Sort i Tremp han acollit recentment la presentació de la segona fase de l’estudi de cultius ecològics titulat “Escenaris socioeconòmics i càlcul de la potencialitat productiva de cultius” i impulsat per Pallars Actiu. Les jornades han comptat amb una trentena d’assistents i han estat la continuació de la presentació de la primera fase de l’estudi, el passat juny de 2021, que ha estat finançat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i executat per part de les empreses Raiels i L’Espigall.
La presentació d’aquesta segona fase, a càrrec de Jordi Puig, de L’Espigall, anava especialment adreçada a aquells agricultors i ramaders que s’han plantejat introduir-se en el món del cultiu ecològic, el conreu de nous cultius o la diversificació de la seva activitat.
L’estudi presenta una anàlisi detallada de sis varietats de cultius diferent (blat d’hivern i estiu, ordi d’hivern i estiu, llentia, favó, alfals i espelta) així com la seva potencialitat productiva a través de tres escenaris diferents, en funció de l’afectació del canvi climàtic en l’augment de temperatures i la major escassetat de pluges. El treball constata que, mentre que al Pallars Sobirà s’obriran oportunitats per a introduir nous conreus que s’adaptaran a les noves condicions climàtiques, el Pallars Jussà pot patir complicacions relacionades amb el dèficit hídric i una baixada de la producció.
No obstant, l’estudi mostra l’impacte positiu que la introducció dels cultius ecològics tindria en la terra, així com el rèdit econòmic que pot facilitar. Tot plegat, asseguren des de Pallars Actiu, “obre noves finestres al sector primari, juntament amb altres aspectes que es van plantejar com a possibles solucions com la diversificació de cultius”.
En aquest sentit, Jordi Puig explica que “el pas a ecològic és una de les estratègies, però n’hi ha moltes d’altres que també poden servir per incrementar beneficis o millorar la capacitat de comercialització”. Algunes d’aquestes, afegeix, són “generar mercats locals, és a dir estructures de comercialització local, estructures més fortes de producció local o, fins i tot, estratègies com la millora dels sòls agrícoles perquè siguin més resistents a aquests canvis climàtics que ja estem patint”.
En definitiva, Puig remarca que “el més important és que els pagesos, els gestors del territori, siguin conscients de totes aquestes eines i sàpiguen adaptar-se a aquests nous escenaris, canviant cultius, millorant el sòl, modificant estratègies de comercialització i adaptant-se al fet que en alguns llocs, com al Pallars Jussà, els canvis seran negatius, però al Pallars Sobirà poden ajudar a desenvolupar nous cultius”.
Tot i apuntar que molts canvis ja s’haurien d’haver fet “i, com sempre, anem tard”, Puig deixa clar que els pagesos encara són a temps de fer aquests canvis de cultiu i adaptar els sòls.
Des de PallarsActiu també han indicat que són conscients que el projecte “No és una solució inequívoca i immediata”, de manera que continuaran treballant-hi “per buscar possibles alternatives i oferir als agricultors i ramaders el suport i les eines que tinguem a la nostra mà”. Per això, afegeixen, la societat de foment del Pallars “seguirà apostant per la sostenibilitat de les terres, que ens ajudi a garantir un futur per al sector primari, coneixedors de la importància que té de cara al futur dels Pallars”.
El projecte seguirà endavant amb l’inici de la tercera fase, prevista pels propers mesos. En aquesta, es pretén materialitzar sobre el terreny una prova pilot dels resultats obtinguts en la segona fase.