GUILLEM LLUCH TORRES.- La cimera hispanofrancesa celebrada aquest dijous a Barcelona entre els presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron ha acabat sense concrecions en relació al tancament dels passos fronterers secundaris decretat fa dos anys per París. Preguntat per la premsa, Sánchez s’ha limitat a apuntar que no s’ha acordat res en aquest sentit, però que es crearà un grup d’estudi bilateral entre l’estat espanyol i el francès per tal d’abordar la qüestió.
Justament, fa unes hores s’ha donat a conèixer que una trentena d’eurodiputats han demanat oficialment al govern francès que reobri els passos fronterers secundaris que comuniquen la Catalunya Nord amb la Catalunya Sud. Es tracta de mitja dotzena de vies, des de l’Empordà fins a Cerdanya, que França va decidir tancar unilateralment fa un parell d’anys, adduint motius de seguretat antiterrorista. A aquests passos, se n’hi sumen també uns quants a Navarra i el País Basc.
A Cerdanya, passos oberts de forma provisional
En el cas de Cerdanya, la mesura va afectar el camí de la Vinyola, entre Puigcerdà i la Tor de Querol, que permet comunicar aquests dos municipis sense haver de fer marrada per la Guingueta d’Ix i Ur, i el camí entre Age i Palau. En alguns moments, aquestes dues vies han estat reobertes, però de forma provisional -no està clar si per algun veí-, ja que el govern francès no ha autoritzat encara la seva reobertura oficial.
En aquest sentit, la trentena d’eurodiputats han volgut aprofitar la cimera hispanofrancesa d’aquest dijous per reclamar al president francès, Emmanuel Macron, que obri definitivament tots aquests passos. Entre els signants hi ha els eurodiputats d’Esquerra, de Junts, dels Comuns, del PSC, del Partit Nacionalista Basc i del Bloc Nacionalista Gallec, així com d’altres estats de la Unió Europea.
A l’escrit, remarquen que la decisió perjudica els ciutadans dels dos costats de la frontera, i exemplifiquen la volta que han de fer per anar d’un punt a un altre a causa del tancament d’aquests passos. A banda, han recordat que aquest tancament limita el principi de lliure circulació garantit al Tractat de Schengen. Tot i admetre que els Estats membre poden restablir controls a les fronteres davant d’una amenaça greu per l’ordre públic o la seguretat interior, aquests no poden sobrepassar els sis mesos.