ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Durant segles, a la Cerdanya s’ha parlat una varietat septentrional del català, englobada en el conjunt de les parles derivades del rossellonès que en diem la parla cerdana. Per desgràcia, i com a signe dels temps, possiblement, aquesta varietat dialectal del català s’ha anat perdent per la influència dels mitjans de comunicació de masses que empren, sobretot, el català estàndard, i per la presència nombrosa de visitants a la comarca provinents de la zona metropolitana de Barcelona, on impera el català central.
Alguns trets específics molt marcats del cerdà, com fer la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabada en -i (jo parli, en comptes de jo parlo) o dir penre o en comptes de prendre o vendre, encara es mantenen a molts llocs de la comarca, especialment a la Batllia i al Baridà i en alguns punts de l’Alta Cerdanya.
El cerdà és ric en gal·licismes i en occitanismes pel seu contacte amb aquestes parles. Així, parlem de beços (bedolls), per exemple, un terme occità. Però el lèxic cerdà és amplíssim, com així ho demostra el llibre de la parla cerdana, editat per Edicions Salòria El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars, de M. Figuera, A. Muntané, A. Figuera, E. Quílez i S. Vigo, capitanejat pel Manel Figuera, estudiós de la llengua cerdana, i durant molts anys, responsable de l’oficina cerdana del Consorci de Normalització Lingüística del Català.
És ben veritat que quan aquest escriptor va incorporar la parla cerdana a les seves novel·les històriques, com Els fills de la terra o La treva de Talltendre, va ser criticat en certs cercles elitistes filològics catalans per emprar el cerdà, perquè ho entenien com una mena de folklorisme fora de lloc.
Des de llavors, per sort, ha plogut molt i avui dia les parles allunyades del català normatiu s’han revalorat molt. Només cal veure la gran tasca acomplerta des dels Pallars amb aquesta parla pirinenca, o les reivindicacions recents de la varietat parlada a l’Alt Urgell.
Hem de remarcar que el cerdà no és una varietat del català derivada d’un suposat i idíl·lic català pur i perfecte, sinó que, simplement, és el català que s’ha parlat tradicionalment a la Cerdanya i rodalia.
El cerdà no és una varietat del català derivada d’un suposat i idíl·lic català pur i perfecte, sinó que, simplement, és el català que s’ha parlat tradicionalment a la Cerdanya
Des del Grup de Recerca de Cerdanya hem endegat una campanya per revalorar i recuperar, encara que sigui una mica, la parla cerdana, rica en lèxic propi (ens venen al cap paraules com esparra, rufaca, esbramatecs o tartallotge) i també moltíssimes expressions (tampis, a la balitresca) o refranys (Acabar com a vetllada de Grus: a les fosques i a garrotades).
A fi d’aconseguir-ho, hem plantejat diverses accions. La primera, i potser la més visible, és la confecció d’unes samarretes amb paraules i expressions cerdanes, a l’estil d’allò que es va fer amb gran èxit al Pallars. Ja en tenim dues: una de verda, amb el terme rufaca i una de negra, amb el terme tartallotge, disponibles a la botiga ‘A la Chiru’ del carrer Espanya de Puigcerdà.
També s’ha lligat una col·laboració entre l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de Cerdanya per sufragar uns llibres sobre la parla cerdana que seran lliurats gratuïtament a les escoles cerdanes que vulguin col·laborar en la difusió del cerdà entre els seus alumnes.
Més endavant, plantejarem la creació d’una Nit del Jordi Pere Cerdà (pseudònim de l’Antoni Cayrol), l’escriptor altcerdà de Sallagosa, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a l’estil de la Nit del Vicent Andrés Estellés que celebra cada any Òmnium Cultural. Es faria un sopar literari centrat en la figura del nostre escriptor, que va emprar el cerdà en la seva interessant i poc coneguda obra literària.
També, i en col·laboració amb l’empresa del Marc Casellas (joantrigall.com), estarà disponible un ChatBot on es podrà conversar en línia en parla cerdana, cosa que pot atraure el públic més jove, acostumat a bregar amb aquestes tecnologies.
Altrament, s’està estudiant l’edició d’alguns textos literaris escrits en parla cerdana, com material d’escriptors com Rafel Casas o Oriol Mercadal.
En fi, que sembla que el cerdà està més viu que mai, cosa que es detecta en l’interès de la gent pel tema. La parla cerdana és part del nostre patrimoni i identitat cerdana i durant massa temps ha estat arraconat, titllat de localisme, sovint menyspreat pels intel·lectuals i també pels mateixos cerdans.
Creiem que ha arribat el moment de reivindicar-la i fer-la servir a fi d’evitar la seva extinció definitiva i reforçar la nostra identitat cerdana i fer nostre el ric patrimoni lingüístic heretat de generacions anteriors.