Més notícies
- La restauració ambiental del Pla de Salito conservarà una planta aquàtica única de la zona
- La Generalitat aposta per promocionar els llibres pirinencs entre els infants
- L’Alt Urgell dissenya un pla per ajudar a la integració de les persones nouvingudes
- Comença a caminar el projecte per fer habitatge accessible a Cal Forner Vell de Guils
- La Vall de Boí obre les portes de l’Espai d’Acollida Outdoor Park aquest cap de setmana
- La línia d’autobús Barcelona-Puigcerdà suma dues noves expedicions directes
- Un projecte d’Oliana que vincula gent gran i comunitat ha estat premiat per la Universitat de Barcelona
- Els centres educatius de la Ribagorça reben maletes viatgeres per fomentar la lectura
Autor: Enric Quilez
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Cada any, quan s’acaba l’octubre, apareix a les xarxes socials, i de vegades també en mitjans seriosos, l’etern debat entre Castanyada i Halloween: que si la Castanyada és nostrada i el Halloween un invent dels americans, que les tradicions catalanes, etc. Alguns fins i tot les fusionen i parlen de Castalloween. Particularment, he de dir-vos que començo a estar fart d’aquest ridícul debat i que cada any acabo dient el mateix i enguany no serà pas diferent: tot i que la Castanyada i el Halloween són festes lleugerament diferents, les arrels són les mateixes i que són…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Algun cop m’he plantejat seriosament dissenyar una mena de joc de l’oca sobre tota la gent que transita per les nostres muntanyes pirinenques, però al final acabo desistint-ne, per temor a ser apedregat o alguna cosa pitjor. Antigament, la gent anava a la muntanya a treballar i poca cosa més, que no era poc, és clar. Però ara, les muntanyes s’han convertit en la versió rural de les Rambles de Barcelona. Anava a dir en una època concreta de l’any, però és que ja ni això. A l’hivern, tenim els esquiadors, que ja no es limiten…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Durant segles, a la Cerdanya s’ha parlat una varietat septentrional del català, englobada en el conjunt de les parles derivades del rossellonès que en diem la parla cerdana. Per desgràcia, i com a signe dels temps, possiblement, aquesta varietat dialectal del català s’ha anat perdent per la influència dels mitjans de comunicació de masses que empren, sobretot, el català estàndard, i per la presència nombrosa de visitants a la comarca provinents de la zona metropolitana de Barcelona, on impera el català central. Alguns trets específics molt marcats del cerdà, com fer la primera persona del singular…
ENRIC QUÍLEZ.- Parafrasejant la frase llatina ‘homo homini lupus’ (l’home és un llop per a l’home), també podríem dir que ‘homo lupo lupus’ (l’home és un llop per al llop). Tot això ve perquè el ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà acaba d’aprovar una declaració segons la qual “el Pallars Jussà es declara comarca lliure de llops” (dels de quatre potes, s’entén), a petició de l’Associació de Ramaders d’Oví i Cabrum del Pallars, a la qual ja s’havia donat suport en algun municipi. Situació complicada. D’una banda, tenim l’equilibri natural. El llop és un gran predador (molt menys que…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- S’anuncia que el govern municipal de l’Ajuntament de Puigcerdà ha decidit instal·lar tres radars de control de velocitat en tres punts més o menys estratègics de la perifèria de Puigcerdà: a la zona industrial, a l’avinguda Pirineus i a l’avinguda del Segre. En principi, aquestes zones estan limitades a 30 km/Hora, i segons el primer tinent d’alcalde, el Francesc Armengol, no hi ha una intenció recaptatòria, sinó que es vol augmentar la seguretat viària. Com a mesura, en principi, em sembla molt bé. He vist veritables animalades en alguna d’aquestes vies, especialment a l’avinguda del Segre,…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Acabem de celebrar una altra edició de la Festa del Trinxat, amb menys pressupost que les anteriors, amb menys gent (tot i que s’han volgut inflar les xifres d’assistents), i això és bona cosa. M’explicaré. He anat a la Festa del Trinxat en tres ocasions, i tots tres cops he pensat el mateix: aquí, si hi ha un ensurt, com un foc, una estampida, una alarma, el que sigui que calgui evacuar la sala en poc temps, tindríem una desgràcia monumental i sortiríem en tots els mitjans de comunicació. El motiu és molt simple: les taules…
ENRIC QUÍLEZ CASTRO.- Darrerament, molts mitjans de comunicació s’han fet ressò d’unes pintades aparegudes a la segona residència cerdana del Gerard Piqué (“Fora pijos”), per reivindicar els problemes de turistificació i gentrificació que pateix la comarca, que afecten, especialment, la gent jove. En primer lloc, vull manifestar que entrar en una propietat privada, gravar imatges per després difondre-les per les xarxes socials (sense permís, és clar) i a sobre, fer pintades en una casa, no és acceptable. No entro només en la il·legalitat del fet, sinó que crec que són desafortunades i desprestigien les lloables intencions dels actors dels fets.…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Darrerament, s’està parlant molt de la gentrificació al Pirineu. Comarques com la Cerdanya i l’Alt Urgell la pateixen, amb major o menor severitat, i altres de limítrofes, com el Berguedà, fa temps que la comencen a sentir, també. La conversió de l’Alt Pirineu en una mena de parc temàtic per als habitants de la zona metropolitana, primer, i ara, com un pol d’inversió per a persones i empreses que especulen amb terrenys i habitatges, sobretot a Cerdanya, està generant una reacció de rebuig envers aquests moviments i, de pas, contra aquells que ho promouen. Fa dies…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- La pregunta faria riure si no fos perquè de vegades tinc la sensació que molta gent d’aquest país, especialment els que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, no ho tenen gaire o gens clar. L’altre dia va sortir a tota la premsa catalana i part de l’estrangera (no em refereixo a Espanya, que també, sinó que fins i tot va sortir al Newsweek) la notícia que al tossal de Baltarga, en un remot indret del Pirineu cerdà, s’havien trobat proves fefaents que confirmarien que Anníbal va passar per la Cerdanya en el seu tour turístic pels…
ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Entrem als mesos de maig i juny, potser, els més bonics quant a paisatge i vegetació del Pirineu. I, en canvi, la presència de turistes i de visitants a les nostres terres és escassa. Per a mi, és la millor època, perquè el dia ja allarga, comença a fer una mica de caloreta i la vegetació està radiant. La natura desperta. Curiosament, els visitants habituals prefereixen anar-se’n a altres indrets, com potser la platja, i es perden ―segons el meu paper― el millor de les comarques pirinenques, amb els seus camps florits, els rius plens de…

