AMADEU GALLART.- El dia 2 d’abril es van celebrar les eleccions generals al Coprincipat d’Andorra. Els resultats van marcar la continuïtat del govern de centredreta presidit per Xavier Espot. Els socialistes van patir una desfeta severa que comportarà canvis en la seva cúpula. El culpable d’aquesta ensulsiada socialdemòcrata va ser Concòrdia, un equip de jove planta, que ostenta la imatge de joventut renovadora i de propòsit decidit per lluitar per un urbanisme operatiu.
El principal enemic dels andorrans és l’especulació immobiliària que amenaça de convertir un territori d’una bellesa física comparable a la cerdana, la pallaresa o l’aranesa, en un autèntic malson. No cal dir que els beneficiaris d’aquesta especulació disposaran de segones residències on, allí sí, gaudiran d’una natura que han destruït a casa seva. Però no ens posem apocalíptics, encara queda molt partit per jugar.
El principal desafiament dels andorrans, opina aquest articulista veïnal, és aconseguir un acord d’associació amb la Unió Europea que fonamenti un futur raonable, que estabilitzi una economia solvent basada en el turisme, la cultura, el comerç de qualitat i els possibles serveis d’alt nivell informàtic.
Aventuro que el paper d’Andorra dins del nostre Pirineu, perdoneu que insisteixi a parlar en concret de l’Alt Pirineu i Aran, té un futur més que brillant (parlar només del Pirineu, sense més, és com parlar d’una entelèquia que no condueix, segons ens ensenya l’experiència, aquesta gran limitadora, a cap política planificadora efectiva). La manera d’avaluar la posició d’Andorra varia molt segons cadascuna de les nostres comarques. A la darrera Universitat d’Estiu de Prada es va fer una sessió especial que tractava sobre Andorra i la possible regió funcional Andorra-Pirineu. Aquest tema, opino, és de gran importància no només per Andorra sinó també per a l’Alt Pirineu.
La Societat Andorrana de Ciències, la SAC, entitat organitzadora d’aquesta diada va convidar, per la part “espanyola”, alcaldes i polítics de la Cerdanya, de l’Alt Urgell i dels Pallars. La representació alturgellenca i cerdana va ser substanciosa i suficient, per la part dels Pallars, malgrat que es van fer invitacions concretes i personalitzades, no va assistir-hi ningú. La part andorrana estava encapçalada per la ministra d’Afers Exteriors i el seu equip, i la francesa, per “maires” i representants de les cambres de comerç pirinenques. També és lògic que la influència andorrana sigui, ara per ara, molt més rellevant a l’Alt Urgell i a la Cerdanya que al Pallars, l’Alta Ribagorça o el mateix Aran.
Andorra avui representa, a escala del nostre Pirineu, una potència econòmica amb molta capacitat de crear riquesa al seu entorn més directe. És com una olla bullent que necessita espai per fer una cocció ben regulada
Dos fets bàsics, que voldria subratllar. El primer és que Andorra avui representa, a escala del nostre Pirineu, una potència econòmica amb molta capacitat de crear riquesa al seu entorn més directe. És com una olla bullent que necessita espai per fer una cocció ben regulada. El segon, de gran valor geoestratègic, és l’aprovació aquest any, segons es preveu, del Tractat d’Associació entre Andorra i la Unió Europea. Això podria significar, si les autoritats andorranes ho pressionen amb visió de futur, la creació d’una regió funcional Andorra-Pirineu, que inclogués, a més d’Andorra, l’Alt Pirineu i l’Aran, la zona de les comunes pirinenques de Foix, del Llenguadoc i del Coserans i les dels Pirineus Orientals. El que aquest fet podria representar per al nostre futur més proper és d’una magnitud del mateix nivell que el del desconeixement d’aquest tema per part de moltes institucions altpirinenques.
Com aquest articulista no es cansa de reiterar, la falta d’una visió política del que significa la institucionalització territorial de l’Alt Pirineu ens pot perjudicar greument. Avui tenim sobre la taula dos grans reptes territorials. Com a catalans, la formalització de la vegueria de l’Alt Pirineu. Com a europeus, la nostra incardinació en l’àrea funcional descrita. El futur és al nostre abast. Cal obrir-nos a noves perspectives. L’existència d’Andorra pot ser un gran benefici per a tots nosaltres si sabem fer les gestions polítiques adequades. I lògicament, també depenem de la voluntat amb què la ciutadania andorrana vulgui enfocar el seu destí per la via de la col·laboració amb els seus veïns del nord i del sud.
Tot plegat, difícil però no impossible. I com dic a l’encapçalament d’aquest article, Andorra pot ser ben aviat l’autèntic epicentre d’aquest Pirineu que ens entestem a conèixer com a Alt Pirineu i Aran.