Close Menu
    Més notícies

    Un incendi crema una pila de llenya i massa forestal al municipi de Montferrer i Castellbò

    abril 1, 2026

    Andorra rep un préstec de 30 MEUR del Banc Europeu d’Inversions per la connexió elèctrica amb Espanya

    abril 1, 2026

    Junts alerta que el 84% dels pacients oncològics del Pirineu es desplacen fora de la regió per tractar-se

    abril 1, 2026

    Els hotels de Cerdanya esperen arribar al 85% d’ocupació els dies forts de Setmana Santa

    abril 1, 2026

    Protecció civil alerta per risc de vent, nevades i possibilitat d’allaus al Pirineu

    abril 1, 2026

    La quarta edició del Jobdating de l’Alt Urgell tanca amb prop de 180 entrevistes

    març 31, 2026
    Facebook X (Twitter) LinkedIn WhatsApp
    Últimes notícies:
    • Un incendi crema una pila de llenya i massa forestal al municipi de Montferrer i Castellbò
    • Andorra rep un préstec de 30 MEUR del Banc Europeu d’Inversions per la connexió elèctrica amb Espanya
    • Junts alerta que el 84% dels pacients oncològics del Pirineu es desplacen fora de la regió per tractar-se
    • Els hotels de Cerdanya esperen arribar al 85% d’ocupació els dies forts de Setmana Santa
    • Protecció civil alerta per risc de vent, nevades i possibilitat d’allaus al Pirineu
    • La quarta edició del Jobdating de l’Alt Urgell tanca amb prop de 180 entrevistes
    • Un projecte sobre vincles de l’Institut Joan Brudieu uneix estudiants i gent gran
    • La Seu d’Urgell estrena aquest abril noves edicions dels cicles Parlem de Ciència i Recerca Jove
    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Successos
    • Medi ambient
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • agenda
    • Opinió
    Pirineus DigitalPirineus Digital
    Home»Opinió»Les arrels fascinants de la paraula conclave
    Opinió

    Les arrels fascinants de la paraula conclave

    maig 8, 2025
    Marcel Fité.

    MARCEL FITÉ.- Com passa gairebé sempre, els noms d’origen culte, i d’un ús més aviat restringit i elevat, en realitat, tenen una arrel senzilla i popular, quotidiana. De ran de terra. És el cas del mot conclave, que prové de la paraula indoeuropea kleu, que designava el bocí d’una branca o d’una rama esqueixada d’un arbre, formant una mica de ganxo, un petit colze. Aquest ganxo s’emprava per a fermar cledes i portes mitjançant un vencill doblegat en forma d’anella, subjectat a l’altre costat de la tanca. Voltant pel Pirineu encara podem veure algun d’aquells antics “panys o fermalls” manuals, travant portals d’antigues cledes o corrals i, fins i tot, les portes o els porticons d’alguna casa abandonada.

    La reconstrucció indoeuropea del mot, metodològicament parlant, els lingüistes l’efectuaren a partir de la comparació amb altres llengües, com per exemple l’irlandès antic, en què clö significava clau; el bretó medieval, en què clou volia dir tancar amb clau; el frisó antic, en què slüta també significava tancar amb clau; el rus, en què kljuká, per associació formal, indica crossa, etc.

    Una de les moltes paraules que aquell mot ha fornit a la nostra llengua, a través del llatí, ha estat el mot clau, el qual trobem documentat des dels orígens del català. Ja el trobem usat per Jaume I, amb un significat evident: “Lo veguer deu-lo metre dins clau”; Ramon Llull, al Llibre d’Amic e Amat, també l’emprà, inscrivint el mot en una seqüència de grandíssima bellesa poètica: “Les claus de les portes d’amor són daurades de consirers, suspirs e plors”; i Francesc d’Eiximenis hi construí una frase ponderativa, plena de gràcia i humor: “Alscuns n’hi ha qui han l’appetit canín, en tant que -s menjarien les claus de Sant Pere”.

    La llista de derivats d’aquest mot que el Diccionari Coromines ens n’ofereix és riquíssima, suggeridora i pràcticament inabastable. Seguir la pista biogràfica de cada mot requeriria tot un llibre. Els resumeixo per si algun lector té la curiositat de consultar-los i, a part de treure’n les pròpies conclusions, es faci una idea aproximada de la capacitat generadora del llenguatge: clauada, clauassa, clauer, claver (portaclaus), claver i clavera (majordom i majordoma), claveria, claveta, clavariessa, Claver (cognom), clavilla, clavillar, claviller, clau (entrant o illa que forma un terme o jurisdicció dins el territori d’un de veí), enclau, enclavament, enclava, enclavar, besclau, clavícula, clavicular, claviculat, reclau, contraclau, desclavillar, enclavillar, enclivellar, desenclavillar, enclavillonar, clavicordi, clavi, clavicèmbal, clavicímbol, claviorgue, etc.

    Al costat de la paraula clau (que serveix per a obrir i tancar), provinent també del llatí tenim la forma clau (que serveix per a clavar) amb un nombre de derivats també considerable: clavar, desclavar, enclavar, clavetejar, clavetaire, clavacristos, clavada, clavadís, clavador, clavadura, clavaire, clavament, clavaó, clavari, clavaria, clavariat, clavariatge, clavariessa, etc.

