REDACCIÓ (Puigcerdà).- El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat aquest divendres a Puigcerdà els dos instruments clau per a la planificació local del català en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció.
El conseller Vila ha subratllat el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: «Els municipis sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la seva competència, per això posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves.»
En el marc de la presentació d’aquestes dues eines, s’ha inclòs la presentació de l’Enquesta d’usos Lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a l’àmbit de l’Alt Pirineu, la qual destaca que el context sociolingüístic de l’Alt Pirineu està per sobre de la mitjana en coneixement i ús de la llengua. Concretament, el 56,4% de la població de 15 anys o més té el català com a llengua habitual, un percentatge superior al de parlants inicials (51,2%), fet que indica que una part significativa de la població adopta el català a més de la seva primera llengua. També és elevat el percentatge dels qui tenen el català com a llengua d’identificació, un 52,8%. Aquestes diferències positives són més altes a l’Alt Pirineu que en el global de Catalunya.
Tanmateix, l’ús del català com a llengua habitual ha baixat gairebé deu punts percentuals, a conseqüència de l’augment de la població nascuda a l’estranger. L’increment de població nascuda a l’estranger ha comportat un creixement del nombre absolut de coneixedors i d’usuaris de la llengua, encara que inferior al nombre de persones nouvingudes. Per tant, el percentatge de coneixedors i usuaris de la llengua ha disminuït lleugerament.
Entre els joves de 15 a 29 anys, el català com a llengua inicial arriba fins al 52,2%. La transmissió intergeneracional mostra també una tendència positiva: es parla més català amb els fills, el 61,5% parla només català o més català que castellà, que amb els avis i amb la mare (53,8%).
Aquestes dades confirmen la necessitat d’una acció municipal decidida i sostinguda que complementi el treball del sistema educatiu i que actuï en els àmbits de la vida adulta on el català pot guanyar terreny.
Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català
La directora de l’Àmbit de Formació i Foment del CPNL, Marina Massaguer, ha presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d’impuls al català, amb una metodologia que parteix d’una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d’avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d’ús lingüístic per fomentar el català en l’activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l’acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Massaguer ha presentat un llistat de 40 propostes d’acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d’àmbits i es presenten com un menú d’opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s’adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l’organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d’ús lingüístic en la comunicació institucional. N’hi ha d’orientades al teixit econòmic local, com l’impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n’hi ha d’adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d’aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d’esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l’oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d’impuls al català.
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments de l’Alt Pirineu -i per extensió a tots els municipis catalans- perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua.
