REDACCIÓ (Pirineu).- El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat aquest dimecres el calendari d’activitats de l’Any Conxita Grangé, una commemoració per reivindicar aquesta figura destacada de la resistència antifeixista. La celebració, que coincideix amb el centenari del seu naixement, ret homenatge a l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis i a la seva lluita i compromís democràtic.
En aquest context, el conseller ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica i ha asseverat que “la futura Llei de memòria democràtica, ara en tramitació parlamentària, i sustentada en el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, serà una eina fonamental per preservar la memòria i garantir que el ‘Mai Més’ sigui un compromís col·lectiu”.
El Memorial Democràtic és l’organisme encarregat de liderar, coordinar i gestionar les commemoracions institucionals per a l’efemèride. Per això, a l’acte de presentació, hi ha participat el director, Jordi Font Agulló, i el cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes, Josep Calvet, que també n’és el comissari i que ha assegurat que “el seu llegat ens recorda que preservar la memòria és un deure col·lectiu. Que aquest any serveixi per mantenir viva la seva història i reafirmar el nostre compromís amb la llibertat i els drets humans”.
També ha tingut un paper destacat l’alcalde de la Torre de Capdella (municipi d’on era natural Grangé), Josep Maria Dalmau Gil, que ha anunciat que “se li dedicarà una plaça situada a l’entrada de la Central de Capdella, on es col·locarà una senyalització urbana amb un petit recull biogràfic que recordi la seva lluita constant per les llibertats i que serà complementària a l’espai de memòria que hi ha a la vora de casa seva”.
Diverses activitats durant tot l’any
L’any Conxita Grangé s’iniciarà el 14 d’abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on Grangé va viure després de ser deportada, i on se l’homenatjarà a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. A partir d’aquest dia hi ha programades diverses activitats, entre les quals destaquen la presentació d’un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l’Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l’estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida, com la seva casa natal; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc, i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l’Alt Pirineu per apropar la seva figura als joves.
Conxita Grangé, la darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925. Als 2 anys va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència contra els nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya on van quedar internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Grangé es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019 als 94 anys.
