, els visitants habituals prefereixen anar-se’n a altres indrets, com potser la platja, i es perden ―segons el meu paper― el millor de les comarques pirinenques, amb els seus camps florits, els rius plens de…

ENRIC QUÍLEZ.- Quan parlem del canvi climàtic, generalment veiem un futur apocalíptic amb deserts, temperatures insuportables, extincions massives i una pujada exorbitant del nivell del mar. Bé, no dic que no hagi de passar en un futur llunyà, però la veritat és que el dia a dia que anirem experimentant els pròxims anys serà ben diferent d’aquests pronòstics tan catastrofistes. El que veurem seran petits canvis acumulatius, als quals ens acabarem adaptant, tot i que a desgrat i amb un considerable cost econòmic i per la nostra salut i la dels nostres ecosistemes. Veiem alguns exemples. El règim de precipitacions,…

ENRIC QUÍLEZ.- Es nota que s’acosten les eleccions, i el partit que controla el Govern de la Generalitat comença a fer propaganda electoral. Bé, de fet la fan tots, el que passa és que qui controla el poder té més mitjans a la seva disposició que no pas els altres. Al Pirineu, després de la fallida dels Jocs Olímpics d’hivern, ara ens prometen arranjar-nos l’eix C-16 de Berga fins a Bagà, com a “eix articulador del territori”. Bé, faria gràcia si no fos que la cantarella ja fa dècades que dura. Cada dos per tres ens prometen el mateix i…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Ara se’n parla molt, de canviar el model econòmic de les comarques pirinenques, especialment de les més turístiques i de les més afectades per les segones residències, com és el cas de la Cerdanya, on aquest sector, lligat directament al de la construcció i les activitats relacionades, és el centre econòmic. L’exalcalde de Bellver i expresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, en Joan Pous, deia molt encertadament, segons el meu parer, que la construcció potser era antipàtica, però que movia tal quantitat de diners que a veure quina altra activitat la podia substituir. És cert. Però…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- He participat darrerament en diferents fòrums i debats sobre el futur del Pirineu, en diversos àmbits (sociològic, demogràfic, econòmic, tecnològic, ecològic, etc.) i us he de dir que estic força mosquejat i molt cansat. El motiu és molt i molt simple: molta xerrameca i poca concreció d’accions pràctiques sobre el territori. No sé ja en quants debats i processos per decidir el futur d’un Pirineu “sostenible”, “progressista”, “avançat” i tota mena d’epítets totalment oblidables he participat. Tot són bones intencions i després es redacta un informe, al qual se li dona molta publicitat, convocant la premsa i…

ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Llegeixo en premsa que les administracions que vetllen pel medi ambient a Catalunya estan força preocupades pel fet que cada cop hi ha més vies d’escalada incontrolades per les roques de tot el territori i que això posa en perill la flora i la fauna protegides. Un cas molt simple és el de determinades aus que solen viure a prop de l’home, però que no volen tenir contacte amb ell. Arriba un escalador, posa una via d’escalada i allà queda. A partir de llavors, via lliure per tothom que la vulgui aprofitar. Mentrestant, molt a prop seu,…