GUILLEM LLUCH / JOFRE FIGUERAS (Oliana).- El Club Esportiu Oliana fa anys que milita a Tercera Catalana, la tercera categoria del futbol català i la vuitena a nivell espanyol. Una divisió on s’enfronta a equips de localitats similars a Oliana, a nivell de població i recursos. La dècada dels 70, però, el club va viure una situació excepcional, arribant a fregar l’elit del futbol estatal, la temporada 1977/1978.
El 1977, l’equip va ascendir a Tercera Divisió espanyola. Ho va fer just l’any en què es va crear la Segona Divisió B, de manera que la Tercera Divisió va passar a ser la quarta divisió a nivell estatal. Aquell any, doncs, l’Oliana va competir amb equips de poblacions molt més grans, com ara el Nàstic de Tarragona, el Figueres, el Reus, l’Sporting Mahonés o els històrics Europa i Júpiter de Barcelona, així com el FC Andorra, entre altres.
L’actual president de l’Oliana, Quim Puig, recorda que l’auge de l’equip va començar la temporada 74/75 i va culminar amb l’ascens a Tercera Divisió, l’any 1977. “Aquella temporada es va jugar amb equips molt bons, com el Nàstic de Tarragona, que va acabar pujant, en quedar primer…”. I què va fer possible aquella gesta per a un equip d’una població de tot just 2.000 habitants? “Hi havia la Taurus, que ens recolzava amb moltíssims diners, i això va permetre que vinguessin jugadors molt bons, alguns que havien estat fins i tot al Barça, l’Espanyol o l’Atlètic de Madrid”, respon Puig, tot admetent que “allò eren uns altres temps”.
Finalment, l’Oliana va acabar la temporada tercer per la cua, amb 30 punts, 11 partits guanyats, 8 d’empatats i 19 de perduts, havent marcat 46 gols i havent-ne rebut 80. Per només un punt va descendir a Preferent, juntament amb el Vic i el Montcada. “A Preferent encara s’hi va mantenir un parell o tres de temporades, de manera que van ser uns anys molt bons”, recorda Puig.
Els moments actuals són molt diferents dels d’aquells anys en què l’equip va fregar l’elit del futbol. Tot i això, enguany l’Oliana està fent una molt bona temporada i, de fet, s’acaba de col·locar líder del grup 15 de Tercera Catalana. L’ascens a Segona Catalana, doncs, és una opció factible si l’equip manté aquesta bona dinàmica, tot i que Puig no vol anar tan enllà: “ja es veurà”, apunta.
En aquesta mateixa línia s’expressa el capità, Xavier Bartolo, que deixa clar que “a on arribem és el de menys, simplement volem continuar passant-nos-ho bé, gaudint i mantenint aquesta afició”. I és que si l’Oliana viu un moment dolç a la gespa és, de ben segur, perquè a la graderia hi té un recolzament fidel que fa tot just uns dies s’ha constituït com a grup d’animació, sota el nom de ‘L’onada del 10’.
L’onada del 10
Una de les seves integrants, Blanca Plana, explica que “com que ja érem una afició bastant gran, vam decidir posar-li nom i seguir-los cada cap de setmana per animar-los allà on vagin”. En aquest sentit, apunta que “el nivell de seguiment de l’equip al poble és bastant fort, sobretot en els partits que juguen a casa”. Tot i això, deixa clar que “fins i tot els caps de setmana que juga fora ens desplacem allà on vagin ells i moltes vegades no és aquí a la vora, sinó que hem de fer trajectes d’una hora, però sempre intentem acompanyar-los en tots els partits”. A banda, recentment han pintat un mural en una de les graderies, per fer més visible el seu suport.
I d’on ve el nom de ‘L’onada del 10’? Un altre dels seus integrants, Josep Canal, explica que “tot plegat ve motivat pel fet que ens falta el nostre capità, Josep Pujantell, que malauradament ens va deixar l’any passat a causa d’un accident, i que va ser una persona que va contribuir molt a que hi hagués aquesta fal·lera per l’equip”. Canal destaca que “era un noi que tenia molta passió pel futbol i al final ens la va contagiar a molts de nosaltres”.
Així doncs, afegeix Canal, “ens diem ‘L’Onada del 10’ en referència a ell, perquè el 10 era el seu número i per nosaltres ell és etern, és el nostre capità, i quan es fan coses per algú tan bonic com era ell, surten coses tan boniques com aquestes”. Per la seva banda, la Blanca afegeix que “ell era qui incentivava els jugadors de fora d’Oliana perquè vinguessin, i de fet, actualment tenim jugadors de Solsona i d’altres localitats”.
Des de l’equip, la creació d’aquest grup d’animació, lògicament, ha estat molt ben rebuda. Bartolo admet que “va ser una sorpresa per a nosaltres, no ens ho esperàvem i és una cosa nova, perquè amb els anys que porto jugant aquí no havíem viscut mai una cosa així”. El capità remarca que “els hi estem superagraïts, perquè les forces que ens donen són immenses i això es demostra a la classificació, amb aquest lideratge que hem aconseguit en aquesta última jornada”.
Tot i que no sigui comparable amb aquells anys de glòria en què l’Oliana es passejava per camps de primer nivell, com el Nou Estadi de Tarragona, Puig deixa clar que “jo personalment estic molt content aquest any, per la comunió que s’ha creat entre l’afició i l’equip, un fet que ningú s’esperava”. A on pot arribar aquest Oliana? El temps i els resultats ho diran.
