JORDI PAU CABALLERO.- En un interessant i ben documentat article publicat el passat hivern a Notícies 3cat titulat ‘El doble de rescats de muntanya que fa 10 anys: el mapa dels llocs amb més incidències’, se’ns facilitaven dades i una anàlisi detallada sobre els mateixos, amb informació del Departament d’Interior, Mossos i Bombers, i on es ressalta que la popularitat de les activitats a l’aire lliure i la falta d’experiència dels excursionistes expliquen l’increment dels serveis d’emergències, sobretot durant els mesos d’estiu. Ara que ens acostem a ell, observarem les dades del nostre Pirineu, tot fent algunes reflexions.
L’article ens exposa que, en general, els rescats al medi natural s’han doblat en 10 anys. La popularitat de les activitats esportives a l’aire lliure no para de créixer, i també les actuacions dels serveis d’emergències, tant a alta muntanya com a la costa. I després de la pandèmia, els avisos al 112 per emergències a la muntanya s’han disparat. En els últims 15 anys, hi ha hagut 21.300 rescats i 148 morts per accidents a la natura. L’any de la pandèmia, el 2020, va ser el que va acumular més morts, amb 19, que juntament amb els 14 morts de l’any 2024, i els 12 morts de l’any 2022, fan que tres dels últims cinc anys encapçalin el rànquing de morts en accidents a la muntanya. Les èpoques de vacances concentren més accidents, i el cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), Oriol Vilalta, ho atribueix al fet que «hi ha molta més gent al medi natural», però també que «la base de coneixement sobre la muntanya ha minvat». Punts negres hi ha diversos, del Pirineu als camins de ronda. Ens centrarem, però en les dades del nostres Pirineus.
Analitzant els mapes dels rescats, se’ns mostren les actuacions d’emergències dels Bombers en el medi natural, per municipis, entre l’1 de gener de 2010 i l’11 de desembre de 2024. Així doncs aquests serien els municipis amb el nombre de rescats més elevats als Pirineus en aquest període de 15 anys. Val d’Aran: Naut Aran, 809; Vielha e Mijaran, 376. Alta Ribagorça: la Vall de Boí, 392; el Pont de Suert, 106. Pallars Sobirà: Espot, 231; Alins, 159; Alt Àneu, 137; Lladorre, 136. Pallars Jussà: La Torre de Cabdella, 88. Alt Urgell: Les Valls de Valira, 59; Josa i Tuixén, 58; Montferrer i Castellbó, 53. Cerdanya: Meranges, 108; Montellà i Martinet, 107; Alp, 87; Lles de Cerdanya, 73; Berguedà: Saldes, 293; Gósol, 124. Ripollès: Queralbs, 454; Setcases, 238.
Per municipis, Naut Aran és el que n’acumula més en el període analitzat: supera els 800 en 15 anys. Queralbs, terme municipal on està situada la Vall de Núria, és el segon, amb més de 450. Aquests municipis i comarques coincideixen amb els punts negres detectats pel GRAE, segons explica Oriol Vilalta en el mateix article: «El Parc Nacional d’Aigüestortes és un dels punts de més afluència i amb un volum més alt de serveis. També el Pedraforca, el Cadí, la zona de Núria i el Pirineu Oriental, el Montseny, Montserrat i els camins de ronda, sobretot a la Costa Brava». Una altra dada interessant és que els rescats de muntanya són el tipus d’actuació més habitual i representen més del 60% dels serveis d’emergències dels Bombers al medi natural. Del total dels 21.300 serveis d’emergències al medi natural, entre l’1 de gener de 2010 i l’11 de desembre de 2024, 13.261 corresponen a rescats de muntanya. Val a dir que aquestes dades coincideixen amb els atractius que ofereixen els nostres cims i les nostres valls pirinenques, amb una concentració d’activitats i d’accidents en els espais naturals protegits com són el Parc Nacional d’Aigüestortes, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Els rescats de muntanya són el tipus d’actuació més habitual i representen més del 60% dels serveis d’emergències dels Bombers al medi natural. Del total dels 21.300 serveis d’emergències al medi natural, entre l’1 de gener de 2010 i l’11 de desembre de 2024, 13.261 corresponen a rescats de muntanya
Com a causes, s’apunta al desconeixement com a principal factor de risc, on esports d’aventura, com el parapent, l’escalada i l’esquí de muntanya, acumulen moltes trucades al 112, tot i que, en aquests casos, els esportistes acostumen a anar ben equipats i a tenir un coneixement elevat de l’entorn. Ressalta que la major part de les incidències són d’excursionistes inexperts. El motiu més habitual de les trucades d’emergències són fractures en extremitats, lesions que no són greus, però poden comportar operacions de rescat complicades. I per prevenir-ho, el cap dels GRAE fa una sèrie de recomanacions: «El primer que ens hem de preguntar és si som capaços de renunciar a l’activitat si la muntanya i la meteorologia decideixen que no és el dia. També t’has de conèixer a tu mateix, la ruta i explicar a algú on aniràs». Arribats a aquest punt, estareu d’acord en què no cal deixar de fer pedagogia ―tot i que potser no tothom vol aprendre―, i en que res contribueix a la banalització que s’està fent de les nostre muntanyes, amb les seves constants i abusives invitacions a la seva freqüentació ―i en determinats espais i determinades èpoques de l’any, encara més―, com a espais idonis per posar-se a prova, acumular selfies, o transitar com si estiguéssim en un ample i gegantí parc perimetropolità o periurbà.
Tanmateix, per norma general, els rescats no es cobren a Catalunya ―aneu a Suïssa o a Àustria, i veureu―. Tot i així, en alguns casos provocats per actituds negligents ―quan s’accedeix a una zona prohibida, es fa una activitat sense el material imprescindible o es truca al 112 sense un motiu justificat―, els rescats s’han de pagar segons el que preveu la llei de taxes de la Generalitat. A Andorra es poden cobrar els rescats considerats per causa d’una negligència. La veritat és que es sancionen molt pocs, i encara s’arriben a cobrar menys. Potser caldria revisar el que es considera actitud negligent. Al respecte, com creieu que es podria considerar aquesta notícia apareguda en els mitjans?: ‘ElsBombers de la Generalitat han rescatat aquest dimecres el gos d’una parella que es trobava esgotat per continuar una excursió per la zona del refugi Cap del Rec, a Lles de Cerdanya” (Regió 7, 27/03/2024).