    Del clau obtingut per similitud formal de la flor del claveller, que és una espècie molt apreciada culinàriament, n’han derivat un pom de mots com clavell (del qual deriva la paraula castellana clavel), clavella, clavellada, clavellar, claveller, clavellí, clavellina, clavellinera, clavelló, clavellola, etc. Anselm Turmeda ja es referí poèticament a aquesta flor a la seva obra Cobles de la divisió del Regene de Mallorques (1406): “Roses blanques e vermelles / e d’altres floretes belles / e flors de llis e clavells / girofles, safrans novells / e poms d’amors e murtelles…”. I Jaume Roig també l’esmentà a l’Spill (1460): “Per què t’hi banyes / en ayguarròs / roses e flors / clavells, gesmir / hi creus collir…”.

    La capacitat generadora del mot que hauria designat aquell esqueix primigeni (Kleu) ha estat, com he dit, enormement rica i prodigiosa al llarg del temps. Una altra paraula que en prové és la llatina claudere, que significava tancar. Derivades d’aquesta, en català, tenim: cloure, clos, closa, cloenda, clausó, Clausó (cognom), clausura, claustre, enclastrar, clàusula, concloure, descloure, encloure, oclusió, recloure, reclús, reclusió, resclosa, resclosit, etc.

    El mot conclave, d‘altra banda, Coromines el defineix com “‘cambreta, recambró, habitació petita’, per al·lusió a aquella on reclouen els cardenals fins que han elegit papa”. El troba documentat des de 1409, amb la forma de conclau. La variant conclavi la té documentada de l’any 1412, referida “al lamentable Parlament de Casp —mal anomenat ‘Compromís’─”. També hi afegeix —i és oportú de recordar-ho— que en català no es troba mai usada “la bàrbara accentuació conclave, capritxosament admesa pels castellans”.

    El mot conclave Coromines el defineix com “‘cambreta, recambró, habitació petita’, per al·lusió a aquella on reclouen els cardenals fins que han elegit papa”. També hi afegeix  que en català no es troba mai usada “la bàrbara accentuació conclave, capritxosament admesa pels castellans”.

    Abans de cloure aquest article voldria esmentar encara un parell de mots provinents de l’indoeropeu Kleu. Un és clavilla, que com és sabut fa referència a qualsevol tros de fusta o de metall que es clava en un forat fet en un objecte. Aquesta paraula, però, segons Coromines manté també altres sentits, especialment entre valencians i balears. “En particular, s’aplica a clavilles posades en una post o paret a diferents altures i a d’altres que marquen l’altura d’una cosa”. I cita aquesta frase de mossèn Alcover: “Ja l’estimen llur llengua ’ls catalans —però s’és mester que de fet i ab obres l’estimin més: — és precís posar-la uns quants claviers més amunt”. No hi podria pas estar més d’acord.

    L’altra paraula d’aquesta mateixa família és cleda, arribada al català directament de l’indoeuropeu, a través del celta. Una cleda, com tothom sap, és un clos fet amb barrots, llistons, etc., per a tancar-hi bestiar. Una mena, doncs, de conclave, en què en lloc de cloure-hi els pastors, hom hi clou les ovelles. Avui ja gairebé no en queden de fetes a l’antiga manera. Les modernes disposen de cables elèctrics que delimiten l’espai com a elements de persuasió. Seria bo que la paraula no es perdés del tot. Potser dir-ne cleda elèctrica o electrònica no seria del tot desencertat.



    Share. Facebook WhatsApp Twitter Email LinkedIn Telegram

    TAMBÉ ET POT INTERESSAR

    Sostenibilitat?

    març 19, 2026

    Un nou impuls compartit per a la salut mental al Pirineu

    març 17, 2026

    Desplaçaments sanitaris

    març 12, 2026
    Segueix-nos
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    • YouTube
    La teva opinió importa

    Consideres que el Govern ha gestionat bé l'enviament d'alertes en els últims episodis d'emergències?
    86 Vots
    Vota

    Som el nou diari digital de l’Alt Pirineu. T’apropem l’actualitat de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Cerdanya i els Pallars Jussà i Sobirà.

    Email : mbellera@cadenapirenaica.com
    Contacte: +34 653 14 37 29

    Facebook X (Twitter) Instagram YouTube
    últimes notícies

    Un incendi crema una pila de llenya i massa forestal al municipi de Montferrer i Castellbò

    abril 1, 2026

    Andorra rep un préstec de 30 MEUR del Banc Europeu d’Inversions per la connexió elèctrica amb Espanya

    abril 1, 2026

    Junts alerta que el 84% dels pacients oncològics del Pirineu es desplacen fora de la regió per tractar-se

    abril 1, 2026
    Publicacions més vistes

    Rescaten dues famílies que feien barranquisme a Bóixols perquè els nens no podien continuar per cansament i fred

    maig 13, 202317.994

    Denuncien l’obertura d’una pista de més de 300 metres de llarg en una zona boscosa protegida de Coll de Nargó

    setembre 5, 202317.174

    Un veí de Puigcerdà deixa en herència 7,2 MEUR a la Residència i a l’Hospital de Cerdanya

    desembre 20, 20229.471
    Pirineus Digital
    • Inici
    • Política
    • Societat
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
    • Opinió
    • Avís legal
    • Cookies
    © 2026 Pirineus Digital - Cadena Pirenaica.

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.