Amadeu Gallart Sort (La Seu d’Urgell, 1947) presenta aquest dijous a la Seu d’Urgell (sala Sant Domènec, 19:30h) el seu darrer llibre, Per Déu, per la Pàtria i el Rei (Edicions Salòria), on se centra en la figura del carlista pirinenc, Antoni Martí Fuster (1805-1863). El llibre arriba després del que va dedicar fa un parell d’anys a la Segona República i a la figura d’Enric Canturri. Per què us ha interessat abordar la vida d’Antoni Martí?
Aquest senyor és un rebesavi meu, de manera que si no hagués complert les seves funcions matrimonials, jo no existiria (riu). El cas és que vam trobar un dietari a les golfes d’una casa de la família on explicava la seva vida molt succintament, però amb coordinades molt concretes i senzilles, és a dir, a on havien nascut els seus fills, quin any havia anat a Berga, a Andorra… Elements molt precisos que s’havien d’emplenar.
Qui era Antoni Martí?
Va néixer el 1805 a la Seu i era d’una bona família: el seu pare, el seu avi i el seu rebesavi eren metges. Ell no ho va ser, perquè ja ho era un germà seu, i es va dedicar a l’àmbit jurídic, fent de procurador causídic. Va estar molt influït per aquest món carlí, presidit pel bisbe d’Urgell, que a la vegada, i no es pot oblidar, era el copríncep d’Andorra, i es va relacionar amb aquest ambient, lluitant sempre per la causa carlina. A la biografia vaig narrant com es va fent gran, com coneix la Regència d’Urgell, com quan guanyen els liberals ha d’emigrar a Andorra, com torna a Espanya, com torna a emigrar a Andorra per la primera guerra carlina i com després va a parar a Berga, on ha de defensar la ciutat amb un cert grau d’heroisme, fent de militar d’un cos de milicians voluntaris. Ell era carlí al 100% i va posar la seva vida al servei de la causa.
Com s’estructura el llibre?
La inspiradora d’aquest treball ha estat una cosina meva, Mari Carme Batlle Gallart, que ha estat una professora medievalista molt reconeguda. Ella m’ho va proposar i jo li vaig dir que no en teníem prou amb el dietari que havíem trobat per fer un llibre. Em va donar via lliure per fer el llibre a la meva manera -ella en fa el pròleg- i vaig començar a treballar-hi. Primer vaig anar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell a submergir-me en aquest món de la primera part del segle XIX, a través dels documents que hi havia allà. A més, la Sol Gasch també em va deixar bastant material sobre el món carlí de la Seu i el Pirineu. Per altra banda, vaig anar construint la biografia del meu rebesavi amb aquests elements que em donava el dietari. Tot i això, he hagut de recórrer a certes dosis de ficció per acabar d’emplenar la biografia, però sempre d’acord amb les conviccions d’aquest senyor i tenint en compte les condicions de l’època. Així doncs, intento complementar aquesta biografia amb un context ben estudiat perquè sigui una cosa substanciada a nivell historiogràfic. A la vegada, però, també intento que tingui una lectura amena per tal que el lector pugui arribar a comprendre què significava el carlisme en un territori com el nostre, ja que el llibre transcorre sobretot a l’Alt Urgell, bastant a Andorra, i també a Berga i el sud de França, que és el marc del carlisme pirinenc.
Quin paper hi va tenir el carlisme a la Seu d’Urgell i al Pirineu?
Va ser molt important, perquè quan els carlins van perdre la guerra al País Basc, l’epicentre es va quedar tot aquí. En aquest sentit, és molt rellevant la figura del bisbe, ja que es converteix en un líder carlí, sobretot Simó de Guardiola i després, Caixal. La Seu era una plaça que, en aquell moment va ser liberal, gràcies als militars que, durant tota la primera guerra carlina van aconseguir conservar-la, igual que Puigcerdà. Andorra, però, tot i ser un territori autònom o independent, va ser un centre de conspiració carlina, perquè el bisbe era carlí i les grans famílies andorranes, liderades pels Areny-Plandolit d’Ordino, eren carlins. Això va posar al Principat en una situació molt delicada, davant d’una Espanya que era un país liberal, i d’una França que, a partir de 1840, també ho va ser, amb Lluís Felip d’Orleans.
Quant temps fa que hi treballeu, en el llibre?
És un llibre de la pandèmia, tot i que de fet el vaig començar una mica abans i, entre una cosa i una altra hi he dedicat dos anys i mig ben bons, entre fer recerca, escriure i corregir, ja que jo no soc un escriptor professional. La meva voluntat és que el llibre el llegeixi un públic molt divers, que arribi a les persones interessades en el Pirineu, però també d’arreu de Catalunya. De fet, tot i semblar un tema local no ho és, ja que enfoca el naixement de la burgesia, el liberalisme, amb els partidaris de l’Antic règim…. La gent que ja l’ha llegit em diu que ho ha fet amb facilitat i que hi ha passat una bona estona. Al final, l’objectiu és que a través d’aquesta lectura s’entengui què va suposar el carlisme al nostre Pirineu, que no oblidem que, a banda d’una ideologia reaccionària, era també anticapitalista.
D’on us ve aquest interès per la història?
Jo soc llicenciat en Econòmiques i també en Història i sempre m’han agradat tant l’economia com la història. Si una cosa tenim en aquesta comarca són els magnífics arxius i molta història per explicar i, personalment, m’atrau molt explicar què ha passat, però no tant com un historiador professional, sinó més aviat com a periodista de la història, com a divulgador, sense que soni molt agosarat. Fins fa pocs anys vaig fer d’assessor administratiu, també vaig estar lligat al món del comerç dels vins i els licors i ara que tinc temps lliure vull treballar aquest àmbit de la història i l’economia.
Després d’haver participat com a coautor en algunes obres, últimament us està agafant el gust a escriure en solitari
Sí, vaig començar fent la revista Salit, després les memòries de l’Enric Canturri a través de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, més tard vaig escriure Trossos de temps de la Seu de postguerra, conjuntament amb la Sol Gasch, i també amb la Sol Gasch i amb la Mercè Grau, vam fer Alt Urgell: una visió de conjunt: una aproximació a la seva història, on jo vaig escriure un capítol sobre el segle XX. El 2020 vaig publicar ja en solitari La Lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra: la figura d’Enric Canturri (1931-1939) i ara tinc al cap un altre tipus de llibre més vinculat amb l’estructura comercial de la Seu, però el faré amb altres persones.
Detecteu un cert interès creixent en les publicacions d’història local, al Pirineu?
Sí, és així, hi ha una voluntat de la gent d’estudiar molt bé d’on venim. Jo suposo que és per explicar-nos bé on som ara i el que podem esperar del futur. És allò que es diu sempre, que cal conèixer la història. A més, en espais com l’Alt Pirineu i Aran i també Andorra és molt important tot el que hem viscut, tenim una gran riquesa de fets i si sabem posar-los bé sobre la taula podrem ordenar molt més bé el nostre present i reivindicar més el nostre futur. A banda d’aquest creixent interès per la història en general, també n’hi ha més concretament pel carlisme i la Regència d’Urgell. De fet, el pròxim novembre es farà un congrés sobre el tema, de manera que podem dir que és un tema emergent.
