REDACCIÓ (la Seu d’Urgell).- La colònia de voltor negre reintroduïda es consolida al Pirineu amb dotze nous individus l’any 2025. El voltor negre (Aegypius monachus) va desaparèixer del Pirineu durant la segona meitat del segle XIX, però avui en dia, gairebé dos segles després, la suma d’esforços d’iniciatives públiques i privades dutes a terme aquest temps, n’ha propiciat la reintroducció.
Segons les xifres aportades per la Fundació Trenca, entitat dedicada a la conservació de la biodiversitat, en el marc del projecte de preservació del voltor negre, que desenvolupa amb la col·laboració d’Endesa, durant el 2025 es van mantenir a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, a cavall entre els Pallars i l’Alt Urgell, 66 exemplars, amb 19 parelles reproductores. De les quals en van néixer 13 polls, i 12 van arribar a volar. El tretzè va desaparèixer del niu als 84 dies d’edat. Tots van ser marcats amb anelles metàl·liques i a 3 individus se’ls va instal·lar un dispositiu GPS per conèixer amb més detall els seus moviments.
L’èxit reproductor del 2025 ha estat superior a la mitjana dels últims quinze anys, amb una taxa de vol del 71% i la productivitat del 63%. Les dades recopilades abasten des del final de la temporada reproductora de 2024 (octubre) fins al tancament de la temporada reproductora de 2025 (setembre).
En aquest sentit, es xifra la colònia actual en 66 exemplars residents, dels quals 40 són individus fixos i 26 flotants. En el desglossament, 44 han nascut a la colònia, 14 han estat reintroduïts i la resta són d’origen exogen, concretament 5 ibèrics i tres francesos.
Després d’una lleugera tendència poblacional negativa observada els anys 2020 i 2021, es pot afirmar que actualment l’evolució és positiva i que la colònia catalana ha assolit un registre rècord. Aquesta reintroducció té com a objectiu connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees per millorar-ne la diversitat genètica i, en conseqüència, reduir el risc d’extinció de l’espècie.
Fins ara, s’han assolit alguns dels objectius del projecte de reintroducció, ja que s’ha recuperat el massís prepirinenc com a territori de cria per a una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes. Cal recordar que les aus necròfagues exerceixen un paper primordial en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l’eliminació de cadàvers al camp; són, en definitiva, els sanitaris de la muntanya i per això tenen un gran valor.
Estendre la colònia més enllà del Boumort
Més enllà del seu establiment a Boumort, l’objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l’oest dels Pirineus amb els Punts d’Alimentació Suplementària (PAS), canyets des dels quals es proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. Projecte en el qual col·labora Endesa.
Actualment, hi ha una xarxa de tres PAS i un d’específica (PAE) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d’alliberament. El de Codó, a Senterada (Pallars Jussà); el de Siall, situat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, i el de Cal Roger, al municipi de Montferrer i Castellbò, al nord de l’Alt Urgell, on també s’alimenten altres aus amenaçades com el trencalòs, l’aufrany o el milà reial.
Al llarg de l’any s’han abocat, entre als quatre punts, un total de 15.145 quilos de carronya. A més, els voltors contribueixen, indirectament, a un important estalvi de CO2, ja que es redueix la necessitat d’incinerar els animals morts. El 2025, l’estalvi total de gasos amb efecte d’hivernacle equivalent al volum de carronya aportada va ser de 4.301 kg de CO2.
Regeneració de la colònia
Des de l’any 2020 s’han impulsat mesures per augmentar la dispersió de la colònia de voltor negre a la reserva de Boumort. En potenciar els punts d’alimentació a l’extraradi, a més, es beneficia la població flotant d’individus joves i en dispersió i se’n facilita el seguiment.
Per evolució natural de la colònia, augmenta el percentatge d’individus nascuts a Boumort mentre que disminueix el d’exemplars reintroduïts. A més, en comparació amb les dades del 2021, augmenta el percentatge d’individus fixats (55%) i disminueix el percentatge d’individus flotants (45%), tot i que cada vegada s’incorpora un nombre més gran de polls nascuts a la colònia. Aquestes dades indiquen la conveniència d’aplicar mesures que incrementin la presència d’individus flotants i n’afavoreixin l’arrelament al territori, amb l’objectiu de garantir en el futur la reposició de parelles o d’exemplars que, per envelliment o altres causes de mortalitat o desaparició, vagin reduint l’actual estoc reproductor.
