CARLOS GUÀRDIA CARBONELL.- Les proves internacionals d’aigües braves al Pirineu català arranquen als anys seixanta i setanta del segle XX amb el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa i la Setmana Internacional de Canoe-Kayak com a impulsores d’aquests esdeveniments. A la dècada dels vuitanta, la Federació Internacional de Canoa (FIC) va fer confiança al Pirineu i li atorgà un seguit de proves, amb la Noguera Pallaresa i el riu Valira com a escenaris i, d’ençà dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, s’ha donat continuïtat en l’organització internacional de competicions (Mundials i Copes del Món, com a proves més destacades) a la Seu d’Urgell amb l’eslàlom i a Sort amb el descens i l’estil lliure.
L’impacte positiu d’aquestes proves, tant des del punt de vista esportiu com econòmic, van motivar que ambdues poblacions altpirinenques posessin la seva experiència al servei d’una candidatura conjunta per acollir el Campionat del Món 2019 de piragüisme d’aigües braves en la modalitat d’eslàlom i descens (a la Seu) i estil lliure (a Sort). La solvència del projecte, l’expertesa, les especificitats de l’entorn natural per a la pràctica d’aquestes modalitats, el paper del món associatiu -federacions i clubs- juntament amb la qualitat de les instal·lacions, van resultar determinants perquè la candidatura pirinenca guanyés l’organització del Mundial enfront Bratislava.
Quin va ser el resultat? Un èxit organitzatiu i esportiu davant el repte d’acollir tres mundials simultàniament i que va reforçar el posicionament del Pirineu com un referent mundial del piragüisme d’aigües braves. Aquesta experiència positiva pot contemplar-se com una oportunitat per fixar les bases sòlides d’una cooperació pirinenca estable a partir de l’eix aigua-esport-formació aprofitant les aptituds locals: la Seu amb l’eslàlom gràcies al lideratge del Parc Olímpic del Segre i Sort amb l’estil lliure com a modalitat destacada.
El Govern de Catalunya treballa en l’elaboració de l’Estratègia Pirineu, que preveu la formulació de projectes d’abast pirinenc amb gran capacitat transformadora que compleixin amb un seguit de característiques, com ara la singularitat territorial, la viabilitat o el potencial multiplicador, entre altres criteris. En el marc de les diverses sessions participatives de l’Estratègia (realitzades entre els mesos de juliol i novembre de l’any 2022) es van sintetitzar i prioritzar els grans temes (un dels quals correspon a l’activitat esportiva) i, a partir d’aquí, definir accions i programes concrets.
El piragüisme d’aigües braves reuneix les condicions com a catalitzador per al desenvolupament d’un ecosistema basat en aquest esport
Des del meu punt de vista, el piragüisme d’aigües braves reuneix les condicions com a catalitzador per al desenvolupament d’un ecosistema basat en aquest esport. Quins aspectes clau hauria d’abordar aquesta acció transformadora? Ara i aquí n’apunto cinc, tot i que n’hi ha alguns més.
La formació de base: el desplegament d’un programa formatiu específic amb l’objectiu de promoure la iniciació i el coneixement del piragüisme d’aigües braves en les seves diferents modalitats, en la població infantil i amb els clubs locals (A.E. Pallars, Kayak Sort i Cadí Canoë-Kayak) com a part fonamental.
Els centres de tecnificació: millores en les infraestructures de suport per als i les esportistes d’alt nivell (actuals i futurs), tant des del punt de vista del rendiment esportiu (tècnic i competitiu) com acadèmic.
Les inversions: la definició d’un programa de millores per a les diferents instal·lacions: camp de regates de l’Aigüerola (Sort) i Parc Olímpic del Segre (la Seu), sense oblidar possibles adequacions al camp d’eslàlom d’Arfa i, perquè no, recuperar el camp d’eslàlom al riu Valira.
La formació universitària. El fet de comptar amb els estudis del grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i Esportiva) al centre INEFC Pirineus de la Seu i, per tant, la proximitat als espais on es desenvolupen les pràctiques esportives al medi natural, suposa la formació de futurs professionals amb coneixements, destreses i competències que permetin assumir responsabilitats en relació amb tasques pròpies d’aquesta disciplina esportiva, sense oblidar el vessant de la recerca. El treball en xarxa amb el centre d’INEFC Pirineus seria fonamental per desenvolupar estudis i projectes de recerca relacionats amb el foment del coneixement d’aquest esport.
La Seu i Sort formen un bon tàndem o fent el símil esportiu en l’àmbit del piragüisme d’aigües braves, una magnífica parella de C-2 (canoa biplaça). He de reconèixer que soc un romàntic d’aquesta modalitat de la canoa eslàlom, no perquè l’hagi practicat -de fet, no soc del gremi canoista-, sinó que sempre m’ha agradat seguir-la com a aficionat. Personalment, ho associo al treball en equip, la coordinació, la confiança, el respecte. En aquesta línia, les dues poblacions han d’aprofitar la complicitat adquirida i crear, amb la implicació d’altres agents (públics i privats), un projecte clau per a l’Estratègia Pirineu. Serveixin, doncs, aquestes línies, com una aportació inicial.
Carlos Guàrdia Carbonell és tinent d’alcalde de Serveis Centrals i Cultura i regidor d’esports a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell