Una família d’Ossera busca persones que es vulguin establir al poble a través d’un contracte de masoveria urbana en una casa abandonada des de fa més de dues dècades, cal Valentí.
L’Aleix Hildebrant, fill de la família que es va establir al poble als anys 80, va viure a Ossera fins als divuit anys, quan va haver de marxar pels estudis. Ara, recorda anècdotes de la infància i la vida a la muntanya. “Tinc molt present les primeres vegades d’agafar el transport escolar i fer una hora per pista fins al col·legi rural. Quan plovia s’havia de creuar el torrent i hi havia dos o tres pams d’aigua”. Amb el nou projecte de masoveria, vol donar l’oportunitat a més nens i nenes perquè visquin una infància, igual de feliç que la que ell recorda.
El ‘boom’ a les xarxes
Al gener d’aquest any les xarxes socials de Repoblem van publicar l’anunci de masoveria urbana. Aquest va rebre més de 100 sol·licituds, superant totes les expectatives dels propietaris. Després de fer-ne una primera tria, una trentena de persones visitaran l’habitatge durant els següents caps de setmana.
Per escollir els interessats que més poden encaixar amb el projecte, tal com explica l’Aleix, s’ha tingut en compte “que tinguin fills i que aquests s’escolaritzin com a criteri principal, altres criteris que hem utilitzat és que hagin tingut experiències prèvies en pobles de muntanya”. La voluntat de la família és que la casa sigui una primera residència.
Per altra part, els impulsors del projecte també han tingut en compte els projectes de vida de les persones que els han contactat. Tot i que asseguren que al territori hi ha algunes ofertes de feina, reconeixen que la majoria dels interessats tenen professions digitalitzades, com l’arquitectura. “Per sort aquest any passat vam rebre una instal·lació d’internet de fins a 1.000 MB que permet el teletreball”.
La casa és un “foli en blanc”
La família ha fet algunes obres perquè la casa es mantingui dreta, però necessita una primera inversió per fer una reforma estructural i posar tancaments, que està pressupostada per uns 7.000 euros. Abans de poder-hi entrar a viure, els propietaris han calculat que passaria mig any des de l’inici de les obres.
L’habitatge, que consta de tres pisos, no té la distribució feta; l’Aleix ho defineix com “un foli en blanc per començar a fer la distribució del lavabo, la cuina, etc.” Tot plegat es pactaria entre les persones que hi entrin a viure i els propietaris. El lloguer també contemplaria terrenys del costat de la casa, on es podria guardar un ramat o fer hort.
Què suposa un contracte de masoveria urbana
El lloguer de la casa serà a través d’un contracte de masoveria urbana, contemplat en la Llei d’Arrendaments Urbans. És a dir, la persona escollida no pagarà un lloguer sinó que s’establirà un preu mensual a invertir en l’habitatge.
“Abans d’entrar a viure hi ha un pacte del projecte de reforma i després es comprovarà que aquesta reforma es materialitzi. No es contempla el temps de treball, sinó els materials perquè són quantificables”. En aquest cas, a diferència d’altres projectes similars, no es demanarà als ‘masovers’ que la reforma estigui finalitzada abans que marxin de la casa.
Una vegada els propietaris seleccionin els nous inquilins de la casa es donarà un temps de prova perquè es puguin adaptar a l’espai i veure si el projecte tira endavant.
De Solsona a Fórnols: l’experiència del Marc
Qui s’ha vist atret per aquest tipus de vida és el Marc Santaeulària, un jove solsoní que fa poc més d’un any va decidir deixar-ho tot i marxar a viure a Fórnols. Fotògraf de professió, reconeix que està a prop de la natura és el que li dona vida, però no només això; “no només és el paisatge o el poble, és la gent que hi ha al poble. No som veïns, som família”.
El Marc coneixia aquest nucli del municipi de la Vansa i Fórnols de passar-hi en rutes amb bicicleta, l’entorn li va agradar i va decidir buscar-hi una casa. La primera nit que el Marc es va instal·lar al poble, a mig desembre, va fer una gran nevada. “La primera nit, en un poble nou, amb una casa nova, davant la llar de foc i veure com els flocs de neu van caient… per mi va ser molt poètic i el senyal que havia pres la decisió correcta”, explica.
Després de més d’un any a Fórnols, el Marc en fa una valoració molt positiva: “estar aquí m’ha obert moltes portes, he conegut gent i ara ja comença a haver-hi molta més feina”.
A través de les vivències que ha tingut el Marc, aconsella a la gent que pensa en anar a viure a un poble de muntanya: “no tot és maco, t’ha d’agradar viure aquí i has de ser conscient que estàs una mica lluny de tot”.
Encara que comenta que l’organització pel que fa a la compra o al manteniment del cotxe és molt diferent de la que tenia a la ciutat, després de més d’un any a Fórnols assegura que no troba a faltar res de la vida a la capital del Solsonès.
