GUILLEM LLUCH / MERITXELL BELLERA (Balestui).- El petit poble de Balestui, al municipi de Baix Pallars, s’ha convertit en l’epicentre d’un projecte de dinamització social, cultural i econòmica impulsat per la cooperativa Copsant. El projecte gira al voltant de casa Cossant, un immoble del poble que la cooperativa va adquirir i que disposa de 23 hectàrees de terreny, entre prats i bosc.
D’una banda, el projecte pretén oferir un espai on viure assequible i estable als socis d’habitatge i, de l’altra, posar les terres a disposició de petits productors agraris o ramaders que tinguin problemes per desenvolupar el seu projecte, a causa de les dificultats que hi ha al Pirineu per accedir a la terra. Per poder impulsar aquest darrer projecte, de fet, Copsant recull des d’aquest dimarts diners a través del Matchfuning Arrela’t a l’Alt Pirineu i Aran, amb l’objectiu de rehabilitar un paller que serveixi d’espai d’encontre comunitari i de seu social del Banc de Terres Vives des d’on es coordinarà l’accés a aquestes hectàrees.
Copsant és una cooperativa integral d’habitatge en cessió d’ús i també d’usuaris i consumidors. Aquesta doble funció fa que, d’una banda, hi hagi uns socis i sòcies que fan ús de l’habitatge -de moment en són cinc i en busquen un sisè- i, de l’altra que hi pugui haver socis i sòcies usuaris i consumidors, que utilitzin les terres de què disposa la cooperativa, així com possibles activitats o formacions que es realitzin en el futur.
En relació a l’habitatge, un dels socis de la cooperativa, Carles Belmonte, explica que l’objectiu és pal·liar els problemes que genera el fet que “estem en una comarca amb moltes cases de segona residència que s’estan la majoria de l’any tancades, i amb moltes altres cases que els propietaris prefereixen deixar caure abans que posar a la venda o a lloguer”.
Així doncs, per tal de donar accés a un lloc on viure digne i estable, els socis d’habitatge de la cooperativa, fent una contribució inicial i acceptant la política de l’entitat, tenen dret a gaudir de l’habitatge de per vida, de manera que “això genera una estabilitat a la gent que es vol establir al territori”, apunta Belmonte. Igualment, si algun dels cinc socis d’habitatge que ja té la cooperativa vol marxar, ho pot fer i se li retorna la inversió inicial, quedant la seva plaça alliberada per si la vol utilitzar algú altre.
A banda, per donar sortida als terrenys de casa Cossant, s’ha volgut posar en marxa un Banc de Terres Vives, per tal que petits productors agraris o ramaders que tenen problemes per accedir a la terra, puguin fer-ne ús, fent-se socis de la cooperativa. En aquest sentit, un altre dels socis, Marc Castro Ripoll, explica que “els socis d’habitatge ja tenim les nostres feines i no ens en podríem fer càrrec, i en veure que al Pirineu hi ha molts problemes per accedir a la terra, vam decidir posar aquestes hectàrees a disposició perquè petits productors puguin establir-se al territori”.
Agroecologia i projectes sostenibles
Així doncs, s’intentarà que les terres disponibles “puguin donar cabuda al màxim de projectes possibles, sempre seguint uns criteris i aplicant uns barems, ja que estem enfocats a l’agroecologia, a la ramaderia i a l’agricultura regenerativa, és a dir aquella que permeti regenerar el sòl després que durant molts anys se l’hagi sotmès a sobrepasturatges o al monocultiu”.
De les 23 hectàrees, unes 14 o 15 són de prats de dall i pastura que es podrien reconvertir en espais d’horticultura o fructicultura. La resta, són parcel·les de bosc, on es podria fer silvicultura, és a dir gestió del bosc mitjançant ramats, per tal d’ajudar a prevenir incendis, així com extreure’n la llenya per a l’ús de la casa. A banda, una petita part dels terrenys s’ha reservat per als socis d’habitatge que hi vulguin fer hort així com per habilitar un espai d’aparcament que es posarà a disposició del poble.
La possibilitat d’accedir a aquests terrenys ha despertat l’interès de diverses persones i, de fet, ja hi ha un ramader que n’està fent ús. “Es tracta d’un projecte de ramaderia regenerativa, que fa una gestió de l’herbassar, sense cultivar-lo cada any, per recuperar una mica l’estat natural, entenent el sol i les pastures com un ecosistema propi”, detalla Castro.
Espai d’encontre comunitari
La gestió d’aquest Banc de Terres Vives es vol fer des d’un espai que cal rehabilitar, el paller de la casa. De fet, a banda de ser la seu social d’aquest Banc de Terres des d’on s’autoorganitzi l’espai agrari i ramader, també s’hi vol habilitar un espai d’encontre comunitari on hi hagi cabuda per a tallers, xerrades o altres activitats obertes a tothom que sovint, en un entorn com el pirinenc, no tenen indrets adequats per fer-se.
Per tal de poder assumir econòmicament aquesta rehabilitació, la cooperativa ha estat elegida com un dels sis projectes d’enguany del Matchfunding Arrela’t a l’Alt Pirineu i Aran. Justament aquest dimarts s’ha obert la recollida de diners, per tal que tothom que ho vulgui pugui fer la seva aportació, que serà complementada posteriorment per l’administració pública.
En aquest sentit, una altra de les sòcies, Ivet Eroles Palacios, explica que la rehabilitació es farà “a través de jornades d’autoconstrucció, que comptaran amb l’assessorament tècnic de la cooperativa d’arquitectes Coop d’Era, amb l’objectiu de vincular la gent al projecte i de compartir coneixements i eines”. En aquest sentit, detalla que on és més urgent actuar és al teulat i al sostre, i confien recollir prou diners a través d’aquesta campanya de micromecentatge per poder-los reparar tan aviat com es pugui.
